Augmenten l’exigència, però no la plantilla

EivissaMentre que la planta hotelera de les Illes ha experimentat una reconversió els darrers anys, el sector de les cambreres de pis continua estancat en els anys 80. “Abans, fer una habitació significava canviar els llençols de dos llits, un comodí i un tocador”, diu la secretària de Coordinació de Comissions Obreres d’Eivissa, Consuelo López. “Ara, en canvi, les habitacions tenen televisió de plasma, obres d’art, grans vidrieres, sofàs, banyeres d’hidromassatge... però cada cambrera continua portant el mateix nombre d’habitacions que abans”.

Però no només són les habitacions. López relata que una cambrera de pis comença la jornada a les set del matí “amb la pallissa” d’haver de netejar el que elles anomenen “zones nobles”, és a dir, la piscina, les sales, el rebedor, zones de personal, despatxos... Després es fan les habitacions, “amb prioritat aquelles de les quals surten per deixar entrar-hi nous clients”, una tasca que López diu que “dintre de l’horari establert és totalment impossible”.

Malgrat explicar-ho des d’un despatx de la seu sindical d’Eivissa, López sap bé del que parla. Des de l’any 1987 i fins al 2006 ella va ser cambrera de pis. “Als hotels es donen situacions que causen frustració al sector de les cambreres”, detalla López, qui diu que un exemple és el fet que les kellys hagin de netejar un nombre d’habitacions diàries -“unes 22 en una jornada de 8 hores és el que es fa a l’hotel on jo treballava”, comenta-, mentre que a altres treballadors, “com als recepcionistes”, no se’ls exigeix “atendre un nombre mínim de clients diaris”.

Però sense cap mena de dubte la dada que més crida l’atenció és el fet que el sector de cambreres de pis “s’emporta la medalla d’or” pel que fa a “dopatge en l’hostaleria”. Amb el ritme de feina que diuen portar, asseguren tenir mal a les articulacions, els genolls, els malucs, els turmells... i això els provoca “convertir-se en farmàcies ambulants”. “La que no es pren un ibuprofèn, se’n pren dos amb el diclofenac, és a dir, una mescla explosiva”.

Per això demanen als empresaris que, quan vagin a fer reformes al seu establiment, “pensin que el moble de vidre s’ha de netejar, o que el matalàs tan gruixat té un pes molt superior al que hi havia fins ara”. A més, reclamen al Govern que els reconeguin les malalties que consideren “professionals”, provocades per aquells moviments físics repetitius, “com passa a les bugaderies”. Però la guerra dels sindicats se centra ara en l’externalització de serveis. El president de la gestora d’UGT a Eivissa, Fernando Fernández, va explicar que “les empreses subcontractades agafen dones de neteja en comptes de cambreres, que cobren uns 500 € menys al mes”. Diuen, a més, que els empresaris del sector abusen d’aquest mètode, que aconsegueix rendibilitat retallant salaris.

Entre totes les demandes, però, n’hi ha una de més optimista que la resta: aconseguir la jubilació anticipada, a 60 anys. Diu Fernández que no és capaç d’imaginar “una dona de 68 anys movent un matalàs”. A més, López apunta que “a 60 anys moltes dones es retiren amb una incapacitat, cosa que repercuteix, després, en la seva pensió de jubilació”.

Concentracions a Palma i a Eivissa

Aquest proppassat dimecres, 200 cambreres de pis es van concentrar a la plaça d’Espanya de Palma i 300 ho van fer al parc de la Pau d’Eivissa. A la capital balear, la principal consigna era ‘Som treballadores, no mules de càrrega’. En aquesta concentració, els màxims representants del sector de l’hostaleria d’UGT i CCOO, Ginés Díez i Antonio Copete, van ser els encarregats de llegir un manifest en el qual s’assegurava que “les cambreres de pis pateixen un autèntic calvari a causa de les seves condicions laborals”.

A Eivissa, en canvi, es cridava per la jubilació anticipada. Era la mateixa Consuelo López qui exercia de portaveu assegurant que una dona de 50 anys, havent-ne treballat 15, “està desfeta per dintre”. Així mateix, lamentava l’absència de moltes companyes “per por de possibles represàlies” i demanava al nou govern que surti de les urnes el 26-J que escolti el col·lectiu de treballadors de l’hostaleria.