Menorca posa les bases per a un sistema educatiu estable

Es MercadalDos anys ha necessitat la plataforma Menorca Edu21 per enllestir el Pacte per l’Educació, el full de ruta que ha de servir, si s’aconsegueix la necessària complicitat política, per propiciar la revisió radical d’un sistema educatiu que s’ha demostrat vulnerable perquè ataca els dos grans fronts que fan trontollar el futur social i econòmic del país: el fracàs escolar i l’abandonament prematur, que a Balears baten rècords europeus.

Han estat mesos de molta feina, durant els quals han treballat colze a colze membres del col·lectiu docent, del tercer sector, de sectors productius i també pares, mares i alumnes. Una representació a petita escala de la societat menorquina, però sense partits polítics ni organitzacions sindicals, que tindran accés al document un cop tancat i fet públic, cosa que es va produir ahir al Mercadal. La raó d’aquesta ‘discriminació’ cal cercar-la en la voluntat dels col·lectius integrants de partir de la base i evitar interferències que fessin perillar el pacte que, si tot va bé, voldrien que desembocàs en una futura llei autonòmica.

Al llarg d’aquest temps s’han succeït trobades i jornades amb intervencions rellevants per part de professionals d’experiència contrastada en el camp educatiu, com Xavier Melgarejo i Ismael Palacín, i l’exposició d’experiències d’èxit en altres països, principalment els del nord d’Europa. Una feina ingent, i de calat, que ha derivat en propostes que els mateixos promotors coincideixen a qualificar de “molt ambicioses”, però “necessàries”.

A grans trets, el Pacte per l’Educació que es planteja des de Menorca abasta quatre blocs: la formació i selecció del professorat, l’autonomia dels centres, l’aplicació de polítiques públiques que garanteixin l’equitat i l’excel·lència i, en darrer terme, la implicació social, amb un paper important de les famílies, els ajuntaments i el tercer sector.

Tot això per combatre el que es considera “mala praxis” i que es resumiria en la ultrareglamentació de l’educació, la manca d’autonomia dels professors i dels centres, la incentivació de la competència i no de la col·laboració, la tendència a centralitzar-ne la gestió, les avaluacions externes, la segregació i la desvinculació, encara no resolta, entre el camp laboral i el formatiu. Vicis que, asseguren, arrossega el sistema educatiu autonòmic i també estatal i que surten reforçats per la LOMQE o el TIL.

Objectius

Els principals objectius que s’han marcat no són altres que l’estabilitat política del sistema educatiu, la concepció de l’educació com a servei públic amb l’equitat i la qualitat com a prioritats, la integració de les famílies i la societat en la gestió dels centres i l’adequació dels projectes als canvis socials i tecnològics.

Del detall se n’extreuen algunes mesures innovadores com el canvi de metodologia en la selecció dels professors, la inclusió de la competència didàctica durant els estudis i la participació dels equips directius i els consells escolars en la selecció dels professors.

Importants són també les aportacions per fomentar l’autonomia docent, el lideratge dels equips directius i la descentralització dels centres que haurien de dissenyar un projecte educatiu propi, i també lingüístic. Deixen clar que, al marge dels idiomes que elegeixin segons el context social, “la llengua catalana, com a pròpia del territori, ha de ser la prioritària i majoritària”.