No t'embrutis!
L'obsessió per la higiene i la sobreprotecció impedeix l’entrenament dels mecanismes de defensa del cos i el desenvolupament integral dels infants
PedagogaAls pares del segle XXI els agrada que els seus fills estiguin nets d’acord amb les normes socials. Volen que els fills desenvolupin activitats educatives, segures, en llocs encoixinats on no puguin fer-se mal, i estiguin ben nets per no embrutar-se, que no els piquin els insectes i que no es banyin.
La higiene i l’aïllament de les possibles fonts de contagi són importants per evitar malalties, però, d’altra banda, aquesta obsessió per la higiene i la sobreprotecció no només impedeix l’entrenament dels mecanismes de defensa del cos, sinó que també impedeix el desenvolupament integral dels infants.
No juguis!
Són moltes les vegades que he sentit mares i pares renyar els fills perquè s’han embrutat a l’escola o al parc. No t’embrutis! I és que dir a un infant que no s’embruti és dir-li que no jugui! Per això, després ens trobam nins plorant a l’escola o al parc perquè s’han embrutat i la mamà o el papà s’enfadarà, nins asseguts al banc del parc infantil per no embrutar-se o nins a les festes d’aniversari dels amiguets allunyats de la terra perquè embruta i, a més, els han dit que la terra és caca... La terra no és caca, l’aigua no és caca! La terra és terra i l’aigua és aigua; a més dels ingredients principals de molts de possibles jocs educatius, són matèria bàsica per a la nostra existència.
Recordau on jugàveu de petits? Recordau a què jugàveu de petits? Recordau com eren els vostres parcs infantils?
Els parcs infantils han canviat perquè l’arena, la terra i la gespa dels parcs d’abans embrutaven els infants. Els parcs infantils d’ara són de cautxú perquè no fa tant de mal quan els infants cauen, no creixen males herbes, no s’ha de regar com la gespa i, així, els infants no s’embruten d’arena ni de terra. El cautxú és un derivat del petroli que dóna poques possibilitats imaginatives i de joc. No es pot mesclar aigua a la terra per fer ‘sopetes de fang’, ni es pot agafar un pal i fer traços com en l’arena.
Ambients naturals
Abans, els infants jugaven i aprenien en la natura durant més temps que ara. Avui, sembla que s’ha creat un ambient de por que relaciona els ambients naturals en ambients plens de situacions, animals i insectes perillosos.
Els infants del segle XXI passen molt poc temps a la natura; per això, es parla d’aquesta falta de natura en els infants, provocada per aquesta obsessió per la higiene i la sobreprotecció.
Sembla que no es puguin embrutar els peus de fang, pujar a un arbre ni recrear mons imaginats amb allò que la natura els ofereix.
Experiències virtuals
La digitalització ha fet que les seves experiències siguin més virtuals que reals.
Les tecnologies no poden substituir allò que un infant pot aprendre a la natura.
El contacte amb la natura afavoreix l’autonomia, la creativitat, es desenvolupen els sentits, l’interès per aprendre i la salut física i psíquica dels infants, perquè la natura ens ofereix moltíssimes possibilitats per jugar i el joc és el nucli central del desenvolupament.
Evitant que experimentin lliurement amb elements naturals com la terra, l’aigua, els animals i les plantes, només aconseguim que els infants perdin importants espais de desenvolupament cognitiu i emocional, capacitat d’exploració, creativitat, habilitats per la convivència i per la resolució de problemes, a més de contribuir que siguin infants amb un sistema immunològic més feble.
Jugar de manera natural
Allunyats de les seves juguetes i dels seus espais desinfectats i segurs habituals, quan els infants estan en un entorn natural, juguen de manera natural. El joc a la natura és un joc lliure i és la base de moltes teories pedagògiques. Pals, pedres, branques, fulles, terra, insectes, els olors, l’aigua, etc. afavoreixen aquest joc lliure que contribueix al seu desenvolupament integral.
Un nin que s’ha embrutat per haver jugat amb la terra i amb l’aigua, per haver rodolat pel terra cercant fulles o floretes, per haver estat encalçant una papallona, per haver estat construint amb pedres, és un nin jugant a la natura, aprenent de la natura i ple d’experiències viscudes; no és un nin brut ni ple de caca.
