Sebastià Riutort: “La separació entre l’economia i la societat mai no ha existit realment”

Sebastià Riutort (Palma, 1986) és doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, on imparteix actualment docència i exerceix com a investigador. És també un activista social en els àmbits de l’ecologisme i del cooperativisme. Les seves línies d’investigació són la nova economia cooperativa, la transició cap a la sobirania energètica i la innovació democràtica en l’àmbit de la política local. Recentment ha presentat el seu primer llibre, titulat Energía para la democracia (La Catarata, 2016), que és el resultat de l’adaptació de la seva tesi doctoral sobre els processos d’innovació social i de democratització econòmica en el si de les cooperatives de ciutadans per a les energies renovables. Ens hem interessat per conèixer el marc sociològic des del qual interpreta les relacions entre economia i societat, com també el seu punt de vista sobre la funció d’experiències socials de democratització de l’energia, com Som Energia.

De quina manera us han resultat útils les teories de l’antropòleg econòmic Karl Polanyi per pensar la relació entre democràcia, economia i societat?

Polanyi té una visió plural de l’economia. És un autor que ens ajuda a entendre què hi ha darrere del concepte d’economia. Ens diu que l’economia es pot entendre de moltes maneres, que hi ha un concepte substantiu d’economia i un altre de formal. Aquesta distinció ens dóna llum per veure que al llarg del segle XX hem interpretat l’economia massa formalment, només com a economia de mercat, com una acció econòmica motivada per l’afany de lucre, l’individualisme, l’egoisme, etc. Polanyi ens ajuda a ampliar aquesta visió amb la idea d’una economia substantiva, d’un sistema complex d’interrelacions entre l’home i la natura, i entre l’home i els seus iguals, que li permet satisfer les seves necessitats. Polanyi, a part de definir aquesta visió substantiva de l’economia, ens diu que l’economia està arrelada a l’àmbit de les relacions socials, recuperant idees de Marx i d’altres autors que tenien una visió sociològica de l’economia. Polanyi el que ve a dir és que en funció de quines siguin les mediacions de l’activitat econòmica, els resultats poden ser molt diferents.

En el llibre interpretau l’economia des de les ciències socials, en certa continuïtat amb el projecte de Polanyi, però sembla que la sociologia no sempre ha estat atenta a aquesta relació. Per què creieu que la sociologia ha descuidat l’arrelament social de l’economia?

Jo crec que hi ha un punt de partida molt interessant, que seria aquell procés que al llarg dels segles XIX i XX ha dut a la fragmentació de les disciplines i del saber. Els clàssics de la sociologia tenien una visió general del complex món de les relacions socials i, per tant, tenien una mirada suficientment plural per comprendre el món. Però aquesta mirada s’ha anat afeblint a mesura que les disciplines s’han anat fragmentant, sovint menystenint-se les unes a les altres, i a mesura que el saber s’ha anat compartimentant. Jo som sociòleg, però utilitz les idees de Polanyi, un autor que prové de l’àmbit de la història econòmica. Però diguem-li com li diguem, el que pretenc fer és recuperar un projecte plural de societat, dotant-me d’eines que provenen de diferents fonts. Una part dels meus esforços, per tant, han anat encaminats a disposar d’un marc conceptual i una caixa d’eines prou àmplies per comprendre els fenòmens socials.

Quines conseqüències pràctiques ha tingut la separació acadèmica entre economia i societat?

Les posicions teòriques que identifiquen de manera absoluta l’economia amb el mercat, amb una sola manera d’entendre les relacions econòmiques, han projectat una visió utòpica de l’economia com un sistema capaç de funcionar al marge de la intervenció de l’Estat. Aquesta concepció de l’economia va acompanyada d’una concepció ideològica sobre l’home i la política, segons la qual l’individu és egoista, actua a partir de l’acció racional i no està interconnectat amb els altres. L’economia de mercat trasllada una visió neutral del poder, com si l’Estat no tingués res a veure amb l’economia. Però la separació entre l’economia i la societat mai no ha existit realment. L’important és pensar de quina manera s’ha donat la relació entre l’esfera econòmica i la política i quines han estat les conseqüències d’aquesta relació. El concepte d’arrelament o d’incrustació, introduït per Polanyi, ens permet entendre la relació entre economia i societat de manera gradual, ens permet observar com l’activitat econòmica des dels seus inicis ha estat arrelada al món de les relacions socials. Amb anterioritat, a societats més antigues o arcaiques, l’element comunitari i familiar, tribal, juntament amb les normes que venien del parentiu, eren les que dictaminaven una determinada organització de les relacions econòmiques. Amb el pas del temps i de manera vinculada al procés de mercantilització de totes les coses, el mecanisme de mercat acaba ordenant les relacions econòmiques i donant lloc a una separació social, que no és absoluta, perquè l’Estat continua jugant un paper determinant en aquesta mercantilització.

Podríeu aprofundir en la crítica que fa Polanyi a la concepció liberal de l’economia, a la idea del mercat com a llei abstracta, autònoma i reguladora de la societat?

