L'autor de 'Curial e Güelfa' seria un camarlenc del rei Alfons el Magnànim

BarcelonaEnyego d'Ávalos va néixer a Toledo el 1414 i va morir a Nàpols el 1484 però era valencià d'adopció. Va ser camarlenc d'Alfons el Magnànim a la cort de Nàpols, mecenes i corresponsal d'humanitats, cavaller organitzador de justes i capità de la cavalleria real, amant de la música, de les lletres i de les arts, i va redactar 'Curial e Güelfa'. Aquesta és la hipòtesi que defensa Abel Soler en la seva tesi: 'La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa' a la qual ha dedicat quatre anys d'investigacions. La tesi, que ocupa 5.200 pàgines, s'ha presentat al centre Cultural La Nau de la Universitat de València i serà publicada per la mateixa Universitat, per la Diputació de València i per la Institució Alfons el Magnànim.

L'autor d'aquesta novel·la cavalleresca i sentimental havia estat un misteri durant molts anys. Però algunes teories ja apuntaven que qui l'havia escrit era valencià (en aquest cas d'adopció perquè Ávalos va passar tota la infantesa i adolescència a València). El 2008, el catedràtic de filologia catalana a la Universitat de València, Antoni Ferrando, –avui era a la presentació acompanyant Soler– ja va defensar que l'autor de 'Curial e Güelfa' no era de Barcelona ni de Vic sinó que era valencià o aragonès.

Soler s'ha documentat amb altres escrits d'Ávalos, sobretot una novel·la que va escriure entre Nàpols i Milà entre els anys 1445 i 1448, i altres títols de la seva biblioteca. Soler també ha comprovat que els personatges de ficció que apareixen a 'Curial e Güelfa' remeten a personatges històrics relacionats amb la biografia del camarlenc. La novel·la només es conserva en un còdex del voltant del 1450. Soler ha explicat que el paper del còdex té la marca 'Biscaia Viscontea', un símbol utilitzat a la cort milanesa el 1447.

"El nom d'Ávalos es pot unir al de March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sor Isabel de Villena, entre D'altres, del Segle d'Or de les lletres catalanovalencianes, que va tenir com a escenari la cort i la ciutat de València, i la cort de Nàpols, on la meitat dels cortesans van ser valencians que van ocupar càrrecs importants", ha dit Soler. Tant Soler com Ferrando han explicat que ara els tècnics de la Biblioteca Nacional d'Espanya, on es conserva el còdex de la novel·la, hauran de decidir si fan canvis en la catalogació. Per als investigadors de la Universitat de València no hi ha cap dubte sobre el fet que Ávalos n'és l'autor.

Ferrando ha assegurat que no hi ha cap document que certifiqui que Ávalos és l'autor de 'Curial e Güelfa' però tampoc n'hi ha cap que asseguri que Àusias March és autor de les seves poesies o Cervantes del 'Quixot'.

Els protagonistes de 'Curial e Güelfa' són italians i l'emperador d'Alemanya i el rei de França hi tenen un paper destacat, però els millors cavallers, els governants més justos i els mercaders més honrats són catalans o aragonesos. La novel·la explica l'educació com a cavaller i cortesà de Curial i la seva història d'amor amb Güelfa.