Palma“Des del primer moment que vàrem començar el projecte, volíem que el documental anàs i tornàs a Mallorca per explicar a la resta de països com no s’ha d’arribar a la situació que pateixen les Illes Balears”, expliquen Luis Ansorena, guionista, i Joe Holles, productor executiu d’ Overbooking, el documental que s’estrena a Sala Agusta el divendres 25 i que analitza l’excés del turisme a l’illa de Mallorca.
Fruit d’una preocupació compartida per un grup d’amics vinculats al periodisme i el món audiovisual, aquesta producció cerca “rompre els tòpics i generar un debat plural per parlar d’un problema que és més que evident”, asseguren. D’aquesta manera, el director mallorquí Álex Dioscórides i Holles entrevisten més de 40 persones de diferents tendències i descobreixen que, malgrat les diferents posicions ideològiques, comença a aflorar un consens sobre el diagnòstic de la situació: la majoria coincideix que l’illa mostra símptomes de saturació i que rebre més turistes ha deixat de ser sinònim de major riquesa.
Anàlisi completa i diversa
“Cercàvem històries ocultes, ignorades; la cara B del model turístic”, comenta Holles. Per aquesta raó, a la pel·lícula es tracten els fets objectius derivats del model i diversos relats íntims de persones afectades directament per les conseqüències del sistema econòmic balear. D’aquesta manera, participen en el documental diversos expolítics de les principals formacions de l’illa, hotelers, professors d’universitat, ecologistes, treballadors i veïns, a més dels mateixos turistes.
La cinta inclou el testimoni dels exconsellers de Turisme Biel Barceló, Celestí Alomar i Jaime Martínez; el degà de la Facultat de Turisme de la UIB, Bartolomé Deià; el catedràtic d’Economia Aplicada Antoni Riera; el sociòleg Antoni Tarabini; el doctor en Geografia Ivan Murray; l’expresidenta de la Federació Hotelera de Mallorca Inmaculada de Benito; la portaveu del GOB, Margalida Ramis; el col·lectiu de cambreres de pis; el fundador de Terraferida, Jaume Adrover, i el president de l’Associació d’Apartaments i Habitatges de Lloguer de Temporada de les Illes Balears, Joan Miralles.
Absències
“No varen voler parlar amb nosaltres ni representants de l’aeroport ni del port de Palma, tot i que vàrem intentar-ho durant mesos”, es lamenta Ansorena. “Que un empresari no ho faci, es pot entendre i hi té dret, però unes administracions de l’Estat haurien de fer-ho”, afegeix Holles. Tampoc no varen voler opinar les quatre cadenes hoteleres més grans de l’Arxipèlag: Melià, Riu, Barceló i Iberostar.
A més, en aquest sentit, expliquen que no varen poder realitzar una entrevista amb Margalida Ramis amb un pla d’un gran creuer perquè l’Autoritat Portuària, en veure a qui gravarien, “ens va denegar l’entrada”, lamenten. Holles i Ansorena consideren que “podem viure del turisme, però d’una altra manera, i per això han de debatre tots els agents implicats”. Un altre aspecte que tracten és la sexualització de la dona com a reclam turístic. “S’ignora, però s’ha normalitzat i no pot ser així”, diuen.
Projecció internacional i de futur
“Mallorca ha estat sempre un dels referents del turisme industrial, però això que hem creat s’ha girat en contra nostra”, reflexiona Holles. Després de tres anys fent feina, l’equip vol que el resultat es vegi a Mallorca, però són conscients que per poder recuperar la inversió hauran de mirar més enllà de les Illes. “Creim que aquest documental pot interessar molt en altres països europeus, als Estats Units i a Sud-amèrica, perquè poden arribar a tenir els mateixos problemes o d’allà són els turistes que visiten les Illes”, expliquen. També diuen que “volem que un turista llegeixi el grafit ‘Guiris go home’ i entenguin què hi ha darrere de tot això”.
Tot Inclòs: una crítica integral i anticapitalista del model turístic
El col·lectiu Tot Inclòs s’ha donat a conèixer durant els darrers anys per la seva tasca de denúncia dels excessos del model turístic imperant a les Illes Balears. Des de l’estiu del 2014, han editat de manera autogestionada quatre treballs monogràfics de crítica de la indústria turística i sobre les conseqüències socials, ambientals i econòmiques que ha tingut la seva implantació en règim de monocultiu econòmic.
A finals de l’estiu passat afrontaren el seu projecte més ambiciós, un documental que pretén ampliar l’abast de recepció del discurs crític contra el turisme. L’objectiu, com ja varen explicar, “és crear una reacció, que la gent es qüestioni el model turístic” i que “se sumi a la lluita dels qui pensam que d’aquesta manera ens encaminam cap a un possible col·lapse i que hem d’apostar des d’ara mateix per un altre tipus d’economia i societat”.
“Gràcies al treball d’un equip tècnic que ha cregut des d’un principi en aquest projecte i especialment a les moltíssimes aportacions de gent en la campanya de microfinançament, a través de la plataforma Goteo, va ser possible”, admeten.
