“Desxifrar genomes del càncer serà una rutina”

PalmaCatedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat d’Oviedo, Carlos López Otín compagina la tasca docent amb la recerca. Ha visitat Palma per impartir una sessió científica a Son Espases sobre els paisatges genòmics del càncer i l’envelliment, les seves principals línies d’investigació.

Heu començat la sessió dient: “No som perfectes, si no seríem microbis”.

La vida quan s’obrí camí... fou en un món bacterià. Nosaltres venim d’aquests bacteris per evolució, i en aquesta evolució es va haver d’adquirir complexitat, i aquesta complexitat s’adquirí per mutacions. Si no hi hagués hagut mutacions, canvis, adaptacions, continuaríem sent un conjunt de vida clònica, sense malalties, sense mort, completament avorrida. Quin és el preu que hem pagat per la nostra evolució, per la nostra diferenciació, per tenir bilions de cèl·lules en el nostre organisme? La imperfecció. Es cometen errors. El nostre genoma té 3.000 milions de peces a cada cèl·lula, mantenir-lo és molt difícil i malgrat tot aconseguim fer-ho de mitjana 80 anys, és extraordinari. Acceptem les limitacions de la vida, les imperfeccions que són les que ens han dut fins aquí i intentem que la ciència i la medicina ens ajudin, per exemple, a evitar les malalties a destemps, la mort a destemps.

Una d’aquestes malalties és el càncer. Som a prop de conèixer-ne les causes?

Quan es parla del càncer s’hauria de començar a utilitzar un llenguatge un poc més positiu i no només un llenguatge bèl·lic i de combat perquè més del 50% de tumors malignes es curen. Hauríem de reconèixer l’esforç de tants professionals de la medicina i de la investigació que han aconseguit aquesta fita. S’ha de progressar absolutament en aquells tumors que avui en dia no tenen cura i aprofitar les noves tecnologies, el desxiframent dels genomes, entendre quines són les alteracions concretes que té cada tumor de cada pacient, i amb això intentar cercar estratègies personalitzades, i també educar la població en mesures preventives. En cardiologia ho han aconseguit en gran mesura, hi ha una sensació entre la població que certes pràctiques són dolentes per a la salut cardiovascular. En oncologia encara no s’han arribat a explorar els límits de les estratègies de prevenció i això ajudaria que no es generàs un percentatge significatiu dels tumors.

De quina manera ha contribuït la genètica a la investigació del càncer?

La genètica ens ha ajudat a entendre l’origen del càncer perquè pràcticament tots els casos són d’origen genètic, que no és el mateix que hereditari. Quan parlam de ‘genètic’ ens referim a una malaltia als gens, però els danys poden ser adquirits o heretats i, per tant, la possibilitat que tenim ara de desxifrar l’ordre en què se situen els 3.000 milions de peces en el genoma d’una cèl·lula normal o d’una cèl·lula tumoral del mateix pacient ens permet entendre el càncer amb una profunditat que mai no s’havia aconseguit i que ara, a poc a poc, començam a fer. Desxifrar genomes del càncer encara no és una rutina en els hospitals del sistema públic espanyol, però ho serà en un futur pròxim.

Heu dit a la xerrada que en la investigació hi ha una part d’intuïció.

Un càncer, excepte els hereditaris que comencen amb un sol dany, en realitat sorgeix per una acumulació de moltes mutacions, com una tempesta de mutacions, és un naufragi que pateix el genoma, però només una petita part són importants, per tant, hem de distingir quines són les conductores, les que anomenam drivers, i quines les passatgeres, les que hi són, s’han produït, però no suposen cap avantatge per al tumor. Aquesta és la intuïció ara mateix: distingir entre l’enorme complexitat d’aquesta tempesta quines són les poques mutacions que realment són el taló d’Aquil·les d’aquest tumor. Això és el que ha de distingir el científic i donar a l’oncòleg una resposta: de les milers que hi ha, només aquestes són les que probablement estan impulsant el seu creixement, intenta tractar o bloquejar aquestes mutacions.

Anam per bon camí?

Per descomptat. És un camí profund, lògic, amb el suport de la tecnologia més puntera que existeix, i la tecnologia més puntera és molt important que sigui accessible. En el nostre laboratori hem desxifrat genomes, els primers que s’han desxifrat a l’Estat, de pacients amb càncer i de pacients amb moltes altres malalties. Metges de Son Espases han vingut al nostre laboratori a aprendre la tecnologia i actualment l’apliquen aquí, com per exemple, el servei d’Immunologia.

Una altra de les vostres línies d’investigació és l’envelliment. Quina relació té amb el càncer?

