Les dones soles o lesbianes, sense reproducció assistida
El govern central les exclou i el balear els hi limita l'accés
Palma.El Ministeri de Sanitat ja té un esborrany sobre la cartera dels serveis comuns bàsics en reproducció humana assistida, en el qual les dones fadrines i les parelles de dones lesbianes queden excloses de les tècniques de reproducció assistida. És així. El govern de Mariano Rajoy prepara unes mesures que deixen clar que les dones, en funció del seu estat civil o la seva opció sexual, es veuran discriminades a l'hora de rebre prestacions de la sanitat pública en un tema de vital importància com és el de poder tenir o no un fill mitjançant la reproducció assistida.
L'esborrany es refereix a la cartera comuna bàsica en reproducció assistida, cosa que suposa que les comunitats autònomes (que tenen transferides les competències en sanitat) hauran de garantir les prestacions mínimes que estableixi l'Estat. I, és clar, les podrien ampliar.
Aquesta possibilitat de millora té poc marge a Balears, especialment si prenem en consideració la circular que recentment el Servei de Salut va traslladar als hospitals públics sobre l'accés a les tècniques de reproducció assistida i que té l'esperit "restrictiu" que ara amplia el govern Rajoy per a les dones soles i les parelles homosexuals.
L'esborrany del Ministeri, que va publicar ahir El País , just considera la possibilitat que puguin beneficiar-se d'aquestes tècniques les parelles integrades per dona menor de 40 anys i home menor de 55 anys, de manera que en queden fora les dones soles i les parelles de dues dones.
Així mateix, l'esborrany estatal diu que, per optar-hi, les parelles heterosexuals no han de tenir cap fill comú sa i hauran d'haver estat diagnosticades d'esterilitat. També hauran d'haver passat un any intentant tenir fills ("desig reproductiu no assolit") sense aconsseguir-ho.
A Balears, les restriccions han arribat fa uns mesos. En alguns punts, no just el que afecta les dones fadrines o parelles homosexuals, és fins i tot més restrictiva que les mesures estatals.
Per exemple, quant a les parelles heterosexuals, la circular del Servei de Salut diu que cap dels dos membres de la parella no pot tenir un fill viu, fet que impedeix que parelles que han tingut fills de relacions anteriors en puguin tenir ara un amb la seva nova parella per reproducció assistida. Les mesures estatals apunten únicament que la parella no pot tenir un fill comú; per tant, en aquest aspecte -si s'aprova finalment-, a Balears s'haura d'ampliar el criteri.
Però no hi haurà cap millora per a les dones fadrines o lesbianes. El Govern balear ha fixat que el 90% dels recursos destinats a la reproducció assistida seran per a parelles heterosexuals amb esterilitat primària, i tan sols el 10% per a dones fadrines o parelles de dones lesbianes. Tot i la discriminació, la situació per a aquest col·lectiu és encara menys gravosa a Balears que la que pretén el govern estatal. Per contra, Balears haurà d'apujar el límit d'edat fins als 40 anys, perquè ara el té fixat més avall, en els 38. Les restriccions són tant per a fecundació in vitro com per inseminació artificial.
