El compromís com a causa literària

Maó."Pensar Menorca per a construir la Menorca del futur". Aquestes paraules, que emprava l'escriptor Miquel Àngel Maria per introduir els potencials lectors en el seu nou llibre Cartes a Josep Pla des de Menorca, podrien servir per lligar algunes de les obres presentades en el transcurs de la IX Fira del Llibre en Català que ha tingut lloc aquests dies a Maó. I no és que tinguin la balear com a tema central, sinó que s'hi troba latent aquesta lectura reflexiva del moment actual.

Títols com Versos per la llengua. Cinquanta-una veus poètiques de Menorca , publicat per Editorial Arrela, i Donzelles de l'any 2000 , que aplega un recull de poemes parits "per dones per a dones", són també una mostra d'aquest posicionament crític dels creadors literaris. "Creiem en la cultura com a compromís, i més en un moment tan fotut com l'actual", explicava Ariadna Ferrer, d'Editorial Arrela.

No és res nou. En temps difícils, convulsos des del punt de vista econòmic i social, les arts tendeixen a assumir de nou el paper vigilant, actiu, que explica la seva essència i que massa cops queda soterrat per les tendències del mercat. I passa també amb la literatura. Res n'és aliè.

"Pla descriu el món que queda, que veu i viu després de la Guerra Civil. Pretén deixar per escrit un món que fuig i ho fa amb una aparença d'objectivitat que no és objectiva. Amb tota modèstia, he volgut fer el mateix: no explicar les coses com són, sinó com les veig". Un cop més, Miquel Àngel Maria verbalitza el que s'amaga darrere de moltes obres creades recentment.

El mal de la guerra de Pau Faner tampoc no defuig aquest exercici de responsabilitat. El ciutadellenc signa un "al·legat antibel·licista" amb què evidencia el dany que causen les ferides dels conflictes, "més profundes -diu- que la mort".

Malauradament, aquestes reflexions no han trobat molts interlocutors. La mala ubicació ha condicionat la marxa d'una cita que tampoc no gaudeix, a hores d'ara, d'un clar suport institucional.