Docents d’Eivissa denuncien pressions de la Conselleria
Un centenar de mestres realitzaren ahir una cadena humana al passeig de Vara de Rey d’Eivissa per denunciar el que qualificaren de “coaccions per aporugir”
EivissaUn centenar de mestres realitzaren ahir una cadena humana al passeig de Vara de Rey d’Eivissa per denunciar el que qualificaren de “coaccions per aporugir” els docents que han de votar els projectes de TIL als claustres escolars. Una mostra d’aquestes coaccions és la situació que s’ha viscut a l’IES Algarb, on des de la Conselleria “s’han demanat els noms i els llinatges de tots els professors que han votat contra el TIL”, denuncià Rafel Serra, qui exercí de portaveu de l’Assemblea de Docents. Una prova que, segons Serra, demostra “l’existència de llistes negres a la Conselleria”.
El portaveu dels docents comentà que aquestes maniobres afecten principalment el personal interí, atemorit per la possibilitat que no els tornin a cridar el curs vinent si queden marcats com a professors ‘conflictius’. “Les votacions estan sent molt tenses”, asseguraren els professors.
Segons l’Assemblea de Docents, la Conselleria també utilitza altres tàctiques per aconseguir que els claustres aprovin els projectes de TIL de cada centre, com haver retardat les dates de les votacions. “Una gran part del personal docent de les Pitiüses és de fora de les Illes i aviat molts hauran de partir perquè els contractes de lloguer de pisos de mestres d’escola finalitzen quan acaba el curs escolar”, això provoca que les aprovacions del TIL es decideixin contra rellotge i alguns docents acabin votant ‘sí’. “És una pràctica legal, però ens sembla que no és una manera ètica d’actuar”, comentà Serra, qui recordà que tot i que cada vegada que un claustre vota en contra del TIL es força una altra votació les vegades que faci falta, la meitat de centres escolars d’Eivissa encara no han votat el seu projecte de TIL amb vista al pròxim curs escolar.
Segons el portaveu de l’Assemblea de Docents, l’objectiu de la Conselleria d’Educació és, senzillament, “carregar-se l’escola pública”, i manifestà la frustració que comporta intentar negociar amb “una gent que no té ni idea d’educació, i ni els importa”.
