Les vacances interminables de Jules i Jim
És millor el llibre o la pel·lícula? Aquesta pregunta clàssica, a més de la resposta convencional segons la qual sempre és millor el llibre, admet la invocació de grans pel·lícules fetes a partir d’obres literàries del tot prescindibles (Hitchcock n’és l’exemple perfecte) o de grans novel·les que han donat pel·lícules que també són obres d’art (diguem 'Mort a Venècia'). 'Jules et Jim' n’és una variant: una pel·lícula mítica que probablement salvarà un llibre que no mereix l’oblit, un llibre que val molt la pena llegir. Ara el tenim en català: Adesiara Editorial acaba de treure 'Jules i Jim', la novel·la d'Henri-Pierre Roché en què es va basar François Truffaut per fer la seva obra mestra.
Llegida la novel·la, ens sentim temptats de dictaminar que Truffaut fa una pel·lícula inoblidable perquè sap ser extraordinàriament fidel a la narració de Roché. No en l’argument, forçosament simplificat per al cinema. Si tots sabíem que la pel·lícula és la història d’un triangle amorós, ara aprendrem que a la novel·la hi ha un triangle que es desplega en una exuberant geometria d’altres triangles i quadrats amorosos: 'liberté', 'égalité', 'fraternité'. La fidelitat de Truffaut, deia, no és argumental, sinó sobretot a alguna cosa així com la melodia de fons en què es mouen Jules, Jim, Kathe i tots els altres. Intentaré evocar-la amb tres frases de Roché, alguna de les quals recull Truffaut: “La vida ha de ser com unes vacances interminables”, “No tenien res més a fer que no fossin ells mateixos”, “Es creien Adam i Eva”. Com es podria esperar, una atmosfera tan edènica no pot sinó revelar-se vulnerable. Darrere la pulsió amorosa dels protagonistes, s’hi amaga la pulsió de la destrucció.
Tot això és a la prosa transparent de Roché, i Truffaut posa la seva saviesa al servei de l’objectiu de transformar-ho en cinema. Les interpretacions (oh, Jeanne Moreau!), la música (oh, Georges Delerue, i oh aquella cançó, 'Le tourbillon'!), la fotografia: tot dibuixa aquest esperit de vacances felices sobre les quals plana l’ombra de la mort. 'Jules i Jim': una bona lectura, ara que comencen unes vacances que em fa l’efecte que tampoc no seran interminables.
