Fer el sord a les reclamacions de les Clàusules sòl

PalmaEl Banc d’Espanya li ha donat la raó. “L’entitat va actuar en contra de les bones pràctiques bancàries”, assenyala aquest ens que supervisa el sistema bancari espanyol. És la resposta a la reclamació que Manuel Cendrós va rebre el 10 de març de 2015, tal com consta en el document al qual ha tingut accés l’ARA Balears. Però de moment tenir la raó no produeix l’efecte desitjat, ja que a l’inici de l’informe fet pel Departament de Conducta de Mercat i Reclamacions es manifesta que “en cap cas tindrà un caràcter vinculant amb les parts implicades”. És a dir que en aquest cas concret BMN-Sa Nostra pot continuar fer el sord al que el demandant li ha reclamat en tres ocasions: l’eliminació al seu préstec hipotecari d’una clàusula sòl, que ell considera “abusiva”.

Ni sobre aquest cas concret, ni en general sobre el modus operandi dels tràmits de reclamació, ni tampoc sobre l’aplicació del Codi de bones pràctiques s’ha volgut pronunciar BMN. Tampoc ha facilitat cap dada sobre reclamacions en relació a les clàusules sòl. Per part seva, des de comunicació del Banc d’Espanya ha avançat a l’ARA Balears les dades, que encara no s’han publicat, de les reclamacions fetes el 2014 en relació a aquest tipus de clàusules, que en total han estat 15. 479. El que es pot veure en la documentació aportada és que BMN és la quarta entitat que més queixes ha rebut, en concret 1.170. La de Manuel n’era una.

Confiança perduda

Tot comença tres anys enrere, quan Manuel, amb un lloc de feina dins el cos del funcionariat i solvència econòmica, es va voler comprar un habitatge. Passat un any, el que era un projecte il·lusionant es va convertir en una angoixa a causa, segons el denunciant, d’aquesta clàusula sòl, que va fer que la quota augmentàs fins que ha hagut de fer equilibris a la seva economia domèstica. Es lamenta per una situació que creu que és injusta. Després d’informar-se i d’assessorar-se amb la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca Mallorca, decidí demanar una solució a la sucursal de la seva entitat. El juliol de 2013 el prestatari de la hipoteca, que tants maldecaps li ha creat, fa la primera petició perquè eliminin la clàusula sòl. A l’escrit assenyala: “Nosaltres i les nostres famílies sempre hem confiat en Sa Nostra, actualment BMN, […] no entenem per què s’aplica -en relació a la clàusula sòl- per part d’un banc que presumeix d’obra social”. L’entitat no accepta el que el seu client sol·licita i fa una contraproposta que no li resulta satisfactòria. “No significava en cap cas una solució”, precisa.

Desinformació

A finals de novembre del mateix any reitera la seva petició. Tant a la primera resposta com a la segona, segons el que es pot llegir en el document on BMN fa una contraproposta al client, l’entitat bancària vol que Manuel admeti el que per ell és inadmissible. A l’escrit diu que la clàusula “havia estat acceptada pel prestatari amb el ple coneixement de la seva existència i que aquest va rebre tota la informació prèvia necessària”. Una afirmació que ell nega rotundament. I que és precisament el contrari del que passà segons recull el Banc d’Espanya a les conclusions de l’informe d’aquest cas. Cal assenyalar que per realitzar-ho, a més de la documentació aportada per Manuel Cendrós, hi ha també la que BMN facilità. Així, el Banc d’Espanya, després d’afirmar, com s’ha dit abans, que l’entitat actuà en contra de les bones pràctiques bancàries, n’indica el motiu: “No haver acreditat haver informat els reclamants amb caràcter previ a l’atorgament de l’escriptura del préstec hipotecari de totes les condicions financeres que n’haurien de regular l’operativa, inclosa la clàusula de limitació a la variabilitat del tipus d’interès”.

Però BMN probablement no farà cas de les recomanacions del Banc d’Espanya. L’any passat només ho féu en el 16,3% dels casos. La mitjana estatal fou del 14,2%. Així, en més de 8 de cada 10 vegades la banca no escolta el que li diu qui ‘vetla’ pel compliment d’una bona praxi. Fet pel qual la via judicial s’imposa.