Barceló i Catany, reunits més enllà de la foscor

LlucmajorD’una trobada més o menys fortuïta entre Miquel Barceló i Toni Catany i de la convidada que féu el pintor felanitxer al fotògraf de Llucmajor perquè el visités a la teulera de Vilafranca de Bonany, el municipi mallorquí on Barceló treballa les seves ceràmiques, va néixer el llibre Toni Catany. Ceràmiques de Miquel Barceló. Aquesta publicació, coeditada per la Fundació Toni Catany i RM, no neix sola, sinó que ha donat lloc a una exposició que s’inaugurarà al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor el proper dilluns, 28 de setembre, i que es podrà visitar fins al 31 de gener.

Inèdits

A la mostra quasi tot són inèdits. Les ceràmiques de Miquel Barceló arriben directament de la seva teulera, abans de fer part d’una exposició que farà l’artista al Museu Picasso de París la propera primavera. Les fotografies de Toni Catany a les ceràmiques del felanitxer, fetes a Vilafranca de Bonany a finals de 2010, no s’havien mostrat mai abans. Quan Barceló convidà Catany a veure i retratar les gerres, totxos deformats, animals sorgits de maons i màscares que rememoren l’atracció que sent el pintor mallorquí per Àfrica, se n’havia de fer un llibre que, finalment, no es va publicar. Toni Catany, amb l’ajuda de qui ara és el director de la Fundació que du el nom del fotògraf, Antoni Garau, en va fer només tres exemplars: un per a Barceló, un per a Garau i un altre per al mateix Catany.

Fins ara, amb motiu de l’exposició conjunta a Llucmajor, el llibre que reuneix els dos artistes havia restat també inèdit. “Catany desitjà amb íntima fermesa la publicació comercial del volum que havia creat”, confessa el president de la Fundació Toni Catany, l’entitat que gestiona, té cura i promou el llegat del fotògraf que, en la propera primavera, tindrà una gran exposició a la Pedrera de Barcelona.

Alteritat

Quan Toni Catany retratà les ceràmiques de Barceló, estava immers en la realització de la que seria la seva darrera sèrie de fotografies. Altars profans recollia els objectes que acompanyaven la vida de Catany, presentats com si es tractàs de natures mortes a les quals, a més d’infondre-hi tot el sentiment dels records i la presència propera, posava en valor tot allò que conformava el seu univers més íntim.

No ha d’estranyar, doncs, que en retratar les ceràmiques, voluntàriament o involuntària, introduís les peces en un món molt proper al dels Altars profans. De fet, segons afirma Antoni Garau, la resposta de Toni Catany “al bell repte plantejat per Barceló” ens apropa “a la matèria obscura dels altars profans i de l’última Venècia, al capdavall la deixa estètica del fotògraf”.

Cadascuna de les ceràmiques de Barceló es converteix en un ‘Toni Catany’ en ser retratada pel fotògraf. “L’alteritat no és estranya a la producció artística dels grans mestres moderns”, diu Antoni Garau, just abans de descriure les fotografies de les ceràmiques, que es troben sobre les teles de tomar ametlles, dels llençols heretats de la família, teixits que feia servir per a alguns dels seus altars profans.

Les de Miquel Barceló i Toni Catany són dues expressions singulars, diferents, autònomes i lliures. Tant a l’exposició d’ara a Llucmajor com al llibre que s’acaba de publicar i que serà distribuït per RM arreu del món, les obres de cadascun dels dos artistes funcionen autònomament i, així i tot, no només estableixen un diàleg enriquidor per a ambdues obres, sinó que sembla agafar cadascuna l’esperit de l’altra.

En aquests moments, quan és a punt de fer dos anys del traspàs sobtat del fotògraf, i mentre la Fundació continua treballant amb les institucions per la creació del Centre Internacional de Fotografia que s’ha de fer a Llucmajor, els qui foren vells amics i admiradors ambdós de l’obra de l’altre, Barceló i Catany, s’han retrobat.