Treball al servei del desenvolupament humà

Analista de la Fundació GadesoEl proppassat 14 de desembre el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) va fer públic l’Informe sobre desenvolupament humà 2015. Aquesta és la vint-i-quatrena edició d’un dels estudis de referència mundial que, any rere any, ha tractat aspectes crucials per a la humanitat, com ara: Gènere i desenvolupament humà (1995), La lluita contra el canvi climàtic: solidaritat enfront d’un món dividit (2007/2008), o Reduir vulnerabilitats i construir resiliència (2014). El de 2015, Treball al servei del desenvolupament humà, analitza la manera en què la feina pot millorar el desenvolupament humà.

Val a dir que el concepte de desenvolupament humà i els indicadors per avaluar-lo -l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH)- tenen com a objectiu avaluar el benestar humà des d’una perspectiva àmplia i no exclusivament centrada en aspectes econòmics ni monetaris. Des dels seus inicis, el PNUD ha sostingut que la veritable finalitat del desenvolupament no és només augmentar els ingressos, sinó també oferir a les persones les màximes oportunitats i garantir els drets humans, les llibertats, les capacitats i les oportunitats, permetent, així, que els ciutadans tinguin una vida llarga, saludable i creativa. Es podria dir que és una manera de mesurar la situació dels països alternativa al PIB. Què importa més, posem per cas, les desigualtats socioeconòmiques o el PIB? És bo un PIB creixent amb una esperança de vida decreixent del precariat en risc d’exclusió?

Plus d’importància

Tanmateix, l’últim informe del PNUD té, pel fet de referir-se, com s’ha dit, al treball, un plus d’importància per a societats com les europees i, entre elles, la de les Illes Balears. Per què? Doncs perquè “oficialitza” en l’àmbit mundial qüestions que només l’ecologia política i l’economia feminista posen des de fa temps en el frontispici de qualsevol anàlisi de la situació del treball. En aquest sentit, al document que coment s’afirma: “Des de la perspectiva del desenvolupament humà, el concepte de treball és més ampli i profund que exclusivament el de l’ocupació. L’ocupació proporciona ingressos i sosté la dignitat humana, la participació i la seguretat econòmica. No obstant això, en el marc de l’ocupació no s’hi inclouen molts tipus de treball que tenen importants implicacions per al desenvolupament humà, com ara el treball de cures, el treball voluntari i el treball creatiu (per exemple, l’escriptura o la pintura)”.

A partir d’aquesta definició, s’aprofundeix en la problemàtica del treball no remunerat i el de cures que, com és sabut, estan extraordinàriament feminitzats. Per això, s’advoca per acabar amb els desequilibris entre treball remunerat i no remunerat, i per una major participació masculina en el treball de cures. Es tracta d’invertir l’actual situació, en la qual s’estima que les dones contribueixen en un 52% al treball mundial, mentre que els homes ho fan en un 48%. També s’insisteix en la necessitat d’apostar “pel treball sostenible”, que no és altra cosa que les anomenades “ocupacions verdes”, i per una transició justa cap a un model de creixement que freni l’escalfament global. Si se’m permet, crec que es pot afirmar que l’Informe sobre desenvolupament humà de 2015 fa costat al sindicalisme internacional que afirma que “no hi haurà ocupació en un planeta mort”.

Problemàtiques

Òbviament es parla, i molt, del treball remunerat i les seves problemàtiques polièdriques, com ara, l’externalització, la neodeslocalització productiva i de prestació de serveis, la bretxa de gènere, les repercussions -i “promeses incomplertes”- de la revolució digital i la robòtica i, no cal dir-ho, sobre la qualitat de l’ocupació remunerada. En aquest sentit, s’afirma que “el vincle entre el treball i el desenvolupament humà no és automàtic. Depèn de la qualitat del treball, de les condicions en què es desenvolupa i del seu valor social, entre altres factors. És important que la gent tingui feina, però també ho són altres qüestions. Per exemple: és una feina segura? Se senten satisfetes les persones amb la seva feina? Hi ha perspectives de progrés? Possibilita l’ocupació un equilibri flexible entre la feina i la vida personal? Hi ha igualtat d’oportunitats entre dones i homes?”.

Arribats a aquest punt pot ser que em demanin: té alguna cosa a veure tot això amb el mercat laboral i la societat de les Illes Balears? És clar que sí: d’entrada s’hauria de prestar més atenció a la contribució al desenvolupament humà illenc d’una ocupació tan estacional i precària, i, d’altra banda, hauríem de demanar-nos si les normes laborals i de contractació, els recursos de la inspecció de treball, i els drets de les treballadores de la llar, compleixen amb els estàndards que recomana aquest Informe sobre desenvolupament humà.