Poliamor: estimar en xarxa des de la confiança i la sinceritat

PalmaS’estimen, però el seu vincle està reconstruït fora de la convenció social. Practiquen el poliamor. Ell té 23 anys, ella 21, i tots dos prefereixen quedar en l'anonimat. No volen mostrar el rostre a la foto perquè no els identifiquin. “Encara no ho hem explicat a la nostra família. Només els nostres amics ho saben i ara, després de molt de temps, comencen a entendre-ho”, comenta Toni. Viuen a la Part Forana de Mallorca i estan convençuts que el que fan, quan es conegui, provocarà un bon rebombori i més d’un comentari als seus pobles. I és que fins i tot els seus col·legues, mig en broma, mig de veres, els diuen: “No em toquis amb el teu poliamor, no sigui que em contagiï”.

La jove recorda que “al principi als amics els va costar avesar-s’hi. Era com tabú”. Amb freqüència veuen l’aprensió que crea a la gent tot allò que surt de la norma. “Jo em vaig embullar amb un altre al·lot i quan li vaig parlar d’això i de la meva relació, em mirava amb por”, diu. Però ells no s’angoixen ni es preocupen, perquè “estam molt millor ara que abans”. Tot va començar fa un any, quan arran de diferents episodis de gelosia es varen plantejar obrir la parella. Llavors varen començar a investigar, a llegir, a informar-se de com es podia dur la seva nova relació sense fer-se malbé. Varen trobar que aquesta possibilitat s’ajustava als seus desitjos.

Fora etiquetes

Però què és el poliamor? “És com un paraigua que inclou diferents propostes de relacions sexoafectives des de la no monogàmia consensuada”, explica Brigitte Vasallo, escriptora i activista que imparteix el taller ‘#occupylove’, en què es dedica a desmuntar els esquemes tradicionals de relació de parella. Aquest qüestionament de les arrels dels contes de princeses i de les pel·lícules de Walt Disney, aquesta incredulitat en l’amor romàntic, en el “tu i jo per a tota la vida”, és el que estan fent també aquests joves que parlen amb molta convicció. “El poliamor romp amb les etiquetes. Si la gent pensa que estic en parella no em tracta igual. I si em veuen amb ell, pensen que som hetero, i jo som sóc bisexual. Les meves relacions anteriors, que s’entenen com a normals, eren tancades i jo sentia claustrofòbia. No podia fer el que volia perquè estava mal vist”, confessa.

Ara, junts però oberts a la possibilitat d’altres relacions, s’han endinsat en un món que van creant. Descobreixen coses noves constantment. En aquesta transició sense límits tenen l’ajuda de la connectivitat que permet internet, sobretot a través del Facebook Poliamor Catalunya. “És de gent dels Països Catalans. N’hi ha també de València i jo, que som de Mallorca”, comenta el jove, que fa uns mesos anà a Barcelona a una reunió del grup, que aplega més de 350 membres.

Les claus

No és tan important el resultat com el fet de pensar i repensar els esquemes que imposa la monogàmia, segons explica Brigitte Vasallo. Diu que es tracta d’un exercici d’autoconeixement constant dels propis límits. “Hem de parlar molt, també amb un mateix. Mirant si estam reproduint dinàmiques o si hi ha una comunicació estratègica, des d’un punt agressiu. Hem d’entendre la gent com a col·laboradors. Jo propòs ocupar les places i construir l’amor com una cosa comuna”, diu.

A Vasallo li agrada més parlar de xarxes afectives que de poliamor. Posa l’accent en les relacions des del vincle, que pretenguin no ser jeràrquiques. “No hem de pensar ‘d’aquesta persona estic enamorada i d’aquesta, com que ja no, és un cadàver que deix a les golfes’. Ens necessitam els uns als altres”, afirma. L’escriptora creu que si l’ésser individual deixa de ser el centre emocional i es preocupa més del benefici mutu, aquesta nova dinàmica contribuirà a la construcció social.

La fluïdesa comunicativa és una de les receptes de l’amor no tancat a una parella. Així, els dos joves que rebutgen la monogàmia dediquen molt de temps a expressar les seves necessitats i escoltar les de l’altra part. També quan a algun dels dos els agrada algú, reben suport de l’altre com en qualsevol relació d’amistat. “És el contrari de quan la gent em diu: Com pots fer això? Jo crec que nosaltres som els que realment pensam en l’altre, perquè el tenim en compte, no com aquestes parelles que d’amagat es posen les banyes”, explica ella. Una passa més enllà de la comunicació, per resoldre les friccions i els punts de vista oposats, hi ha la negociació. “Hem d’establir acords constantment, també amb la tercera persona. Però el que tenim clar és que això no funciona si no hi ha honestedat, sobretot amb un mateix”, apunta ell. Per això, un element decisiu és la sinceritat, i cal tenir el valor per exposar el nostre parer i emocions. “És fonamental no tenir por de dir les coses. I també no tenir por de tenir sentiments”, conclou el jove.

Perills

El poliamor o les xarxes afectives poden desafiar el sistema econòmic, segons el que planteja Vasallo. “Al capitalisme li interessa fraccionar. La família monògama no deixa de ser la que abans era la família extensa, però reduïda al màxim, tancada en un piset. I tota la resta és una amenaça, fins i tot deixa fora l’amistat”. Però aquest concepte no monògam també té riscos. “Ja està passant que el poliamor, si no s’entén des de la vinculació, pot arribar a tot el contrari, a l’hipercapitalisme dels afectes, al consumisme dels cossos. A mi no m’interessen i no vull que es faci en nom meu. Seria com passar de la monogàmia a la selva”.