Bernat Alemany: "Al marge d'ideologies, des d'un punt de vista tècnic, el TIL és indefensable"

Va ser blauet de Lluc i missioner, estudià Teologia i des de 2009 Bernat Alemany (Palma, 1956) és el president de l'associació Escola Catòlica, que reuneix els principals centres privats i concertats d'ideari catòlic.

Quina tornada a l'escola...

Mai no hi havia hagut un començament tan tens. Però la realitat és diversa. El primer dia no passàrem del 20% d'incidència, tot i que en alguns centres fou molt important. En general, no ens ha afectat tant perquè la situació és diferent.

Voleu dir que no hi ha preocupació pel decret de Trilingüisme ni per altres aspectes?

Per descomptat que sí. Però els centres concertats com els nostres el titular no és el Govern. I això no és un detall insignificant. L'article 121.6 de la Llei Orgànica d'Educació diu que els projectes educatius seran potestat del titular del centre. Per tant, tot i que hem de complir amb la legislació, són les empreses o institucions propietàries les que fan el seu projecte propi.

Però igualment haureu d'aplicar el TIL, en la seva darrera versió, per decret llei.

Als centres concertats no se'ns pot privar del dret fonamental de fer el projecte educatiu, del qual per descomptat penja el projecte lingüístic. Per tant, els centres agrupats a Escola Catòlica aplicarem els nostres projectes, que varen ser comunicats en temps i forma a la Conselleria.

I això vol dir que no pensau complir el decret llei?

Molts dels nostres centres ja ensenyaven part de les matèries en anglès. Altres en feien menys assignatures, però també havien incrementat l'anglès. Perquè és evident que és una necessitat actual, i ja ens hi hem anat adaptant. A l'hora de fer un projecte educatiu, els centres no actuam improvisadament. Tenim en compte la comunitat d'on partim, les famílies i l'entorn al qual va adreçat. I els desafiaments dels nostres alumnes i de la societat actual. I clar que l'anglès és una prioritat. Per això ja fa anys que hi treballam. Però és important la progressivitat.

La calendarització del TIL és el principal problema?

Pens que sí. No conec ningú del món educatiu que estigui en contra de l'aprenentatge de llengües, i tampoc ningú que no vulgui que els nostres alumnes acabin l'ensenyament amb competències en català, castellà i anglès. Però el que no es pot fer és fer un canvi important amb manca de flexibilitat. Per mi, la principal crítica al TIL és que no preveu un calendari realista i flexible, que s'adapti a la realitat de cada centre i de cada comunitat.

Aquesta és precisament l'experiència que tenen alguns centres.

És que hi ha moltes situacions. I un dels pilars de l'educació i de la pedagogia, en concret, és la capacitat d'adaptar-se a l'alumne i al seu context. Al centre educatiu on jo faig feina, a Sóller, quan arriba un nin o nina, del Brasil, o de Dinamarca, en pocs mesos parla molt bé la nostra llengua. La seva família no la sap, però l'entorn fa una part molt important de la feina. En canvi, a altres centres, és molt diferent. Ni la família ni l'entorn no poden fer aquest suport d'integració, i tot recau sobre el centre. En aquest escenari, precisament el menys recomanable és fer propostes normatives molt rígides.

El Govern tenia molta pressa...

La clau no és imposar processos. Ens hem de marcar uns objectius com a educadors, però en un termini assumible, i, sobretot, tenir en compte els diagnòstics que trobes a cada lloc. És bàsica la flexibilitat, que permeti actuar de manera diferent en el centre que va molt bé en unes matèries i en el cas concret en una llengua, respecte dels que no tenen tan bons resultats. És impossible que implantem models sense avaluar-ne els resultats centre per centre. El punt de partida és el que marca el final. No podem mirar només la meta sense saber d'on sortim. Aquest element tan obvi és essencial perquè si el descuidam no educarem bé la majoria. Aquest punt, per mi, és el que fa indefensable el TIL. El seu aspecte de rigidesa en la implantació. Això no té res a veure amb les ideologies ni amb la llengua, sinó amb la pedagogia, és un punt de vista tècnic.

I com es pot fer millor?

Mira, la base és l'actitud. El més important és que tots, per sobre de tot, tinguem una actitud que cerqui el millor per als alumnes. Per exemple, és molt important tenir en compte el que ja han provat determinats centres i professors. Si un que ha ensenyat biologia en anglès t'explica com ha seleccionat determinats temes, que eren més adequats per ensenyar-los en un idioma que no és ni el del professor ni el de l'alumne, pots tenir uns continguts que realment aportin als alumnes. 30 anys després, les coses han canviat i clar que sabem que hem de continuar fent més anglès i adaptar-nos als nous temps, però sense negar ni minoritzar la nostra llengua.

Per tant cal córrer menys?

No només en l'anglès. Fa anys que insistim des d'Escola Catòlica en la necessitat d'un pacte educatiu. És una expressió que pot semblar feta, però que no hem aconseguit els que ens dedicam a la docència, i és fonamental. No parl només del tractament de llengües, que és només un aspecte, sinó de molts altres. No podem canviar la legislació en funció del color dels governants, sinó que hauríem de ser capaços com a societat de marcar-nos unes fites, que siguin comunes, i a partir d'aquí ens permetria fer feina sense estar pendents d'anades i vingudes. Molts sectors ho demanen, però en educació això seria vital.

Hi ha alguna bona notícia en aquest principi de curs?

Sí, i la vull destacar. El deute de les transferències de la Conselleria d'Educació, que havia arribat a ser de molts mesos, es redueix i els propers 40 dies és possible que tornem a una situació de prou normalitat.