'Narracions sicilianes', de Giovanni Verga

Fa uns anys que molts grans encerts editorials ens arriben de la mà de segells que descobrim amb la novetat que tenim a les mans. Quan accedim als catàlegs, ens sorprèn no haver-ne tingut notícies fins a aquest moment benaurat en què la vida ens ha oferit l’obra que ens els dona a conèixer. Aquest és el cas d’Edicions Cal·lígraf: el nom ja els fa entrar amb bon peu a les nostres prestatgeries. Pel que fa a la qualitat, no hi falla res: autors, tria de títols, traductors, disseny… G. Verga no és un autor per descobrir, és un clàssic que no podem deixar de tenir present i que sempre ens duu a un bon moment i a una reflexió necessària.

A la contraportada, hi són citats Balzac i Zola. Verga (1840-1922) és el principal representant del corrent verista a Itàlia. El ritme de la narració és gairebé trepidant; l’acció ens arrossega, en el millor sentit del terme. L’atmosfera del moment ens envolta immediatament; són narracions a les quals tornarem moltes vegades.

El poder executa sense miraments; ens assabentem de les formes d’especulació immobiliària del XIX a través de Don Licciu Papa.

A ‘Pa negre’ ens diuen:

"I és que és molt bonic quan es poden plorar els morts sense pensar en res més!” (pàg. 100)

És ben veritat que els pobres –envoltats de qüestions que s’han de resoldre per supervivència– no sempre es poden permetre el luxe de plorar els morts… Això no ha perdut avui gens de vigència.

També a ‘Pa negre’:

"La Roja té bon cor –deia el seu marit–. El problema és que no som rics per estimar-nos sempre. Les gallines, quan no tenen res per picar al galliner, es piquen les crestes entre elles” (pàg 120).

Quan la lluita per sobreviure es fa difícil, saber-se estimar és un repte.

És ancestral que ens enredin quan “des de dalt” utilitzen el terme “llibertat”. A la narració penúltima parlem de ‘Llibertat’:

“El carboner, mentre tornaven a posar-li les manilles, balbotejava:

— On em porteu? A la presó? I per què? No em va tocar ni un mal pam de terra! I havien dit que era la llibertat!...” (pàg 156).

Som al davant d’un pretext per cercar versions cinematogràfiques que ens portin a aprofundir, a aquells que encara no ho hem fet, en aquest autor absolutament imprescindible.

Cada frase mereix ser citada. Una vegada més, una recomanació sense reserves.

'Narracions sicilianes'

Giovanni Verga

Traducció d’Anna Casassas

Edicions Cal·lígraf

168 pàg.

18 €