Condicions per a un model trilingüe: flexibilitat i doblers

Palma“Molt pocs llocs han impulsat sistemes educatius trilingües. Les Illes Balears es troben entre els pioners”. Hugo Baetens, consultor sobre temes de bilingüisme per a la Comissió Europea, el Consell d’Europa i diversos governs d’arreu del món, explicà ahir davant l’auditori de la UIB la seva recerca sobre cinc indrets on s’aplica el trilingüisme en la seva ponència Models d’educació trilingües. Criteris per al control de qualitat. La principal conclusió de la seva exposició fou clara: flexibilitat i doblers. Salvant les distàncies entre cada cas i les especificitats dels models de Luxemburg, la Vall d’Aosta (Itàlia), les Escoles Europees -per a fills de funcionaris de la Unió Europea-, el Kazakhstan i Bèlgica, l’expert exposà que en tots els casos la gradualitat i elasticitat en funció del context social i dels recursos juguen un paper fonamental en el seu èxit o fracàs.

“A tots els sistemes que he estudiat hi ha més recursos financers. El sou dels mestres de Luxemburg són els més alts d’Europa”, va assegurar, i va afegir que els sous dels docents en sistemes multilingües “han de ser superiors al de les escoles monolingües”.

“El fet és que canviar el sistema d’ensenyament per passar a un model plurilingüe es pot fer de dues maneres: bé o malament”. Ho deia el coordinador de l’equip europeu impulsor del mètode d’Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera (AICLE) en què es basa el TIL, David Marsh, en la segona ponència del congrés. Sense entrar en com s’ha fet a les Illes, apuntà que el nostre territori, en ser “reduït”, el fa especialment atractiu per poder ser aplicat amb èxit. “Quan vaig venir fa cinc mesos -a Mallorca-, vaig ser optimista”, afirmà.

Llum sobre foscor

El congrés internacional ‘El paradigma plurilingüe’ arrencà ahir capvespre a la UIB i s’allargarà durant tota la jornada d’avui amb ponents d’arreu d’Europa. Pretén aportar un “debat informat” sobre els models educatius multilingües, com explicà el president de la Federació d’Associacions de Directors d’Ensenyament Secundari de les Illes Balears (FADESIB), Antoni Morante, davant un auditori ple de docents.

“Dissortadament massa sovint educació i llengua han perdut la condició de disciplines científiques per passar a ser blanc d’opinions poc fonamentades”, apuntà el rector de la Universitat, Llorenç Huguet, en la sessió inaugural. Per això es mostrà esperançat que les conclusions puguin “aportar llum on ara hi ha foscor”, digué, en clara al·lusió a la imposició del TIL.

Els directors pretenen, de fet, plantejar, després de totes les ponències previstes per a avui, un seguit de conclusions que puguin marcar una línia de treball que els permeti, finalment, presentar una proposta sòlida als partits polítics.

Entre els assistents, alguns dels directors expedientats de Menorca i també Jaume March, de Marratxí. D’Educació s’hi veié Rafel Maura, cap de servei de Formació Contínua.