El punt d'inflexió del tancament de l''Esquitx'

Palma."Hem patit un cop fort amb el tancament de l' Esquitx perquè era un aparador d'allò que es fa a les Illes Balears i una targeta de presentació a l'exterior", reconeix el president del Clúster de Còmics i Nous Mèdia de Mallorca, Bartomeu Seguí. Després de cinquanta números publicats durant dotze anys, el darrer exemplar de la publicació juvenil en català sortí l'hivern passat.

Amb Sònia Delgado, Seguí va convertir la revista en una referència del còmic illenc. El Còmic Nostrum d'enguany la recorda amb l'exposició Esquitx. Cinquanta números descobrint talent , que s'inaugura dijous a les 19.30 hores a la llibreria Agapea de Palma. Consta de les cinquanta portades de la revista, a més d'il·lustracions d'homenatge fetes expressament per alguns dels autors que hi havien treballat. La mostra servirà per veure l'evolució, de la publicació i les feines que hi havien fet els principals autors del sector a l'Arxipèlag -i de diferents generacions-, com Max i Pere Joan, a banda que també s'hi publicaren obres de dibuixants de fora.

Cal dir que la revista va tancar quan el Govern va deixar d'ajudar-la comprant-ne 1.850 exemplars cada trimestre. La decisió de l'Executiu Bauzá, que va dur a terme l'Institut d'Estudis Baleàrics, va precipitar la desaparició de la publicació el mateix any que l'Ajuntament de Palma, també en mans del PP, va deixar a zero la col·laboració habitual amb el Còmic Nostrum. El festival va aconseguir sobreviure i recuperar les ajudes, però Esquitx no va poder aguantar.

El 'boom' dels 80

La historiadora de l'art Francisca Lladó marca, sobretot, amb el naixement de la revista Vol 502 l'any 1984, el principi de l'esclat del còmic a Mallorca. Un boom que va arribar més tard que a la resta de l'Estat, però que va prendre amb força, amb el qual, segons Lladó, "els símptomes de la renovació (del còmic) es donaren en la seva totalitat". En destaca el pas dels fanzines a les revistes que consolidaren el sector.