La cova del Camp del Bisbe sorprèn més els arqueòlegs
S’hi troben mandíbules d’animals usats per a ritus familiars
PalmaMés sorpreses a les excavacions de la cova del Camp del Bisbe (Sencelles). L’equip d’arqueòlegs que ha treballat a la zona ha mostrat “sorpresa” i ha determinat “importants avenços” en el coneixement de les societats pretalaiòtiques.
En aquesta cova, explica l’arqueòloga Beatriz Palomar, hi ha tres sales. De moment, se n’ha pogut estudiar una (l’avantcambra). Es tracta d’un espai funerari de fa uns 3.000 anys on es dipositaven cossos. A una de les bandes de l’avantcambra s’ha descobert, de manera imprevista, una concentració “força gran” de mandíbules d’animals domèstics com porcs, ovelles, cabres i bous. El fet curiós, però, és que només són les mandíbules i no s’ha trobat cap crani ni cap altra part del cos dels animals. Això sí, s’han localitzat recipients ceràmics i algunes eines fetes amb os d’animal. L’equip especula que es podria deure a “alguna activitat de caràcter ritual o àpats funeraris”, encara que matisa que han de ser “curosos” a estudiar-ho en profunditat.
De fet, ara, amb els estudis de les marques que tenen, s’hauran d’acabar d’interpretar aquestes primeres hipòtesis que han llançat els investigadors i donar-hi resposta.
Una altra part de la sala es va fer servir, també, d’ossera o dipòsit secundari d’ossos humans. Quan la sala quedava petita per albergar nous difunts, s’hi feia espai traslladant les restes més antigues a un lateral de l’avantcambra.
Una altra de les troballes més sorprenents ha estat la de molts quilos de cereal, associats als seus recipients. “El fet d’haver trobat cereal i amb tanta quantitat és molt novedós, perquè d’aquesta època només s’havien trobat llavors de manera esporàdica, mai una quanitat tan enorme”, assegura Palomar. En aquesta línia, apunta que els ha donat “pistes” per poder reconstruir una part de l’agricultura que no esperaven. És la primera vegada que se’n documenta un cas així.
L’equip pensa que el cereal pot estar vinculat a algun tipus de ritual o ofrena als morts. També s’especula que la cova hagués funcionat, anys abans, com a magatzem de gra. Ara bé, aquesta hipòtesi s’allunya una mica de les possibilitats reals. “No ens quadra gaire”, apunta Palomar, i afegeix: “Si entres en una necròpolis com a espai funerari, com a mínim et molestes a llevar olles que fan com un metre d’altura”. Fins que no acabin de fer les analítiques pertinents, no tenen gaire clara quina podria ser la procedència exacta d’aquests quilos de cereal.
Això sí, grosso modo, Palomar s’atreveix a dir que tant l’espai amb les mandíbules d’animal com el cereal tenen una relació amb la mort, encara que té “despistats” tot el col·lectiu. De fet, aquestes experiències es varen presentar a un congrés de Menorca al setembre i, segons l’arqueòloga, “tothom va quedar astorat”. L’abundància de zones carbonitzades a la cova del Camp del Bisbe permet parlar, segons els arqueòlegs i almenys per a la zona del Pla, d’un conreu cerealista de caràcter intensiu i diversificat.
Un any per investigar
Amb tot plegat, s’ha donat per finalitzada l’excavació d’aquesta sala de les tres que té la cova. És la més gran i es va anomenar la sala dels Botons.
Amb vista al futur, queden uns altres dos espais per analitzar. Ara bé, l’equip d’arqueòlegs està a l’espera de rebre recursos per poder continuar. De moment els queda un any de projecte i de recursos que no volen destinar a l’excavació, sinó que els volen invertir a fer analítiques per acabar d’entendre el que s’ha trobat.
També es pretenen fer més datacions amb carboni 14 i, sobretot, una publicació. “Tenim clar que volem tancar la sala amb una publicació per fer-ne divulgació i que arribi a la gent. Si tenim sort i podem entrar a les altres sales, fantàstic. Si no, podrem tancar la feina dignament”, sentencia, satisfeta per la investigació, Beatriz Palomar.