Les ombres del Segle de les Llums

La manera més normal de presentar 'Faustí o el segle filosòfic', la novel·la de l’il·lustrat alemany Johann Pezzl que acaba de publicar Adesiara, és dir que és el 'Càndid' alemany. La comparació plauria a l’autor: Pezzl ret homenatge a Voltaire, tot esmentant-lo una vegada i una altra com l’il·lustrat que millor havia formulat els principis del racionalisme setcentista. El plantejament narratiu d’aquest relat tampoc no s’amaga gaire d’inspirar-se en el del 'Càndid'. L’heroi volterià havia après del seu mestre Pangloss que vivim en el millor dels mons possibles, i emprèn un itinerari que el portarà a una melancòlica decepció. Aquest Faustí una mica posterior (primera edició de 1783) havia après del seu mestre Bonifaci que el segle filosòfic, el de la tolerància i l’humanisme, havia triomfat, i també emprèn un periple que ho desmentirà.

Hi ha, naturalment, diferències. El plantejament de Voltaire era més filosòfic i s’enfronta al problema mateix de l’existència del mal: hi apareix, per exemple, aquell gran terratrèmol de Lisboa que va fer dir al filòsof que Déu o bé no pot o bé no vol evitar el mal. Johann Pezzl, amb el focus molt més posat als comportaments humans, se centra a denunciar la pervivència de les pràctiques més autocràtiques de l’'Ancien Régim' i, especialment, de l’obscurantisme i la intolerància religiosa. Resulta fascinant, per exemple, el capítol de la visita a Sierra Morena, que havia estat repoblada amb alemanys que responien a la crida de Carlos III per crear una regió que vivís segons els principis il·lustrats. Els espanyols no hi surten especialment ben parats, però val a dir que Faustí no veu l’arribada del segle filosòfic ni a França ni a la fragmentada Alemanya ni a Anglaterra. El relat es tanca amb esperança, és cert, però no deixa de ser un fresc de les ombres del segle de les Llums.