Un 28% dels balears no sap parlar el català
L'estudi conclou que la llengua catalana avança cap a la normalitat lingüística, tot i el context sociopolític advers i la incertesa que genera la judicialització permanent del seu estatus
Barcelona.La llengua catalana va superar la xifra de deu milions de parlants l'any 2012, segons l' Informe sobre la situació de la llengua catalana elaborat per la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per encàrrec d'Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, que es va presentar ahir a Barcelona. La xifra suposa un 72,4% de la població dels territoris de parla catalana. L'informe destaca també que 12,8 milions de persones, un 91,7% del conjunt de la comunitat lingüística, declaren que entenen la llengua catalana i que 7,3 milions (52,6%) afirmen que la saben escriure. Per comunitats, a Catalunya hi ha un 14,8% de la població que diu que no el sap parlar; a Balears la xifra puja fins al 28,45% i al País Valencià (a la zona catalanoparlant) hi ha un 41,63% que no el parlen.
Durant la presentació de les conclusions, el president de l'IEC, Joandomènec Ros, va assenyalar que l'informe, elaborat per sisè any consecutiu, "permet fer una reflexió crítica sobre l'evolució del català".
Context sociopolític advers
L'estudi conclou que la llengua catalana avança cap a la normalitat lingüística, tot i el context sociopolític advers i la incertesa que genera la judicialització permanent del seu estatus.
Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, va remarcar que els aspectes negatius reflectits al text "són conseqüència d'una política obsessiva contra el català", allunyada de les necessitats reals, i va posar com a exemple el tancament de la televisió pública valenciana Canal 9. Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, va destacar que l'informe posa de manifest "l'anomalia lingüística que pateix la llengua catalana", un cas únic a la Unió Europea.
Escuder va fer èmfasi en la falta de reconeixement del català i en la persecució que pateix, i va posar els exemples de la llei Wert, que ataca la immersió a les escoles; el decret de trilingüisme a les Illes, que vol forçar els centres públics a impartir més matèries en castellà a més d'introduir l'anglès, i el LAPAO a la Franja de Ponent.