Els mercats són construccions socials. El mercat no existeix per lleis universals, sinó que són els actors, en un determinat context social i polític, els qui construeixen les normes i lleis que regulen l’activitat econòmica. Per tant, quan a vegades s’apel·la a l’actuació dels mercats, com si fossin ens que per si mateixos tenen la capacitat d’actuar, ens oblidam que el mercat és una construcció social i que és un mecanisme a través del qual les societats s’han anat dotant dels recursos necessaris.

Voleu dir que per entendre les societats complexes en les quals vivim és necessari analitzar tant les relacions econòmiques com els interessos dels agents socials en conflicte?

El que pens és que cal adoptar una mirada que no emfatitzi el paper de l’estructura sobre l’activitat de les persones ni que tampoc caigui en la ingenuïtat de l’agència. Reivindic la idea d’evitar caure a pensar que són les estructures les que determinen el comportament dels individus perquè darrere d’aquestes estructures complexes, en les quals s’organitzen les societats, també hi ha persones que actuen a partir dels seus propis interessos, del seu bagatge cultural i de la seva posició de poder dins la societat.

En el vostre llibre interpretau l’acció social de Som Energia en connexió amb el pensament de Polanyi. Quina relació heu trobat entre les eines teòriques de Polanyi i el projecte transformador de Som Energia?

Polanyi el que fa és observar com al llarg del segle XIX i principi del segle XX, a la vegada que es produeix una onada de mercantilització de tots els àmbits de la vida i es dóna un moviment hegemònic favorable a la construcció d’una economia de mercat, també es manifesten diferents contramoviments que intenten protegir la societat de les dislocacions que provoca l’aprofundiment en l’economia de mercat. Actualment podem reinterpretar molts d’aquests moviments emancipadors de democràcia econòmica i solidaritat com a exemples de contramoviments que s’oposen a l’onada neoliberal de les darreres dècades, i a la privatització i mercantilització de béns que havien estat controlats anteriorment des de l’esfera pública. Són una sèrie d’experiències que cerquen tornar a arrelar l’activitat econòmica de provisió d’energia a l’àmbit de la participació i la democràcia. Polanyi ja observa que la construcció dels estats del benestar i el ‘new deal’ dels anys 30 són un bon exemple de control popular i democràtic de l’activitat econòmica. També observa com el feixisme i el comunisme van ser exemples d’intents no democràtics de tornar a vincular l’activitat econòmica al control polític.

Quins avantatges té comptar amb l’existència de Som Energia per desenvolupar la transició energètica que plantejau?

Sota el meu punt de vista, l’existència i la perdurabilitat en el temps de Som Energia posa de manifest que la ciutadania organitzada pot ser capaç de crear petites illes i espais d’exercici de la democràcia en l’àmbit de l’activitat econòmica, i en aquest cas també en l’àmbit energètic. Som Energia permet dotar els ciutadans d’una eina de transformació del sistema de valors i d’una nova cultura energètica, perquè Som Energia no només permet anar construint una consciència ecològica i climàtica a partir del coneixement i de la informació, sinó que també representa una opció d’exercir aquesta acció de canvi. Som Energia permet passar del tradicional rol passiu com a consumidors d’electricitat a tenir la possibilitat de prendre partit i ser actius en la provisió elèctrica.

Som Energia és un experiment d’innovació i democratització social en l’àmbit de l’energia, però és un projecte amb certes limitacions. Quins són els límits de Som Energia?

Som Energia té moltes virtuts i elements positius, com a experiència innovadora de participació en l’àmbit de l’energia, però també presenta certs límits relacionats amb el canvi estructural més elevat que requereix una transició energètica a gran escala, perquè Som Energia no és més que una experiència que té al voltant de 30.000 socis, una petita illa dins el sector elèctric a l’estat espanyol, amb una capacitat molt reduïda d’influir en el canvi de regulació d’aquest sector. Un altre límit de Som Energia té a veure amb el fet que només els seus membres poden experimentar la participació en la presa de decisions. Per tant, si volem pensar en un escenari de futur on els beneficis que aporta Som Energia arribin a l’ampli conjunt de la ciutadania, haurem de disposar d’altres experiències semblants, i sobretot de la implicació de les administracions.

Quines condicions s’haurien de donar perquè la transició energètica de la qual parlau desemboqui en un escenari socialment just i ambientalment sostenible?

El que planteges és un repte. Podríem apuntar, si més no, alguns dels elements a tenir en compte. Per començar seria molt important avançar cap a un nou sistema de valors, una nova cultura ambiental i energètica que es basi tant en el pensament i la reflexió com en l’acció. Sota el meu punt de vista, no podem avançar com a comunitat política cap a un escenari diferent si no en som conscients. I aquesta consciència implica tot un procés d’aprenentatge col·lectiu sobre els reptes i les incerteses del moment actual, però també el compromís en l’acció, per avançar amb corresponsabilitat cap a aquesta transició. Es pot actuar de moltes maneres, des de l’àmbit de la proximitat i quotidianitat i des de l’esfera pública. Una de les condicions perquè aquest procés s’articuli i avanci és que es vagi consolidant una ciutadania ecològica que defensi drets i es faci responsable d’aquest camí. Serà indispensable incrementar l’activisme i la participació vinculats al bé comú, i que els responsables polítics passin comptes de les seves decisions. S’han d’anar obrint petits cruis i ser rupturistes, però organitzats en xarxes horitzontals i verticals, si volem tenir un llarg recorregut.