Del XVI al XXI

H erodes rei és una adaptació contemporània i "formal" de l' Adoració dels tres Reis d'Orient , una aposta gens senzilla per part de Produccions de Ferro, que celebra el seu quinzè aniversari, després de l'èxit incontestable d' Acorar , que ho fa tot una mica més complicat. Tot ve d'una conversa entre Rafel Duran i Toni Gomila sobre "la possibilitat de revisitar una tradició illenca del rei Herodes, de la mateixa manera com rellegim els clàssics teatrals". Ho escric entre cometes perquè són las paraules que empra el director de l'obra, Rafel Duran, a l'editorial d'aquest petit diari que hem fet a l'ARA Balears i que serveix com a programa de mà de la funció.

Programa de mà

Un programa de mà que recoman que la gent es llegeixi, almanco el màxim possible, abans de començar la funció, si més no l'article que fa Toni Gomila i el ja esmentat editorial que signa Duran, perquè tot quedi més clar. I sobretot quan hàgiu llegit el que signa Joan Mas i Vives entendreu que no estam davant una altra adaptació del que molt probablement hàgiu vist, ja sigui al vostre poble o a les Voltes de Ciutat, perquè és alguna cosa més que això. Es tracta d'un intent de recuperar una tradició que va començar al segle XVI i que encara que sembli impossible té absoluta vigència en el XXI. El personatge d'Herodes i el seus acòlits existeixen i surten cada dia damunt els diaris, encara que Herodes no té nom, però sí llinatge: un tal Mercat. Però els seus esbirros sí que tenen cara i ulls. Podeu posar-los la que vulgueu i segur que no us equivocareu.

Acudits

L'opció que han triat no ha estat tampoc la més fàcil, perquè, com ja està dit, no és una altra versió del que s'ha fet durant molts anys, afegint acudits i referències a l'actualitat que ens envolta, amb en Bauzá, en Matas o na Camps o en Bárcenas o na Merkel de grotescs coprotagonistes. Ni una, i això els honora. En fan una de generalista sobre la botxor dels parlamentaris, que va fer que Sa Màniga esclatàs en mamballetes. És per això que dic allò de les dificultats del muntatge. Què espera l'espectador? Segurament una altra cosa, però que ho és queda clar des del primer moment. Per començar, el minimalista escenari o l'atrezzo dels personatges, vestits de rigorós negre, i la utilització d'un mòbil amb el qual mostren a Herodes l'anunciació del nou rei, que situa l'acció en l'actualitat amb una gran pantalla on apareixeran els Tres Reis, interpretats per Joan Maria Melis, Guillem Balboa Buika i Luca Bonadei, parlant amb el protagonista principal, o les notícies des d'IB3, on apareixen Virginia Galiano i Miquel Salamanca, que em recorda algun Shakespeare recent, com també m'ho recorda com va anunciant l'"eliminació" dels personatges que van caient. Per una altra part, cal dir que han respectat els versos, naturalment amb un parell d'afegits, amb l'assessoria del glosador Mateu Matas Xurí .

Triadella, impecable

La triadella dels protagonistes també cal qualificar-la d'impecable, encapçalada per Santi Pons en el paper d'Herodes i acompanyat per Joan Manel Vadell, Toni Gomila, Àlvar Triay, Joan Bibiloni i Rafel Ramis, qui per cert s'endú les millors rialles de la funció, tant en el paper de doctor de la llei com en el de general. Herodes rei no ha deixat de costat la part humorística, com no podia ser d'una altra manera. El problema és saber si han fet curt en aquest aspecte, perquè hi ha moments molt riallers amb altres de pura tragèdia clàssica. És en aquesta combinació en la qual trontolla una mica l'espectacle, amb la sensació que per ventura necessitava un parell més de voltes a l'olla per acabar d'arrodonir-lo, o tan sols amb un parell més de funcions quedarà tot més compensat i aportarà més fluïdesa al conjunt.

Tot plegat, un espectacle de nivell: des de la feina de Duran i els actors, que indiscutiblement encerten el tarannà de cada un dels personatges que interpreten -encara que particularment el moment de la Sibil·la em va agradar més com el resolien en la lectura dramatitzada que vaig poder veure, quan Vadell cantava en directe El jorn del judici , que en la que ha quedat com a definitiva, interpretada en off per Pere Antoni Canyelles i l'Escolania de Lluc - com el nivell demostrat, com sempre, per l'escenografia i el vestuari de Rafel Lladó.