Josefa Terrasa: “La mortalitat per càncer de pulmó en dones és preocupant”

PalmaEl càncer de pulmó és la causa més freqüent per defunció en els homes de les Balears. “Són dades preocupants”, afirma la cap d’Oncologia de Son Espases, Josefa Terrasa.

El tabac és el principal responsable del càncer de pulmó?

Sí, el càncer de pulmó està lligat clarament al tabac, està demostrat. És la primera causa de mort per càncer en homes. No hem vist que disminueixi, però jo crec que disminuirà perquè ja hi ha més consciència. La mortalitat del càncer de pulmó en dones comença a ser preocupant, ja que és gairebé la mateixa que el càncer de còlon i s’està acostant al càncer de mama. De fet, als Estats Units ja és la causa principal de mort per càncer en dones; és preocupant, i no m’estranyaria que aquí acabi sent la primera en cinc o deu anys. No m’estranyaria que aquí a 5-10 anys ja fos la primera.

Quins altres factors poden influir en el risc de patir un càncer de pulmó?

El 85%-90% dels casos estan relacionats amb el tabac. En l’altre 10%-15% restant hi poden jugar un paper altres substàncies o productes contaminants que hi ha a l’ambient derivats, per exemple, de la indústria. Als països aisàtics s’ha relacionat el càncer de pulmó en dones no fumadores amb una mala combustió d’oli a les cuines. Tal vegada aquí hi podria haver algun cas com aquest, però són difícils de demostrar.

Per tant, la millor prevenció és no fumar.

Sí, la prevenció principal és evidentment no fumar, i la segona aeria evitar la contaminació, ser conscients que hem de cuidar més la terra.

Els darrers anys s’ha millorat la supervivència de les persones amb càncer de pulmó?

En global, la millora és petita. Cal pensar que el 60% dels casos es diagnostiquen en fase avançada, és a dir, en estat metastàsic, i se’n diagnostiquen molts. En aquesta fase ja no es poden operar ni irradiar, només es poden tractar de manera sistèmica, és a dir, amb quimioteràpia, immunoteràpia o amb nous fàrmacs. Dins aquest grup de malalts, hi ha petits subgrups en què s’ha millorat la supervivència gràcies a nous tractaments, de manera que, si la mitjana dels que es troben en estat metastàtic és d’entre 1 any i 1 any i mig, aquest subgrup de malalts poden tenir una supervivència de tres o quatre anys.