Més de 400 persones sense un sostre

PalmaMés de 400 persones viuen al carrer, sense sostre, a les Balears. Hi ha casos ‘cronificats’ d’individus que han arribat a tal punt de deteriorament cognitiu i físic que s’han desvinculat de la societat. No tenen ni casa, ni família i, alguns, no tenen ni un DNI que els pugui identificar. N’hi ha d’altres que no són estrictament considerats sense sostre, però que no tenen una llar permanent, sinó que entren i surten dels centres d’acollida, els albergs, o es refugien a xaboles, tendes de campanya... Si tots aquests individus es tenen en compte, la xifra de persones en exclusió social es dispara.

El gruix dels sense sostre es troba a Mallorca, on 363 persones no tenen llar permanent i viuen al carrer. Són les darreres dades de què disposa Margalida Plaza, la coordinadora de la Unitat d’Emergència Social de la Creu Roja a Palma. Lògicament, Ciutat és la que aglutina més persones en aquesta situació, també perquè és on hi ha més serveis d’ajuda i albergs d’acollida. “En els pobles hi ha gent que viu a cases d’eines, però no estan dormint al banc, al carrer com ocorre a Palma. També passen més desapercebuts i tenen més suport del poble”, comenta Plaza.

No es pot establir un únic perfil de persona sense sostre i és molt important conèixer la història de cadascun. “Potser en un període curt de temps se’ls ajunten moltes coses i acaben al carrer”, comenta Plaza. El consum d’alcohol, problemes de salut mental i no tenir feina ni una xarxa social, és a dir, suport de coneguts, són circumstàncies que se solen repetir, comenta la coordinadora de l’UES de Palma de la Creu Roja.

No per culpa de la crisi

“És un problema estructural, no conjuntural. Quan no hi havia crisi, ja hi havia persones sense sostre”, afirma Sebastià Cerdà, cap de secció d’Inserció Social de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS).

L’únic cens que té l’IMAS es va fer en una nit en què hi havia un partit de futbol important i es van comptabilitzar unes 150 persones al carrer, així que Cerdà dóna per bones les xifres que aporta Creu Roja i assegura que a Mallorca hi ha més sense sostre que els que es varen registrar aquell dia.

“Curiosament, a zones allunyades de Palma, com Pollença, Alcúdia, Son Servera... hi havia sense sostre”, remarca el tècnic de l’IMAS. Un fet nou per a Cerdà és que els sense sostre “s’estan agrupant per poblacions petites”, però en aquest cas “és una problemàtica que té a veure amb l’ètnia i no d’exclusió social”, perquè són persones procedents de països de l’est, de raça gitana i amb llaços familiars entre ells, segons puntualitza.

A Menorca, el Consell preveu obrir una oficina insular d’habitatge que atengui els sense sostre, gestionar ajuts econòmics i ajudar totes les persones en risc d’exclusió habitacional. La consellera de Serveis Generals, Cristina Gómez, creu que l’illa es troba esperant “la tempesta perfecta”, amb l’increment dels preus de lloguer i la devaluació salarial, de manera que “hi hagi famílies en situació de vulnerabilitat”. Les dades oficials indiquen que entre Maó i Ciutadella hi ha entre 20 i 30 persones vivint al carrer, però la consellera es mostra convençuda que “el nombre és superior”.

A diferència de Palma, on es veuen els sense sostre dormint a caixers, portals i bancs públics, a Menorca hi ha gent que viu a coves i cases ruïnoses, que serien els casos més greus, explica Gómez.

‘Sortir’ del carrer

Menorca tampoc té un servei d’atenció directa al carrer com el que fa Creu Roja a Mallorca, ni té centres d’acollida de baixa exigència, quan l’ideal seria que n’hi hagués dos, un a Maó i un altre a Ciutadella, segons la consellera. Les dues cases d’acollida que hi ha a Menorca reben gent de diferents pobles.

“Sempre hi haurà gent al carrer. Per a algunes persones s’ha fet tot el possible: se li ha pagat un alberg, se li ha cercat una plaça a una residència, han aconseguit ‘sortir’ del carrer i, després d’un temps, hi han tornat”, explica Flora Aznar, treballadora social i coordinadora del UES de Creu Roja a Eivissa.

Al municipi d’Eivissa es va fer fa poc un cens de sense sostre i es van comptabilitzar 17 persones, més unes 59 que vivien a assentaments. A aquests, Flora Aznar n’hi afegeix uns altres set de Santa Eulària del Riu, on “hi ha un col·lectiu sense sostre bastant crític de gent molt gran”. I a l’estiu, comenta, el nombre de gent que viu i dorm al carrer augmenta, per tornar a disminuir una vegada acabada la temporada.

Mentre que a Mallorca l’IMAS subvenciona la Creu Roja per atendre en el carrer les persones sense sostre i sense llar, un servei del qual durant el 2015 van fer ús 1.194 usuaris, a les altres illes la situació és diferent. A Eivissa, el servei d’emergència social ha de cercar cada any patrocinadors, com l’Obra Social la Caixa, l’Ajuntament de Vila, la Fundació Matutes i el Consell illenc.

Des de fa anys, com confirma la treballadora social, hi ha el projecte d’obrir un alberg de baixa exigència per poder donar un sostre a aquelles persones que no poden obtenir una de les 20 places del centre d’acollida municipal.

L’any 2016 no difereix de la realitat que les xifres del 2015 mostren. Segons la impressió de tots els testimonis consultats, però, s’haurà d’esperar fins a tenir nous recomptes, previstos per l’any que ve, per saber-ho del cert.