Ara o mai: arrenca la vaga indefinida contra el TIL

Palma.Les escoles de les Illes Balears viuran avui una fita històrica: l'inici d'una vaga indefinida de professors. Una convocatòria que ha anat agafant forma a mesura que el Govern de José Ramón Bauzá s'entestava a imposar el model de tractament de llengües que no ha consensuat amb cap col·lectiu de la comunitat educativa.

De fet, la mobilització d'avui, que inclou una concentració a les 12:00h davant el Consolat de la Mar, va molt més enllà que una vaga de docents. Famílies, inspectors, Universitat de les Illes Balears, associacions d'escriptors i moltíssimes entitats donen suport a una lluita que poc té a veure amb la implantació de més hores en anglès, i molt amb la defensa del model d'immersió lingüística, d'una educació de qualitat, i que, sobretot, vol dir basta a un govern que ha estat incapaç de negociar absolutament res i que vol implantar un sistema sense que la comunitat educativa hagi pogut dir-hi la seva i sense cap preparació, cosa que els experts anticipen que serà un veritable fracàs.

Tant és així que fins a 16.100 docents de les Illes estan cridats a secundar la vaga, tant els del model públic com els que pertanyen a la concertada. I és que la unitat educativa contra el decret de llengües (que rebaixa l'ús del català a les aules fins a només un 33%) és total. Són molts els fets que exemplifiquen com de sola ha quedat la Conselleria d'Educació, comandada per la conservadora Joana Maria Camps.

Els docents conservadors

Per una banda, tots els sindicats en ple convoquen la vaga. Inicialment just foren STEI-i (majoritari en el sector) i CCOO. Després s'hi afegí UGT, malgrat haver dubtat durant uns dies, i va rectificar la seva posició in extremis . Però és que aquesta setmana fins i tot el sindicat conservador ANPE s'ha adherit a la convocatòria de vaga. Cal destacar que l'anterior presidenta d'ANPE havia estat Ana María Aguiló, actual portaveu d'Educació del PP al Parlament de les Illes; o sigui, que fins i tot sectors pròxims al PP s'estan rebel·lant contra la política lingüística dictada des del Consolat de la Mar (seu del Govern balear).

A banda dels sindicats

Un altre factor que reflecteix el caràcter insòlit d'aquesta vaga és que està convocada per dues bandes. No només els sindicats han formalitzat la seva convocatòria, sinó que també ho ha fet (de manera independent) una assemblea de treballadors de la pública. Es tracta de la coneguda com a Assemblea de Docents, que inicià les seves passes a principi d'estiu amb reunions d'una cinquantena de docents i ha acabat el setembre fent macroassemblees (a teatres) de quasi un miler d'assistents. L'Assemblea de Docents ha funcionat de manera paral·lela als sindicats i ha aconseguit arreplegar fins a 5.200 signatures de docents del sistema públic (d'un total de 10.100 persones), a fi de convocar l'aturada de manera oficial.

Així que no només hi ha una vaga sindical damunt la taula, sinó una altra de caràcter assembleari. Tot i així, les dues bandes fan front comú i les dobles militàncies són freqüents. L'Assemblea de Docents, a més a més, ha recuperat elements 'obreristes' del passat, com ara la 'caixa de resistència'. En uns pocs dies, ja han aconseguit 9.000 euros per als futurs vaguistes i els comptes corrents habilitats a entitats financeres de les Illes no s'aturen de registrar contínues aportacions de la societat civil.

De fet, treure el conflicte de les aules i involucrar-hi el conjunt de la societat ha estat un dels objectius dels docents (malgrat que encara no l'han aconseguit del tot). Ara bé, una mostra de la repercussió que el conflicte està assolint en la societat illenca és la preeminència del color verd al carrer. El verd és el color simbòlic dels docents (de la mateix manera que a Catalunya ho és el groc), tot propiciat per la Plataforma Crida i les seves ja cèlebres camisetes amb la icona d'un megàfon i la llegenda: "Crida per una educació pública i de qualitat".

Les concertades, també

Però si bé la rebel·lió al decret de llengües té l'origen al model públic, resulta més que notable com s'ha encomanat a les escoles concertades. I especialment, a les que tenen projectes educatius en català. Es tracta d'escoles com Mata de Jonc, el Liceu i Pius XII, aglutinades entorn de les cooperatives d'ensenyament.

Un darrer factor que mostra la crispació generada pel decret de llengües és que fins i tot els pobles de Mallorca governats pel PP s'hi estan oposant. De fet, 32 municipis de l'illa que han debatut un ple mocions entorn del TIL l'han acabat rebutjant, ja sigui amb els vots del PP o la seva abstenció (que a la pràctica ha permès que les mocions de les esquerres anassin endavant).

Aquesta conat de rebel·lió als pobles demostra que el consense havia presidit les dues lleis més importants que regulen l'ús preferent de la llengua catalana, aprovades pel PP: la Llei de normalització lingüística (1986) i el Decret de mínims (1997).

El PP va governar de manera ininterrompuda durant les dècades dels anys 80 i 90. Eren els temps de presidents com Gabriel Cañellas, dirigents del PP mallorquins i catalanoparlants. Per contra, José Ramón Bauzá ha suprimit dues lleis aprovades pel seu propi partit i ha revolucionat les escoles, ha unit l'oposició i ha fet escletxes en un sector important del PP.