El sucre: la cara més amarga de la indústria alimentària
Una campanya denuncia els efectes perniciosos per a la salut d’aquest ingredient i la devastació mediambiental que en provoca la producció
PalmaEl sucre podria ser el nou tabac. Els dos darrers anys, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha incrementat les campanyes i les alertes sobre els efectes en la salut del consum massiu d’aquest producte. Es considera aquest ingredient tan comú un dels principals responsables de malalties que estan creixent de manera preocupant com l’obesitat, la diabetis i la càries dental. Amb la sal i els greixos, és un dels principals detonants de les malalties cardiovasculars. El sobrepès ja és el cinquè factor principal de risc de defunció al món, i l’estat espanyol s’ha convertit en líder europeu en obesitat infantil. Aquí, a les Balears, un 35% dels menors d’edat pateix sobrepès. Tot i que la societat, en general, està conscienciada sobre els riscos de l’abús del sucre, no som conscients de les quantitats que en prenem.
“En els darrers 20 anys, s’ha produït una paradoxa”, explica Ferran Garcia, coordinador d’investigació de Veterinaris Sense Fronteres- Justícia Alimentària Global (VSF). “El consum de sucre de taula ha disminuït els darrers 20 anys un 50% perquè sabem que no és bo. El problema és que aquest producte és una part minúscula. Prop del 80% del sucre que consumim és invisible, està inoculat en la producció per l’alimentació processada”, afegeix. VSF ha iniciat una campanya d’àmbit estatal que nom ‘25 grams’, la quantitat diària de sucre que recomana consumir l’OMS. A Espanya, ara mateix en prenem més de 111 grams al dia.
Una indústria poderosa
El sucre mou més de 41.000 milions d’euros anuals. Per comparar, la indústria armamentística en mou 53.000. Estam parlant, doncs, d’una indústria molt poderosa amb gran capacitat d’influència i penetració en la societat. “Concentren la publicitat en horari infantil. Fixa-t’hi: de 5 a 7 de l’horabaixa, veuràs com el 70% dels anuncis fa referència a productes alimentaris insans”, explica Garcia. VSF estima que 4 de cada 5 anuncis d’aliments en horari infantil són de menjar insà. En aquest sentit, denuncien que els menors espanyols d’entre 3 i 12 anys són els segons que passen més temps davant la televisió a tot Europa. Hi ha estudis que afirmen que a l’edat de 10 anys un infant ja coneix de memòria entre 300 i 400 marques. Una de les demandes de la campanya és, precisament, la regulació de la venda i la publicitat del sucre. En aquest sentit, l’OMS ja està recomanant que s’hi apliquin restriccions com les que s’imposen a l’alcohol o als cigarrets.
No és una tasca fàcil, però. Si la indústria del sucre ja és poderosa per si mateixa, no cal dir què és capaç de fer la indústria alimentària en general. Garcia recorda que el 2011 va ser capaç de guanyar un torcebraç a la Unió Europea per la nova normativa d’etiquetatge. Les organitzacions de consumidors plantejaven un sistema similar al britànic, que utilitza els colors d’un semàfor per advertir del grau de risc que té cada aliment per a la salut. Els lobbies, però, es van imposar i el resultat és el que podem comprovar als supermercats: etiquetes petites amb unes taules plenes de números que gairebé ningú entén. Una enquesta recent revelava, per exemple, que el 64% dels consumidors no entén pràcticament res del que llegeix a les etiquetes. VSF hi afegeix una altra dada a tenir en compte: els valors nutricionals especificats en les etiquetes es calculen en quantitats diàries recomanades que fixa la mateixa indústria.
D’aquesta manera és com anam consumint productes sense saber la quantitat de sucre que contenen. En molts casos, de ben segur ni ens plantejam que en duen. No cal que l’aliment sigui dolç. La majoria dels envinagrats, les salses de tomàtiga preparades, les pastilles per fer brou o fins i tot productes que ens venen com a saludables duen quantitats excessives de sucres, segons els paràmetres de l’OMS.
Un desgavell global
VSF reconeix que el sucre no és l’únic ingredient del qual s’abusa en la nostra dieta. S’hi han centrat, però, perquè representa un cas paradigmàtic de problema global. I és que abusar-ne no només genera problemes de salut al nord sobrealimentat. També és un factor de risc mediambiental i d’explotació laboral al sud sobreexplotat. Unes 25.000 persones treballen a les plantacions de canya de sucre, la gran majoria en condicions similars a l’esclavitud. Els jornalers treballen durant dotze hores cada dia per rebre sous inferiors als 2 euros diaris. A la República Dominicana, es registren condicions similars. En aquest cas, els semiesclaus són immigrants procedents d’Haití. Només a Bolívia, es calcula que 7.000 infants es mobilitzen per recol·lectar la canya de sucre.
En l’àmbit mediambiental, el cultiu de la canya de sucre també té efectes perniciosos. VSF recorda que són monocultius a gran escala que no escatimen en l’ús d’agroquímics i fumigacions massives, amb els efectes devastadors que aquesta política té en els boscos i rius.
Tradicionalment, els camps de canya han estat cremats abans de la collita per controlar malalties i plagues, i també per facilitar la gestió dels camps després de la collita i simplificar, així, les operacions de la fàbrica.
Per tots aquests motius, VSF reclama un major control sobre una indústria que s’ha descontrolat. Garcia apunta que el sucre és apreciat perquè “millora la textura i el gust” dels aliments i per “una sèrie d’utilitats tecnològiques i de conservació”. En aquest sentit, resumeix, “és un producte global, barat i fàcil d’aconseguir”. Amb tot, considera molt important conscienciar la societat sobre els efectes perniciosos que té fer-ne un consum desmesurat i la producció salvatge.
Amb tot, VSF ha preferit esquivar un dels aspectes més polèmics que envolten el sucre. “Addictiu? És un tema controvertit, per això ja no hi hem entrat”, explica. “Hi ha molts estudis a favor i en contra [d’aquesta qüestió] però, bé, hi ha molts estudis a favor”, diu.