"Per sort, ens queden les colles de dimonis": Bartomeu Picornell en 10 articles
Repassam algunes de les peces que el periodista publicà a l'ARA Balears fins al darrer dia: des de les reflexions sobre la ciutat de Palma que conté el seu darrer article, 'Blanquerna', fins al 'Jotaerraisme' que ell definí, passant per 'Una errada de l'Obra' o el no-provincianisme dels empresaris mallorquins
PalmaDurant el seu intens pas per les pàgines (i per la web) de l'ARA Balears, Bartomeu Picornell va deixar empremta. Ho va fer gràcies a una capacitat d'anàlisi que ha servit de mestratge per a molts altres professionals i que només és possible amb una combinació de valentia, equilibri i esperit crític que queden ben reflectits en aquesta selecció de 10 articles que us oferim a continuació:
Blanquerna: fou el seu darrer article, un clam a favor de la Palma viva i cívica. De Pere Garau a Blanquerna (barris dels quals fou veí), Bartomeu Picornell repassava l'esperit de la gent per viure el carrer i criticava amb duresa "les campanyes terroristes sobre la por per la supressió del cotxe" en el procés de tallar al trànsit a Blanquerna. Concloïa, a més, proposant que s'encetàs el debat sobre l'eix cívic que es podria obrir entre Pere Garau i Nuredduna. Un repte que ens deixa.
Balanç provisional del Jotaerraisme: "President sense cor, legislatura sense cor" és l'expressió de Picornell que simbolitza el contingut d'aquesta reflexió sobre els quatre anys de majoria absoluta de Bauzá. El periodista repassava així la desprotecció del territori, la llengua i els drets dels funcionaris, la pèrdua de respecte als tribunals i al Parlament o l'enfrontament amb el personal sanitari, entre moltes altres qüestions que han marcat l'acció del Govern de Bauzá.
Llengua i extracció social: sobre la ideologia espanyolista i les seves causes i conseqüències en els partits polítics de Balears. Aquí Picornell partia de dos textos escrits per Alfonso Guerra i José Bono per endinsar-se després en els discursos que posen l'èmfasi en la qüestió lingüística i identitària entre la classe política (i les classes socials) de la nostra terra.
Empresaris provincians?: a partir d'una entrevista a Pere Sampol en la qual es parla de la "mentalitat provinciana" de l'empresariat local, Picornell repassava aquí els interessos, activitat i influències dels March, Matutes, Escarrer, Barceló, Fluxà o Riu. "Es mouen com peix dins l'aigua en els escenaris de la globalització", deia el periodista, que contradeia les reflexions del polític: "Res més lluny del provincianisme que la cúpula empresarial mallorquina".
Un Pacte per al Progrés de l'Educació, no un Pacte de Progrés Educatiu: "Ningú amb seny pot pensar que totes les persones que han participat en el moviment educatiu són homogènies ideològicament", aclaria Picornell en el marc d'un article que advertia sobre els perills de tancar un pacte que no servís per donar estabilitat al sistema educatiu, sinó just per arraconar el PP. "Si es vol acabar amb el desbarat educatiu de l'era Bauzá, la resposta no pot ser-ne la imatge invertida en el mirall, el negatiu fotogràfic", afirmava el periodista.
La targeta: un concepte tan antic com l’amistat: la targeta blava del PP va causar molt de rebombori als mitjans de comunicació, i Picornell s'imaginava en aquesta reflexió, amb ironia i un punt còmic, l'escena d'un comercial del PP convencent un petit empresari perquè formàs part de la "gran família" del PP.
Gràcies al president, ploram, però de rialles: De la sentència contra la pujada de sous al gabinet de Bauzá al #defensamlonostro i el ja clàssic "Vamos a hacer lo que hay que hacer", i recordant també el "Hoy es lunes y estoy en mi despacho", de Rodríguez. Picornell concloïa en aquest article que "ens trobam davant un dels PP de sempre" i que "s'ho deuen passar bomba" a costa de l'erari públic. També es demanava, com feia sovint, on està l'alternativa.
Quatre apunts: nacionalistes, consens, Matas i marea verda: Jaume Matas com l'expresident "més important" de Balears; la democràcia reduïda a "mera retòrica"; la sorpresa davant la divisió "binària" entre ciutadans segons el sentiment identitari que proposa Damià Pons en els seus plantejaments; o els reptes de la comunitat educativa davant la retirada momentània "als palaus d'hivern". Són els quatre elements sobre els quals reflexionava aquí Picornell, sempre crític i punyent.
Una errada de l'Obra: en aquest article, Picornell criticà de manera clara i directa, sense embuts i com a soci de l'OCB, el fet que l'entitat convocàs un acte a favor del procés sobiranista de Catalunya. El periodista mostrava el seu "respecte i estima" per l'Obra, però considerava que aquesta s'havia situat allà on la volia Bauzá.
Per sort, ens queden les colles de dimonis: dels abusos sexuals que esquiten l'església als casos de corrupció que taquen la imatge de polítics, hotelers, periodistes, policies o el món del futbol. Picornell concloïa que als mallorquins els queden ben poques institucions en què creure. "Per sort, però, ens queden les colles de dimonis i dimonions", sentenciava.