Vagi per endavant que el títol d’aquest article pot parèixer una mica fort, el diccionari de la llengua catalana defineix etnocidi com: destrucció premeditada de la cultura pròpia d’un grup i la seva substitució per una altra cultura. Una vegada matisat ja es poden posar les coses al seu lloc.
Dic això perquè és precisament des d’aquesta òptica que vull analitzar la fi de l’era Bauzá. La fi del Quadrienni Negre que, al meu parer, és la manera més adequada de qualificar aquesta legislatura que acaba.
No es pot lluitar impunement contra tot un poble, i això és el que ha intentat fer el president que avui acomiadam. En el seu punt de mira dos eixos: el social i el nacional. El seu objectiu: retallar-los ambdós.
Pel que fa a l’eix social, ha fet sofrir els dèbils, amb retallades que depassaven els criteris que li manava el govern central, de la qual cosa es vantava sense mirament al mateix temps que beneïa els increments de sou per a la seva cort. Ens deia que retallava greix de l’administració publica però la veritat era que s’acarnissava en dos sectors fonamentals de l’estat del benestar: la sanitat i l’educació. I aquest comportament anava calant com una pluja fina sobre el poble illenc. Fins que el nostre sofert poble acaba la paciència i els docents ens deixondiren a tots. No era només la lluita contra el TIL, era una lluita contra una manera de governar, de volar els ponts dels consensos, de no voler escoltar ningú i fer la seva sobirana voluntat com si es tractés d’un sàtrapa oriental, passant fins i tot per sobre les decisions de jutges i magistrats.
Si ens centrem en l’eix nacional, des del primer dia comença l’atac més fort (en època democràtica) contra la nostra llengua i cultura. Mai havíem vist aquesta mena de menyspreu de tot el que representa el català, la llengua pròpia del país, mai imaginàrem, els qui formàrem part de la primera legislatura autonòmica que aprovà per consens i unanimitat la Llei de normalització lingüística, que en ple segle XXI tal etnocidi seria possible. Vet aquí un dels altres elements que han atiat el poble contra aquest govern. No és pot atacar amb aquesta impunitat allò que forma part dels nostres sentiments identitaris més profunds.
Finalment no es pot governar només per a un sector empresarial concret, per molt important que sigui. No es pot menysprear (quantes vegades repetesc aquesta paraula) el petit comerç, els sectors industrials del país, el sector de l’oferta complementària i, fins i tot, el sector de la construcció condemnat a malviure de les subcontractes que els consenten els grans empresaris de Madrid.
Aquests anys hem retrocedit en molts d’àmbits, hem perdut autogovern, hem perdut autonomia financera, hem estat a les ordes de Madrid callant i capcots, fins i tot no hem estat capaços de reclamar les inversions estatutàries previstes al nostre Estatut d’Autonomia. Hem incrementat el dèficit de la balança fiscal fins gairebé el 15%, a nivells gairebé colonials.
No es pot fer un balanç més feréstec. Els que ben aviat entraran a governar el país s’hauran de fermar bé les sabates!
