Els antievangelis, una guerra d’històries
Potser l’espectacular èxit històric del cristianisme s’explica sobretot pel triomf dels seus relats, singularment el del naixement de Jesús i el de la seva mort i resurrecció. Una bona manera d’atacar la religió imperant, per tant, podria ser fer córrer versions alternatives d’aquestes històries. Manuel Forcano, responsable de l’edició i de la traducció (de l’hebreu i de l’arameu) del volum 'Els antievangelis jueus', explica que això és exactament el que varen fer els jueus davant la persecució a què eren sotmesos per part dels cristians. Aquestes biografies no autoritzades, per dir-ho en termes moderns, van circular des dels primers segles de la nostra era i varen ser molt rellevants a l’Edat Mitjana. Resulta comprensible que l’Església les consideràs una blasfèmia i les perseguís amb les formes colèriques que li coneixem. Jesús hi és presentat com el fill d’una relació il·lícita de Maria amb un veí, i la seva mort és ni més ni menys que el càstig que es mereixia per impostor. També resulten espectaculars, i no els desvelaré, els tombs que fan els papers històrics de Judes, Sant Pau o Sant Pere.
El tast que ens ofereix Forcano és de lectura del tot recomanable per als interessats a conèixer la història de les religions, i ho és també per als degustadors de bons i vells relats. ¿Sabíeu que Jesús va fer servir un engany digne d’Ulisses per robar del Temple el Nom Explícit (l’impronunciable nom sagrat que formen les quatre consonants YHWH) i poder així fer trucs de taumaturg de fira i ensarronar les masses dels incauts? Els segles i l’evolució de les mentalitats han desgastat el poder corrosiu d’aquests antievangelis, que, esperem, no enviaran ningú a la foguera. Ens segueix sorprenent, però, l’enginy meravellós amb què alguns jueus es van dedicar a una secreta guerra d’històries.
