El Pi s'avança al Govern i farà que el Parlament recuperi la Llei de normalització original

PalmaEl Pi va anar viu i ara es penjarà una medalla. La formació que lidera Jaume Font va registrar abans que ningú una proposició de llei per recuperar el text original de la Llei de normalització lingüística de l'any 1986, un text que el PP de José Ramón Bauzá va rebaixar. El Govern pensava fer el mateix però per una altra via. Tanmateix, la Llei plantejada per El Pi ha arribat abans al ple del Parlament i serà la que previsiblement s'aprovarà. Dimarts es prendrà en consideració i es començarà a tramitar.

La proposició de llei d'El Pi elimina, un per un, tots els canvis que va fer Bauzá a la Llei de normalització a través de la modificació de la Llei de funció pública, que va servir perquè el coneixement de català deixàs de ser necessari per als funcionaris de les Illes. Precisament el Govern havia iniciat els tràmits per modificar la Llei de funció pública, amb l'objectiu que el català tornàs a ser un requisit per als funcionaris i també per recuperar el text de la Llei de normalització que s'havia aprovat per consens en temps de Gabriel Cañellas.

Ara, però, s'aprovarà, per un costat, el text d'El Pi que afecta la Llei de normalització i, per l'altre, el del Govern que afectarà la Llei de funció pública. Un dels canvis imposats per Bauzá que més polèmica va originar, en modificar la Llei de normalització, era el que permetia per primera vegada que els topònims de les Illes també es poguessin escriure en castellà, juntament amb la seva versió en català. La mesura, que ara es farà enrere, estava pensada per permetre el canvi del nom de Maó i que passàs a dir-se Maó-Mahón, com finalment va passar. Ara Maó tornarà a ser Maó.

Però el text impulsat per El Pi també torna a situar entre els objectius de la llei el de “fer efectiu l'ús progressiu i normal de la llengua catalana en l'àmbit oficial i administratiu” i torna a definir el català com a “llengua pròpia de la Comunitat Autònoma” i, per tant, del Govern, del Parlament i de les administracions de Balears.

La iniciativa també recupera l'obligació de l'Administració autonòmica de dirigir-se en català als administrats en les còpies o certificacions que expedeixi, tret que l'interessat en sol·liciti la versió en castellà. Així mateix, es torna a fixar que el Govern haurà de regular “l'ús normal de la llengua catalana” en les seves activitats administratives i haurà de promoure la normalització als registres públics no dependents de la Comunitat. Els ajuntaments i consells també hauran de regular l'ús de la llengua catalana dins l'àmbit de la seva competència.

Finalment, s'elimina de l'articulat la referència que hi introduí Bauzá per deixar en mans del Govern que el català no fos un requisit en les oposicions i es recupera l'article que obliga el Govern a “assegurar” l'ús de la llengua catalana en totes les funcions de caire administratiu que realitzin les institucions i organismes que en depenen.

La llei, registrada per Jaume Font el juliol passat, serà admesa a tràmit sense problemes dimarts que ve i serà aprovada amb tota seguretat perquè té el suport de la majoria progressista. Font ha destacat avui la recuperació del consens lingüístic que es va assolir l'any 86 i que només es va trencar 25 anys després per obra de Bauzá.

L'anticipació d'El Pi, però, ha provocat nervis entre les forces del Pacte, sobretot de MÉS, que es volien apuntar aquest mèrit, i torna a situar el PP en la tessitura d'haver de decidir entre la llei de José Ramón Bauzá i la de Gabriel Cañellas. La seva portaveu parlamentària, Margalida Prohens, no ha volgut avançar quina serà la posició del seu grup, però ha defensat la llibertat dels ciutadans de poder dirigir-se a l'administració en cadascuna de les dues llengües oficials, una situació que no es modifica. Ha afegit que el PP continua defensant la reforma de la Llei de funció pública que varen fer la legislatura passada i va recordar que una sentència del Constitucional l'avalava.