L’odissea de cercar un pis assequible a Palma

PalmaCercar pis a Palma a un preu assequible per a la majoria és una feina cada cop més complicada i esgotadora. Segons dades d’Idealista, la capital balear ja és la quarta ciutat de l’Estat amb lloguers més cars, només per darrere de Barcelona, Madrid i Sant Sebastià. Pràcticament no hi ha oferta per sota dels 800 euros mensuals, i aquesta es concentra als barris més desfavorits -com Son Gotleu, Son Roca, la Soledat i Cala Major, tal com publicà l’ARA Balears el mes passat. Més de la meitat de l’oferta als principals portals immobiliaris -Idealista, Mil Anuncios i Fotocasa- són lloguers a partir de 1.200 euros, mentre que els pisos per sota dels 800 representen només el 6% dels disponibles.

El lloguer és una de les despeses més importants per als illencs: el 2017 hi varen destinar el 43% del sou, tot i que es recomana no destinar-hi més del 30%. A més, segons dades de l’Agència Tributaria, pràcticament la meitat dels treballadors de les Illes Balears no va cobrar més de 1.061 euros al mes el 2017, i el sou mitjà va ser de 1.700 euros bruts. Tenint en compte aquesta mitjana, el màxim que s’hauria d’invertir en el lloguer són 500 euros. I per aquest preu no es troba pràcticament res.

Per exemple, als portals immobiliaris Idealista i Fotocasa, dels més de 2.000 pisos de lloguer que s’hi anuncien, només n’hi ha vuit per 500 euros o menys, i són estudis d’entre 20 i 40 metres quadrats. L’ARA Balears ha anat a visitar un d’aquests estudis, situat a Cala Major i oferit per 500 euros mensuals, amb electrodomèstics i sense moblar. Situat a la desena planta d’un edifici gran, és un habitacle que es recorre en poques passes i una ullada. Està brut i poc cuidat, i -explica la treballadora de la immobiliària encarregada de mostrar el pis- hi ha unes quantes coses que no funcionen. Per entrar-hi, demanen un contracte i les darreres nòmines, dos mesos de fiança, la despesa de la immobiliària i el mes corrent. Devers 2.000 euros.

Si deixam de banda els estudis, el preu mínim en aquests portals per al lloguer d’un pis amb una, dues o tres habitacions és de 800 euros, un preu inassumible per algú que cobra poc més de 1.000 euros nets. De pisos per 800 euros amb tres habitacions n’hi ha molt pocs i es concentren als barris més desfavorits. El més habitual és trobar-ne d’una o dues habitacions, i tenen molta demanda. Tanta, que fins i tot hi ha anuncis en què es demanen els requisits abans d’anar a veure l’habitatge, com en l’oferta d’un pis de 87 metres quadrats a Son Gotleu, en què es demanen per correu electrònic les darreres nòmines, identificació i certificat d’ingressos per poder entrar “al llistat de visita”.

Aquest diari ha visitat també un d’aquests pisos, un àtic al barri de Son Cotoner. Té uns 60 metres quadrats, dues habitacions, val 800 euros i no està moblat. Es demanen un o dos contractes fixos per poder accedir-hi i, si el vols reservar, has de deixar un mes de senyal, que torna el propietari si no s’és l’escollit com a inquilí. Des de la immobiliària que se’n fa càrrec expliquen que és el lloguer més barat que tenen: “Els preus estan pels niguls i hi ha molt poca cosa”, diuen. També afirmen que se sorprenen del mal estat d’alguns habitatges, fins al punt que n’hi ha que, “per ètica”, es neguen a oferir-los o obliguen els propietaris a arreglar-los. Som els darrers d’aquest matí de visites, però l’endemà n’hi ha de concertades cinc més. I un dia després, l’anunci ha desaparegut del portal.