Flavia Company reviu l'amor apassionat entre dues dones

Barcelona."Duc a sobre una història de carn enganxada a la memòria. Com duria les mans empastifades de greix si hagués estat furgant l'interior d'un cotxe. He intentat desempallegar-me'n: amb el fred, amb la gana, amb els diners, amb altres dones, amb el cinema, amb la literatura, amb la misèria, amb la foscor... Ha estat inútil. Parlar-ne és l'únic que em queda". Les novel·les de Flavia Company sempre arrenquen amb una força sobrenatural. L'embranzida inicial obliga a continuar avançant. Gairebé sense adonar-se'n, el lector arriba a l'última pàgina i es queda amb ganes de més. Segona pell , publicada per primera vegada en castellà amb el nom de Dame placer (Emecé, 1999), no és cap excepció en la seva trajectòria: el monòleg fragmentat de la protagonista repassa la passió desenfrenada per una altra dona.

"La passió és un viatge sense retorn?, es demana el personatge principal. M'adono que fa 15 anys sabia coses que no creia que sabia, com a mínim des del punt de vista de l'experiència -diu-. Hi ha aspectes en què m'adono que estic força d'acord amb la Flavia que va escriure el llibre. En la fe, per exemple, entesa com la capacitat de creure en un projecte determinat. O també pel que fa a les addiccions: continuo creient que no tenen retorn. «A les coses i als llocs no s'hi pot tornar ni tornant-hi», repeteix el personatge. De vegades em pregunto, com és que t'hi assembles tant? Fa 15 anys tenia intuïcions i les deixava per escrit. Ara m'hi reconec i em sembla interessant".

Company ha vist com la seva història d'amor era traduïda al francès, al portuguès i a l'holandès. "L'última edició en castellà va sortir a l'Argentina, un lloc on l'homosexualitat està més amagada que aquí. Hi havia noies de 18 anys que m'escrivien per explicar-me que gràcies al llibre s'havien atrevit a dir a una noia que els agradava. És una novel·la que pots llegir als 17 anys per atrevir-t'hi o als 90 per recordar-te'n".

Faltar-se al respecte

En relació al fet de traduir-se, Company no ha tingut cap problema en "faltar-se al respecte" en els moments que calgués: "Traduir és tan complicat com escriure i si a sobre t'has d'enfrontar amb un text propi, se't fa difícil, en alguns moments..." Els "canvis" i "transformacions" comencen pel títol, que ha passat de Dame placer a Segona pell , però s'han centrat sobretot a aconseguir una musicalitat semblant a la castellana: "El gran repte era aconseguir que significat i significant es barregessin".

Company fa memòria sobre la gènesi del llibre. " Dame placer era l'última part d'una trilogia que jo havia anomenat la de les novel·les d'interior, i que va començar amb Círculos en acíbar (1992) i va continuar amb Llum de gel (1996). En tots s'hi expliquen passions i amors impossibles i tortuosos". A partir de Melalcor , la narrativa de Company va fer un tomb cap a les novel·les "d'exterior". La trajectòria de l'escriptora, que inclou llibres en català i en castellà, va arrencar amb Quérida Nélida . En 25 anys, Company ha publicat deu novel·les més, però també reculls de contes, poesia i diverses novel·les infantils. En la major part de la seva producció, Company llueix una saludable intensitat, aconseguida en part gràcies a les distàncies curtes: "La primera novel·la que vaig publicar tenia 65 pàgines. Sempre he estat una autora molt sintètica -recorda-. Amb el pas dels anys i dels llibres he aconseguit concentrar més en menys. Ara hi ha més intensitat, i alhora intento ser més profunda".