Camps "Trepitja" l'informe PISA al Parlament

Palma.Ser nomenat conseller d'Educació sent Agent de la Propietat Immobiliària (API) té els seus perills. Joana Maria Camps ocupa el càrrec des de la primavera passada però, tot i que ha viscut la crisi més gran en el sector educatiu de la democràcia, encara no s'ha familiaritzat amb segons quins conceptes, com ara el reconegut informe PISA, que elabora cada tres anys l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l'OCDE, que avalua les habilitats i els coneixements adquirits pels alumnes de 15 anys en matèries fonamentals.

La consellera Camps va comparèixer aquest novembre davant la comissió parlamentària d'Educació a petició del Partit Socialista, que havia sol·licitat informació sobre la LOMQE. La sorpresa dels diputats va ser majúscula quan sentiren parlar a la consellera d'un informe nou, al seu parer, l'informe Trepitja . Camps hi va fer al·lusió no només una vegada, cosa que indica que no va ser una confusió, sinó una paraula fruit del traductor automàtic amb què els seus assessors li havien baratat el discurs del castellà al català. Només així s'explica el disbarat de referir-se més d'una vegada a l'Informe del Programa Internacional per a l'Avaluació d'Estudiants -PISA per les seves sigles en anglès (Program for International Student Assessment)- com a informe ' Trepitja ", tal com recull el diari de sessions del Parlament de les Illes Balears del 21 de novembre.

"El sistema actual entenem que no permet progressar cap a una millora de la qualitat educativa, com posen en evidència els resultats obtinguts pels alumnes a les proves d'avaluació internacionals com Trepitja , va dir Joana Maria Camps davant l'estupefacció d'alguns dels presents. I va afegir: "En referència al darrer informe Trepitja , pel que fa a les Illes Balears, com vostès saben i repetim moltes vegades, ocupen la darrera posició de tot el territori espanyol (...)".

Només a la tercera, la consellera d'Educació sembla adonar-se de la situació surrealista i es refereix, ara sí, a les "proves PISA", els resultats negatius de les quals, als quals es referí com el "rànquing del terror", li varen servir per argumentar davant la comissió parlamentària l'exigència d'un canvi de model educatiu.

La de l'informe Trepitja , però, no és l'única perla del discurs de la consellera Camps.

Comunitat Econòmica Europea?

La titular d'Educació es va referir també, segons recull el diari de sessions de la darrera comissió, a la "Comunitat Econòmica Europea", inexistent des de l'any 1992, quan mitjançant el Tractat de Maastricht es va deixar d'anomenar d'aquesta manera i va donar pas a la constitució de la Unió Europea.

En qualsevol cas, la compareixença de la consellera deixà clara la posició absolutament partidària de la nova llei Wert, aprovada definitivament ahir al Congrés dels Diputats, i la concepció mercantilista de l'educació, que es reflectí en algunes sentències com ara que "a través d'aquesta llei s'implantarà la necessària sinergia entre el binomi escola-empresa", o que "aquesta reforma (...)" vol "canalitzar els estudiants cap a les trajectòries més adequades", de manera que "es converteixin en rutes que facilitin l'ocupació i estimulin l'esperit emprenedor".

Així mateix, Camps aprofità per lloar l'augment de l'autonomia dels centres que, segons ella, suposarà la nova llei. Amb tot, allò cert és que la LOMQE treu competències als consells escolars, que deixen de ser els màxims òrgans de govern dels centres així com establia la darrera llei, la LOE. Igualment limita la capacitat de la comunitat educativa de triar els equips directius dels centres, ja que entre un 50 i un 70% de la comissió de selecció serà designada per la Conselleria.