“No record haver pegat cap clatellada”

Palma“Em varen agafar d’un braç i em tiraren en terra. Vaig tenir sensació de pànic. Es tirà cap a mi i em va empènyer”. És el relat que oferí ahir la cap de gabinet de la Conselleria d’Educació amb el conseller Rafel Bosch, Ana María Rodríguez, davant la jutgessa en la segona sessió del judici als 44 estudiants que entraren a l’edifici públic el 22 de maig de 2012, referint-se a un dels joves, Pau Mas, a qui identificà com a agressor. És a l’únic a qui reconeix com a agressor, “però n’hi va haver més”, digué.

L’exalt càrrec declarà com a testimoni a petició de la Fiscalia i de l’acusació particular -que representa el Govern balear- i mantingué que el jove “m’estava pegant coces per l’esquena”. Tot seguit, “per sortir de tanta gent, per aixecar-me i defensar-me, em vaig dirigir a ell com per dir-li: ‘Deixa’m sortir’”. Aquest és l’argument que utilitzà qui fou batlessa de Santa Margalida pel Partit Popular i exalt càrrec d’Educació a principi d’aquesta legislatura davant les imatges que han quedat enregistrades i que avui a primera hora seran vistes a la sala i aportades com a prova documental. Se la veu pegant una clatellada amb la mà esquerra a un dels estudiants per darrere. Ella al·lega defensa d’un atac previ.

Tanmateix, cap dels testimonis -tots càrrecs polítics o de confiança de Rafel Bosch i tres policies nacionals- no pogueren aportar cap aclariment sobre aquesta qüestió: cap d’ells no veié la suposada agressió a Rodríguez. “Jo no vaig veure l’agressió, la vaig veure en terra”, admeté l’actual delegat d’Educació del govern central, Manuel Blanco. Tampoc no la veié l’actual director general de Planificació, Bartomeu Isern.

Però l’alt càrrec diu que es defensà d’una cosa que no recorda perquè a preguntes d’un dels advocats defensors, Jaime Bueno, afirmà “no record haver-me aixecat i pegar una clatellada”.

Rodríguez, que actualment ocupa un càrrec d’assessora a la Conselleria d’Hisenda, va insistir que l’agressió li va provocar “lesions físiques i psíquiques”. Pel dany psicològic va haver de requerir sis mesos de tractament; dels cops rebuts, va tardar 20 dies a recuperar-se, va explicar.

La defensa intentà incidir en les contradiccions en el relat de Rodríguez. Un dels advocats de la defensa, Carlos Peleteiro, li demanà per què no va explicar que li havien pegat coces ni en la seva declaració judicial ni davant el jutge instructor -que eren les declaracions més recents respecte dels fets, incidí el misser-. “Ho vaig recordar després”, sentencià.

Manifestació “diferent”

Tots els testimonis que en el moment dels fets es trobaven a l’edifici -sis càrrecs de confiança i una auxiliar base- s’esforçaren a recalcar a preguntes de l’acusació particular el caràcter diferent i extraordinari de la reivindicació del 22 de maig de 2012. “La manera d’entrar a la Conselleria no era gaire correcta”, va declarar Cristina Adrover, l’assessora que cridà a la Policia aquell dia. “És la primera i única vegada que he hagut de cridar a la policia”, va remarcar. El mateix digué Magdalena Mir, secretària personal de Rafel Bosch, qui va assegurar que el de l’educació és un “àmbit de protestes”, però que “mai n’havia viscuda cap com aquesta”. “La intrusió de la massa en l’espai, cridant i copejant la porta”, en va marcar la diferència.

Per Rosa Joy, auxiliar base que ja havia fet feina amb Bosch quan era director general, la diferència entre una manifestació pacífica i una de violenta és el renou. Entraren “cridant i fent molt de renou, i jo no entenc que això sigui pacíficament”, digué a la jutgessa.

L’agent de la Policia Nacional que el dia dels fets va acudir a desallotjar els joves va explicar a la jutgessa que quan arribaren els trobaren asseguts i que se’ls donà la instrucció d’abandonar l’edifici. Amb tot, els joves llegiren un manifest i els policies procediren a desallotjar-los un per un, i no oposaren resistència. De fet, la funcionària declarà que els joves havien acordat no oposar-se al desallotjament moments previs a l’arribada dels agents.

Suport als encausats

A la sala, ahir els joves encausats tornaren a tenyir de verd l’espai. Més tranquils que el primer dia de judici, només s’alteraren davant algunes respostes d’Ana María Rodríguez o de l’actual delegat d’Educació del govern central, Manuel Blanco, que tingué un to fanfarró en les seves respostes als advocats de la defensa.

Abans d’entrar, a les 9.30h, els havien tornat a rebre familiars i companys per donar-los suport, tot i que la concentració d’ahir no fou tan nombrosa com la del primer dia de judici. A més de l’entrada, alguns tocs feren diferent el matí a les dependències de l’avinguda d’Alemanya, com quan en el recés que es va fer van aparèixer familiars dels joves carregats de fruita i aigua perquè poguessin alimentar-se bé.

La tercera i darrera sessió serà avui dematí, que començarà amb el visionat del vídeo de TVE de 27 minuts i amb les conclusions. I vist per a sentència.