ENTREVISTA
Balears 15/10/2016

Santiago Lesmes: “L’administració és el primer motor econòmic del país”

Consultor en Contratació Pública Socialment Responsable

Jaume Vinyas
4 min
Santiago Lesmes: “L’administració és el primer motor econòmic del país”

PalmaL’Ajuntament de Palma ha aprovat, aquesta setmana, la instrucció per a una contractació pública amb responsabilitat social, mediambiental i lingüística. Cort segueix, així, l’exemple del Govern i el Consell insular d’Eivissa en l’aplicació de les anomenades clàusules socials. Les tres institucions han rebut l’assessorament de Lesmes, el principal expert a l’Estat en la matèria.

En què consisteix exactament aquesta instrucció?

Hem estat fent feina durant vuit mesos fins que hem trobat la fórmula tècnica i jurídica adequada perquè tots els contractes de l’Ajuntament incloguin criteris de tipus social, mediambiental i lingüístic. Això suposa un canvi de paradigma, perquè, fins ara, l’únic criteri ha estat el preu i, en tot cas, s’ha prioritzat una mica la qualitat tècnica.

La teoria sona bé, però, a la pràctica, com s’aconseguirà?

La llei ens permet tres mecanismes fonamentals. Primer, reservar contractes. És perfectament legal que una licitació vagi dirigida només a entitats de reinserció, d’economia social o sense ànim de lucre. Després podem obligar les empreses a complir paràmetres d’accessibilitat universal, de condicions lingüístiques, d’igualtat... I, finalment, la puntuació. Hem establert escales d’entre el 5 i el 20% del total per als criteris socials i ambientals.

En el vostre blog, explicau que la contractació pública suposa el 16% del PIB. És la major indústria del país?

En efecte, l’administració pública és el primer motor econòmic i el primer generador d’ocupació, directa i indirecta. No em referesc als funcionaris, sinó a la gent que treballa per a les contractes.

I quin impacte pot tenir la introducció de clàusules socials a les empreses?

El que pretenem és generar una nova cultura, que es generi una competència sana entre les empreses perquè siguin més responsables, que les administracions siguin coherents i donin exemple. Ens ha d’importar que un ajuntament miri cap a una altra banda si una empresa que contracta no compleix el conveni col·lectiu a canvi d’estalviar-se quatre duros?

De tota manera, no pot generar distorsions el fet que les diverses administracions d’una comunitat apliquin paràmetres diferents?

Una convergència de criteris socials i d’estàndards estaria molt bé. Nosaltres ja hem fet feina amb el Govern i s’ha aprovat un pla similar al de Palma, potser un poc menys ambiciós però digne, igualment, d’elogi. No és el mateix aplicar aquests paràmetres en administracions locals, molt vinculades a un segment concret de la ciutadania, que en un organisme amb atribucions més genèriques. Però aquí, a Mallorca, està bastant anivellat. El Consell és l’única institució que encara no ha fet res.

A Eivissa, en canvi, sí que s’ha fet feina, no?

En efecte, allà vam aprovar una instrucció molt similar a la de Palma. Han fet molt bona feina i són un gran exemple per a la resta de consells insulars.

Quines serien les comunitats més avançades en l’aplicació de clàusules socials?

Catalunya, sens dubte. Balears va per molt bon camí; està entre les quatre o cinc més avançades. El País Basc i Navarra també ho estan fent bé, però Catalunya és on fa més temps que s’hi està fent feina. I és així perquè té un tercer sector molt potent i col·laboratiu que ha pressionat molt. Això ens dóna una lliçó molt valuosa.

Els governs d’esquerres s’interesen més, en general, que els de dretes en la introducció de clàusules socials?

[Dubta] No sé si t’hauria de respondre jo aquesta qüestió... Que carai! Mira, jo he treballat en clàusules socials gairebé de manera exclusiva. I et puc dir que la legislatura passada, amb un predomini absolut del PP a totes les administracions, hi va haver una aturada generalitzada en matèria de clàusules socials. Ara es nota una nova eclosió gràcies, sobretot, als governs progressistes i de canvi.

A qui costa més canviar el xip: als polítics o als tècnics?

Jo diria que als tècnics, però això no vol dir que els vulgui criticar. Certament, hi ha inèrcies que costa canviar. Sempre els intent motivar fent èmfasi en el fet que les clàusules socials els donen més feina, però, a canvi, se’n podran anar a casa amb la satisfacció d’haver ajudat a millorar la vida d’una víctima de la violència de gènere o d’una persona amb discapacitat. I me’n trob molts que, realment, s’estan adonant que això va en benefici de tothom.

Com es calibrarà la importància de cada paràmetre?

S’han d’adaptar a cada licitació. No és el mateix contractar la il·luminació viària, on segurament ens interessarà més valorar els criteris ambientals, o altres serveis que requeriran una mà d’obra extensa. En aquest cas, ens interessa exigir el compliment del conveni laboral o que s’afavoreixi la inserció laboral.

Hi ha un risc d’abús de les clàusules socials que permetin crear contractes a mida?

No sé fins a quin punt... No es pot manipular ni anar en contra de la lliure concurrència, però si jo fos l’Ajuntament de Palma i sabés que hi ha un centre especial d’ocupació que està donant feina a persones amb discapacitat, i que m’està fent estalviar doblers en prestacions o en tallers formatius, jo preferia afavorir-la en un plec abans que una multinacional que només vindrà aquí a fer doblers i no els invertirà a la Comunitat.

Les clàusules socials poden ser un petit paraigua davant la previsible aprovació de tractats de lliure comerç com el CETA o el TTIP?

Esper que no s’aprovin, però, en efecte, crec que encara hi hauria un marge per aprovart aquestes clàusules. L’exemple el trobam en la reforma laboral que permet que una empresa es desvinculi dels convenis laborals. Això és així, però, ara bé, un ajuntament també li pot dir que si ho fa, no la contractarà.

stats