La llei de fosses recupera un record fosc

PalmaNou apropament per a la reivindicació de la memòria històrica. Aquest dimarts el Parlament balear va prendre en consideració la proposta de la llei balear de fosses. Amb l’abstenció del PP, que torna a remarcar que no es tracta d’un fet prioritari, la resta de grups van donar llum verda a la tramitació. L’objectiu és exhumar les fosses de les Illes i identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.

En ple rebombori per la demolició del momument de la Feixina, el Govern ha donat una passa endavat per recuperar el record de milers de morts durant l’etapa més negra de l’Estat. Margalida Capellà, diputada de MÉS, ha coordinat l’equip de feina dels grups parlamentaris que han participat en l’elaboració d’aquesta nova llei, que derogarà la Llei de memòria històrica del 2007. Ara, el Govern balear haurà d’assumir les competències per la localització, senyalització, dignificació, protecció i exhumació de les fosses comunes del territori. A més a més, n’haurà d’assumir les despeses.

Fins ara, les despeses anaven a càrrec de les famílies i associacions que desenvolupen aquestes tasques pel seu compte. En declaracions el passat octubre, Capellà advocà que “és inhumà” que les exhumacions les hagin de dur a terme els familiars. Una comissió tècnica s’encarregarà d’aplicar la llei, depenent de la Conselleria de Transparència, i amb un delegat del Govern per aquesta qüestió.

Elaboració d’un cens

La finalitat de la llei és complir “les obligacions que l’Estat - segons defensen els seus impulsors- incompleix”. És més, Nacions Unides ja va declarar inadequades les polítiques del govern espanyol entre 2008 i 2011. Des de l’any 2012, quan el PP estatal va paralitzar les subvencions a familiars, aquests mateixos i les diverses associacions han hagut d’assumir tots els costos.

Ara s’elaborarà un cens de persones desaparegudes i un mapa de fosses. De fet, l’Associació Memòria de Mallorca ha elaborat, en una primera fase, un mapa de les fosses comunes que hi ha a l’illa. El Govern també es recolzarà en la feina que ha fet el Fòrum de Memòria d’Eivissa i Formentera.

Ara per ara, el Govern preveu actuar amb màxima celeritat i de manera eficaç. La comissió encarregada de treballar sobre el terreny intervindrà les fosses, amb la participació d’aquestes associacions i respectant la voluntat de les famílies afectades. A més a més, requereix la col·laboració dels consells insulars i ajuntaments que s’hi vegin també lligats.

En una primera investigació exhaustiva s’ha comprovat l’existència, en nombres aproximats -ja que, per diverses causes, molts cops ha estat impossible establir un nombre determinat de morts- d’un parell de milers de víctimes de la Guerra Civil en fosses de diverses localitats, com ara Manacor, Bunyola, Alaró, Petra o Porreres, entre d’altres.

A Manacor, de fet, i a diversos punts de la ciutat, és el lloc on aquesta investigació ha trobat més víctimes: gairebé un miler. El cementiri municipal de Porerres és una altra de les ubicacions més importants on resten els difunts que el franquisme va voler oblidar.

Querella argentina

El Consell de Mallorca s’ha adherit aquesta setmana a la querella contra els crims del franquisme que investiga la justícia argentina. A més, el Consell Executiu ha acordat denunciar en concret, i en aquest marc, el Consell de Guerra i la condemna a mort del president de la Diputació de Balears Jaume Garcias Obrador, durant el cop d’estat de 19 de juliol del 1936. El president fou afusellat.

El Consell informa que aquesta denúncia per l’assassinat de Jaume Garcias Obrador respon al fet que la institució insular és l’hereva de l’antiga diputació. A més a més, Jaume Garcias és des de setembre de 2007, Fill Predilecte de Mallorca. Segons l’associació Memòria de Mallorca, no hi ha familiars directes de l’expresident i, per això, el Consell es fa càrrec de defensar, segons indiquen, “la seva memòria, l’honor i el reconeixement”.

Aquesta querella a la qual s’adhereix el Consell va ser presentada fa sis anys per aquesta mateixa associació. Unes 32 famílies mallorquines s’han personat per una querella que inclou unes 1.600 víctimes. Tots ells s’emparen en el principi de justícia universal i demanen que s’investiguin tots els crims que es van cometre i se sancionin els responsables que es detectin.