Ajornat 'in extremis' el desnonament d'uns padrins i els seus néts per part de Bankia

PalmaEl desnonament de dos padrins de 54 anys, amb dos néts al seu càrrec de 13 i 12, ha estat ajornat 'in extremis' gràcies a la pressió feta des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). La família havia de ser desnonada aquest divendres al migdia del seu immoble al Pla de na Tesa, a Marratxí, per l'impagament del préstec hipotecari. En el seu moment els hi concediren una hipoteca per un import molt elevat, de 600.000 euros, a la qual no han pogut fer front després de quedar-se tots dos sense feina fa quatre anys, asseguren els afectats. Qui executa el desnonament és Bankia, l'entitat rescatada per l'Estat amb gairebé 30.000 milions d'euros públics sota la sospita de malversació per part dels seus darrers responsables. La propietat de l'immoble ha estat subhastada fa poc i és la mateixa Bankia qui se l'ha adjudicada, a la vegada que ha executat el desnonament, per un valor de 480.000 euros.

Després de les gestions fetes per la PAH durant els darrers dies sobre aquest cas, perquè es tractava d'una família amb menors que ara mateix encara no té allotjament alternatiu, passades les 20 hores d'aquest dijous el gerent de l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi), Roberto Cayuela, ha assegurat a la portaveu de la plataforma, Àngela Pons, que el desnonament havia estat finalment ajornat i que "des de l'Ajuntament de Marratxí ara es proporcionarà un lloguer social als afectats, i si no és possible això, l'Ibavi s'encarregarà de facilitar un habitatge", segons ha explicat la mateixa Pons. El llançament per ordre judicial de l'habitatge estava previst per a les 12.30 hores d'aquest divendres.

Una vegada que la PAH havia denunciàt que les institucions no trobaven cap alternativa als padrins amb menors al seu càrrec, a poques hores del desnonament, ARA Balears s'havia posat en contacte durant l'horabaixa tant amb l'Ajuntament de Marratxí com amb l'Ibavi. Des del Consistori havien explicat que han tractat d'intervenir en el cas i que "no s'ha pogut fer res perquè l'execució estava molt avançada i fa deu anys que no pagaven les quotes", qüestió que neguen els afectats, que parlen de problemes de pagament des de fa just quatre anys. Des del Consistori també s'ha assegurat que se'ls hi està oferint una ajuda per poder pagar un lloguer social i que estan a l'espera que els afectats concretin les condicions d'aquest habitatge.

Des de l'Ibavi s'ha afirmat que tenien coneixement del cas, que s'esperava un ajornament del desnonament i s'ha avançat que en qualsevol cas "si s'acaba concretant, s'estudiarà com oferir una alternativa". Per la seva banda Teresa M. S. ha explicat a aquest diari que fins a aquest moment l'assistenta social municipal just l'ha instada a donar la tutela dels néts al servei de Menors del Consell de Mallorca. "No ho pens fer", ha advertit, "estic cercant algú del meu entorn que se'n pugui fer càrrec mentre trec les coses de ca meva".

Sobre la seva situació, Teresa ha explicat que els néts viuen amb ells des de fa nou anys per problemes personals de la seva filla, i en aquests moments intenten acreditar amb els missers de la PAH aquesta cessió efectiva de la custòdia perquè així la situació dels menors els protegeixi davant la pèrdua de l'habitatge i els faciliti l'accés a un allotjament temporal.

Hipoteca elevada i sobre un xalet

Al marge de l'agreujant de la situació dels menors, el principal problema que s'han trobat Teresa i Fermín F. E. perquè s'atenguin les seves peticions d'ajuda —tant per part dels bancs, dels jutges i de les institucions— és que la hipoteca que els hi va ser concedida fa 17 anys per part del banc és per un valor molt elevat de 600.000 euros i sobre un xalet unifamiliar de 300 metres quadrats. Teresa considera que per això sembla que la seva situació no és de tanta necessitat com en altres casos de desnonaments, però explica que eren uns altres temps, que la seva situació també era una altra, i que en qualsevol cas es tracta de la pèrdua del seu únic habitatge on viu amb els seus néts.

"El meu home tenia una empresa de construcció i jo feia una feina a una immobiliària i les dues coses acabaren fent fallida", diu. "Havíem demanat la hipoteca per comprar el solar i construir la casa, per viure-hi i com a inversió, però després de perdre la feina començàrem a no poder pagar el préstec i a tenir problemes perquè un banc ens volgués renegociar el deute", continua explicant.

La portaveu de la PAH, Àngela Pons, ha denunciat per la seva banda que Bankia, una entitat financera rescatada per l'Estat, s'hagi negat fins al darrer moment a renegociar l'hipoteca a partir de les gestions fetes per la plataforma. "També la jutgessa s'ha negat a donar un pròrroga abans d'ordenar el llançament tot i existir la situació dels menors", ha afegit, per agrair finalment la intervenció de Roberto Cayuela, gerent de l'Ibavi, "perquè en altres ocasions ja ho ha fet així en casos que li hem plantejat".

Palma estudiarà donar ajudes durant un any als desnonats

Al marge d'això, la PAH ha tornat a intervenir aquest dijous al ple de l'Ajuntament de Palma on Àngela Pons ha criticat que els Serveis Socials de Cort atenen els casos de desnonaments que els remeten "però no s'estan donant solucions perquè els mateixos tècnics asseguren que no hi ha prou recursos". La intervenció s'ha produït a partir de la proposta presentada per Antoni Noguera (MÉS) perquè l'Ajuntament creàs un parc d'habitatges de lloguer social.

Tant el regidor d'Urbanisme, Jesús Valls, com la Benestar Social, Aina Ferriol, han rebutjat la proposta assegurant que a través del programa Palma Habitada i dels Serveis Socials s'estan oferint tots els recursos disponibles. Noguera ha acabat oferint retirar la seva proposta a canvi del compromís de l'equip de govern d'oferir ajudes directes per a l'habitatge a les persones que hagin estat desnonades, durant el termini d'un any.

Davant els dubtes de Valls i Ferriol ha acabat intervenint el mateix batle, Mateu Isern, qui ha tancat el compromís per estudiar la proposta alternativa del de MÉS si s'obté el vistiplau econòmic de la Intervenció municipal. En tot cas, Isern ha admès que "hem d'arribar a un acord definitiu en un mes perquè no pot ser que es repeteixi el debat, però no donem solucions".