El Govern admet que gràcies a les retallades pot pagar ara el palau

PalmaSi el Govern balear pot disposar ara dels 36 milions d’euros que fan falta per acabar el palau de congressos de Palma en un any, és gràcies a les polítiques de retallades de despesa pública que s’han aplicat abans. “La política d’austeritat evidentment que hi ha ajudat”, reconegué ahir la portaveu de l’Executiu balear, Núria Riera. La pregunta que tothom es fa és d’on surten aquests 36 milions i què es deixarà de fer per poder-los pagar. I la resposta del Govern és que, en teoria, no es treuen de Sanitat o d’Educació, ni es deixarà de fer res per poder acabar les obres, perquè els ajustos ja s’han fet i perquè el pressupost autonòmic ja preveu una partida que es pot destinar a aquesta inversió. Per tant, l’operació ni afectarà el dèficit públic ni tampoc el deute des del moment que no es demana cap crèdit nou, i -almenys teòricament- es preveu recuperar els doblers que ara s’aportaran a partir de l’explotació de la infraestructura. Les administracions preveuen la venda de l’hotel annex al palau si, com fins ara, continuen fracassant els concursos per atorgar en concessió tot l’equipament.

El Gabinet autonòmic apunta que, un pic abordades les qüestions “prioritàries” i “urgents”, com el pagament als proveïdors i les “reformes” administratives necessàries -un eufemisme per referir-se a les retallades-, l’Administració autonòmica compleix ara els objectius de dèficit i “el Govern es troba en una situació diferent” de la de fa dos anys, quan s’aturaren les obres d’aquesta infraestructura.

No incrementa el dèficit

Després del Consell de Govern, la portaveu apuntà que tot l’Executiu està compromès en aquest equipament i cap membre del Govern no s’ha queixat -almenys en la reunió d’ahir- perquè es destinin els 36 milions a aquesta actuació i no a polítiques socials, per exemple. Defensà que l’Administració autonòmica disposa dels recursos necessaris per afrontar aquesta despesa, “però això no vol dir que no costi esforç als ciutadans complir els objectius de dèficit”, que enguany encara són més estrictes que els de l’exercici anterior, perquè el desajust no podrà superar l’1% del PIB balear i l’any passat el dèficit fou de l’1,47%.

Els objectius de dèficit, però, no es veuran afectats per l’operació perquè el pressupost inclou una partida de 34,7 milions d’euros en el Capítol 8, destinada a “concessió de préstecs al sector públic”, que es d’on sortiran els doblers. A més, no és necessari que els tingui tots ara perquè la despesa no es farà efectiva de cop, sinó a mesura que vagin arribant les factures de la constructora i que es vagin fent les certificacions d’obra. Com que es preveu que les obres durin un any, seran almenys dos exercicis pressupostaris els que se’n veuran afectats.

Tres intents fracassats

El Govern insisteix que no dóna els 36 milions d’euros a fons perdut, sinó que el pagament està vinculat al seu retorn a partir de l’explotació de la infraestructura. Allò cert, però, és que des del moment que el grup hoteler Barceló es va desentendre del projecte, les administracions ja han fet tres concursos per adjudicar la concessió d’aquesta infraestructura i tots han fracassat.

Quan s’inicià el projecte, havia de ser el grup hoteler Barceló el que s’encarregàs de l’hotel, però després se’n va desestendre i va sortir de la societat que l’estava construint. Posteriorment, les administracions començaren a treure-la a concurs, però amb un cànon d’explotació que els possibles licitadors consideraven excessiu. En un segon concurs s’adjudicà a Meliá Hotels, però el grup turístic no va fer efectius els vuit milions que fixaven les bases per poder accedir a la concessió i l’Ajuntament de Palma hagué de paralitzar les obres el mes de juliol de 2012. L’octubre passat, es va tornar a fer un concurs, però l’única societat que va fer una oferta per gestionar el palau i comprar l’hotel adjunt, European Invest Holding Group (amb seu a Manacor) i que tenia darrere la cadena hotelera Hilton, no va esmenar les deficiències detectades en la documentació administrativa que presentà per garantir la seva solvència tècnica i financera i el concurs va tornar a ser declarat desert.

Un any per resoldre la gestió

Ara, les administracions es donen un any -que és el que han de durar les obres- per resoldre la gestió d’aquesta infraestructura. Una gestió que passaria per una concessió del conjunt de l’equipament o per una concessió del palau i la venda de l’hotel. El Govern considera que el retorn dels doblers que ara s’aporten està garantit perquè entén que, d’una manera o d’una altra, la infraestructura s’explotarà per allò que s’ha construït. “L’Executiu es cobreix les espatlles”, afirmà la portaveu, però “allò més important és que es puguin acabar les obres”, hi insistí, perquè “ara els turistes quan entren a Palma es troben unes obres inacabades”.

I recordà que serà aquest Govern qui acabarà una actuació iniciada l’any 2006 i pressupostada inicialment en 110 milions, que havia quedat estancada fa dos anys, després que la constructora Acciona no cobràs. La portaveu recalcà que el Govern ha fet front als impagaments que deixà l’anterior Executiu del Pacte perquè ha pagat els 20 milions que havien d’arribar d’inversions estatutàries de l’Estat, ha aportat 40 milions més a través del mecanisme de pagament als proveïdors i ara acaba de comprometre els 36 milions que quedaven. Oblidà que part dels problemes de la infraestructura vénen de l’època de Jaume Matas, el seu impulsor.