Són processos biològics d’una gran complexitat, tots dos sorgeixen per acumulació de danys. En el cas del càncer, parlam d’acumulacions de danys en el genoma que causen la transformació de les cèl·lules i les converteixen en entitats egoistes, immortals i viatgeres. En el cas de l’envelliment, l’acumulació de danys en el genoma, en l’epigenoma, en les proteïnes i en tots els teixits de l’organisme, no causen la transformació d’una cèl·lula en una altra cosa sinó que li fan perdre activitat i el més habitual és que causi la senescència cel·lular, és a dir, les cèl·lules no estan mortes però deixen d’estar actives, deixen de dividir-se, i, per tant, els teixits deixen de renovar-se i ens anam apagant a poc a poc. Aquest ‘a poc a poc’ pot ser més ràpid o més lent depenent de l’espècie, fins i tot hi ha organismes que no envelleixen i estan entre nosaltres com, per exemple, algunes espècies de coralls o de meduses. En què s’assemblen el càncer i l’envelliment? L’envelliment és el principal factor de risc per al càncer perquè a mesura que passen els anys anam acumulant danys i pot ser que un d’aquests danys generi una transformació. Si visquéssim suficientment, la majoria patiríem càncer, el repte és intentar envellir evitant el càncer. Tenim més de 500 gens del nostre genoma que ens serveixen per defensar-nos del càncer, són supressors tumorals, i a mesura que anam envellint continuen funcionant i van fent que les cèl·lules perdin activitat, envellim, però si no envellíssim aleshores tindríem càncer, per tant, en certa manera, l’envelliment és el preu que hem de pagar per defensar-nos del càncer.

Quines tècniques canviaran la medicina?

En primer lloc el desxiframent de genomes és fonamental per acudir a l’oracle de Delfos quan li preguntam qui som. El que som i els nostres talents estan escrits als llenguatges de la vida, que són el genoma (els 3.000 milions de peces), on, per exemple, només 3 o 4 variants fan que un tingui els ulls blaus i un altre els tingui marrons. Després hi ha els talents. Rafel Nadal, per exemple, té talents físics i esportius escrits en alguns gens, però els seus llenguatges genòmics de res li servirien si no els complementa amb altres llenguatges de la vida que anomenam els epigenòmics, els metagenòmics, que reflecteixen el diàleg amb l’ambient (alimentació, activitat física, estil de vida...). Necessitam conèixer aquests llenguatges. Ja es pot fer, a poc a poc. En segon lloc, la reprogramació cel·lular, fer tornar enrere en el temps les cèl·lules adultes. Això és possible. Tan possible que el descobridor del procés, Shinya Yamanaka, va guanyar el premi Nobel de Medicina, malgrat que fins fa dues setmanes no s’havia utilitzat per tractar cap pacient. Les cèl·lules poden tornar enrere en el temps i esborrar les marques epigenòmiques, però, si tenen algun dany en el genoma, s’hauria de corregir. Amb la reprogramació les cèl·lules tornen joves, però tenen la mateixa mutació. Es pot corregir una lletra canviada entre 3.000 milions? L’estratègia d’edició gènica és la promesa que es pot fer, és un gran procediment mitjançant la còpia de bacteris. Al nostre laboratori ja ho estam practicant, podem generar ratolins amb genomes corregits, però la pregunta és: estam segurs que en corregir una lletra no cream més enllà algun altre defecte? No n’estam segurs, haurem d’esperar. En ciència les dreceres no valen, s’han de fer passes molt sòlides.

Fins a quin punt es pot predir el futur?

En el genoma estan escrites les nostres instruccions, les nostres susceptibilitats a malalties. Fins que hàgim llegit molts genomes no sabrem, per exemple, on està el talent musical. Moltes d’aquestes prediccions són predisposicions, cal que hi hagi una interacció amb l’ambient. Una persona amb una predisposició a un tipus de càncer pot ser que no el desenvolupi mai si la seva interacció amb l’ambient és l’adequada. La predictibilitat és decisiva per al futur de la medicina, però no en podem abusar, perquè aleshores tots trobarem al nostre genoma alguna cosa que ens digui que tenim alguna susceptibilitat. Què vol dir? Que tots estam malalts? Preferesc pensar que tots estam sans fins que es demostri el contrari, perquè si no viuríem en una societat de malalts o de gairebé malalts.

Cap a on ha d’anar la medicina?

L’objectiu profund de la medicina i de la ciència és curar les malalties. Conèixer per curar al més aviat possible. Hi ha moltes limitacions perquè l’ésser humà és vulnerable, però si no es poden curar almanco controlar-les; si es poden controlar viurem més i viurem més per viure millor. Intentam aprofitar els coneixements nous per fer una medicina que anomenam de precisió i personalitzada, més adequada per a cada pacient. Moltes qüestions de medicina de precisió impliquen, no seqüenciar un genoma sencer, sinó analitzar un panell de gens, que costen 100 o 200 euros, i amb aquests gens pots cobrir les predisposicions que tens a una determinada malaltia o diagnosticar una malaltia hereditària; hi ha més de 3.000 tipus de malalties hereditàries sense identificar.I una altra cosa molt important, juntament amb els desxiframents de genomes, l’edició genòmica i la reprogramació cel·lular, que pareix ciència ficció, hi ha la corresponsabilitat de la societat, no podem saturar els hospitals cada deu minuts, una educació en salut hauria de fer-nos més sans.