Pilar Benejam: “El que no funciona de cap manera és la Secundària”

PalmaLa formació del professorat ha centrat la seva carrera. Creu que és el pilar fonamental. Es mostra humil, fins i tot creu que ha fracassat, però la seva trajectòria parla de manera diferent. Ens explica com veu el sistema educatiu.

Us considerau la mestra de mestres?

He intentat ser una bona mestra. És una cosa que desitges, però no ho ets mai del tot, perquè sempre pots ser millor. N’estic molt contenta, dels alumnes. El mèrit és molt compartit. Tu dones molt, però aprens molt.

Què heu après més dels alumnes?

La relativitat de les coses. Aprens que una persona que observa una classe et pot donar unes idees i que pots millorar molt. No hi ha ningú que sigui perfecte, sempre les coses poden millorar. Per això en educació jo trob horrorós parlar d’excel·lència. Jo parl de millora.

Els mestres, ara, ensenyen bé? Els resultats sembla que no hi acompanyen.

No hi acompanyen. Hem aconseguit resultats parcials. Hi ha gent que treballa molt bé, però no hem aconseguit canviar el sistema. No funciona, però hi ha algunes escoles que sí que funcionen. I hi ha alguns professors que sí que funcionen. Sempre has de tenir aquella atenció a les excepcions, perquè, si no, els desanimes molt.

Què funciona millor?

Funciona bastant bé Infantil, perquè han arribat a la universitat molt tard, amb molt esforç, són gent molt motivada. A Primària, després de la transició, va tenir una època daurada. Ara hi ha escoles que funcionen, escoles que no funcionen. El que no funciona de cap manera és la Secundària. No és culpa de ningú, és culpa del sistema. El professorat de Secundària és gent que té molts coneixements, però no té una formació com a docent. Aquí teníem el CAP des dels 70. CAP en català vol dir res. En tres mesos no es pot formar un bon professor. Ara hi ha el màster, hem aconseguit que hi hagi un any, però els departaments de la universitat... La universitat té departaments i la societat té problemes. I els departaments no resolen els problemes.

Hi ha una part molt important, que és la vocació.

Les professions d’ajuda, com periodisme, infermeria, medicina, educació..., necessiten unes persones que entenguin la importància social de la seva feina. També pens que a mi no em va formar ningú i que em vaig formar sola. Hi ha una part de responsabilitat.

Hi ha un estancament del sistema actual?

Hi ha uns programes i currículums que han fet gent que no ha estat mai a l’escola. Això no funciona. Hi ha molt fracàs, molt abandonament. En un curs com el de la meva neta hi ha el 40% de fracàs. Creus que es pot acceptar? El 40% dels nostres al·lots i al·lotes no són beneits. Gens. Aquí falla alguna cosa.

Els centres han de ser més autònoms o l’Administració tenir gent més preparada?

Tot. Però jo crec que la peça clau és la formació del professorat. A la universitat, per formar mestres, saps com hi entren ara? Si han publicat molts articles en anglès en revistes d’impacte, però no valoren en absolut que siguin bons professionals. Ja està tot dit. Ara, jo som una fracassada, sempre ho he dit.

Per què?

M’han donat molts premis, m’han reconegut, i això em dona molta moral. Han reconegut que he treballat molt, però no he aconseguit res. El meu mèrit, la meva satisfacció, és que dels alumnes que he tingut, algun agafarà les regnes i canviarà les coses. És la meva esperança.

La formació inicial és important, però també el reciclatge continu.

És molt important, però si no hi ha la primera pedra, és molt difícil posar la segona. I ja està tot inventat, però no està fet. Hi ha unes idees que són bàsiques, que ho han estat des del segle XVIII: fer pensar els alumnes, que participin i que dialoguin escoltant els altres.

Què pensau del moviment social generat pel TIL?

Admirable. Aquest moviment en defensa de la llengua fou molt important, perquè la llengua s’ha de defensar sempre. És la base de l’estructura mental. Crec que l’educació té moments de baixada, de pujada. La democràcia ens ha decebut una mica. Molts ensenyants pensaven que amb la democràcia ja no caldria treballar tant, perquè ens facilitaria les coses, i com que no ha passat, hi ha hagut desencant. I el neoliberalisme ha entrat fortament a la cultura.