8 de març de 2017: Alliberament de les dones pendent

Permetin-me iniciar aquest observatori amb una anècdota personal: quan vaig rebre la informació del moviment feminista de Mallorca sobre la manifestació del 8 de març a Palma, em va sorprendre el lema de la convocatòria: ‘Som la força que mou el món. Dones, organitzem-nos’. Potser el motiu de la meva sorpresa fora, almenys en part, perquè, aquell mateix dia, havia estat intentat trobar espai a la biblioteca de casa, i em vaig topar amb un envellit volum (edició 1970) del clàssic de Friedrich Engels L’origen de la família. La propietat privada i l’estat. Un punt de llibre, datat el 1977, i amb la llegenda: ‘El despertar del feminisme a Espanya crida a l’organització de les dones’ marcava una pàgina en la qual em vaig trobar la següent frase subratllada: “L’emancipació de la dona no és possible sinó quan aquesta pot prendre part en vasta escala en la producció social, i el treball domèstic no li ocupi sinó un tempo insignificant”. Tot plegat em sembla una coincidència prou significativa: transcorreguts 40 anys, sembla, continua sent necessari incentivar l’organització de les dones, i després de més de 130 anys de la primera publicació del celebèrrim text d’Engels, continua sent cert que l’emancipació plena de les dones té molt a veure amb la reducció de les bretxes de gènere en les tasques domèstiques i de cura d’altres, i en l’àmbit del treball remunerat.

La necessitat d’organització i articulació del feminisme arreu em sembla fora de dubte. Des dels EUA, per resistir el masclisme de Trump, passant per Rússia, per tal de combatre la misogínia de Putin, fins a casa nostra, on hi ha tant per progressar en la igualtat mínima de dones i homes. Posem per cas que parlam, i posem-ne alguns exemples, de les bretxes de gènere en els àmbits domèstic i laboral:

1.- Segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA-INE) corresponents al quart trimestre de 2016, entre la població inactiva illenca, que declara com a motiu principal per a la inactivitat la dedicació a la realització de “labors de la llar”, la bretxa és, ni més ni manco, de 27,6 punts percentuals (40,6% les dones, 13,0% els homes). D’altra banda, amb dades del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, sabem, per exemple, que l’any passat a les Illes Balears un poc més del 20% dels pares no va fer ús del seu dret al permís per paternitat, i que, del total de 1.236 altes en prestacions per excedències per cura de familiars, el 81% foren per a dones.

2.- Pel que fa al mercat laboral s’han de citar, si més no, tres tipus de dades: a) Les salarials, de les quals cal emfatitzar que la bretxa salarial, segons dades de l’Agència Tributària, corresponents a l’exercici fiscal 2015, fou del 21,3% (això es tradueix en una diferència de 4.068 € de mitjana anual), i, per una altra banda, que la bretxa en el cas de les pensions fou encara major i arribà a gairebé el trenta per cent (exactament el 28,7%). b) Les de quantitat i qualitat del mercat laboral femení, que ens proporciona, en termes de mitjanes anuals per a 2016 de l’EPA, l’Ibestat. Anotem les més rellevants: 10,4 punts en la taxa d’activitat (60,06% les dones, 70,46% els homes); gairebé 10 punts en la taxa d’ocupació (51,40% les dones, 61,00% els homes); un punt en la taxa d’atur (14,43% les dones, 13,43% els homes); més de mig punt en la taxa d’atur de llarga durada (5,79% les dones, 5,23% els homes); i 12 punts en la contractació a temps parcial de la població assalariada (19,96% les dones, 7,96% els homes). Poca broma amb aquesta darrera!

3.- La bretxa salarial de parcialitat i d’ocupació són causa principal que la taxa de risc de pobresa o exclusió social (l’AROPE, per l’acrònim en anglès que incorpora en el seu càlcul la manca i/o la mala qualitat del treball, i no únicament si se supera o no el llindar de pobresa) presenti (dades Ibestat) una bretxa de gènere per a 2015 de 6,5 punts (33,6% les dones, 27,1% els homes).

Amb tot, no som, ni de bon tros, a l’any de la primera edició (1884) del citat llibre del clàssic del marxisme, ni tan sols estem tan malament com l’any 1977, on gairebé tot estava per fer. Fins i tot, hi ha indicadors positius, com ara, que la taxa femenina d’abandó escolar primerenc de 2016 sigui més de la meitat que la masculina (7% les dones, 14,5% els homes). Però el ple, total, i radical alliberament de les dones encara no és a tocar. A casa nostra, a l’àmbit sociolaboral s’avançaria molt en aquest objectiu civilitzatori si, a tall exemple: en el sector laboral del servei domèstic s’apliqués una legislació amb els paràmetres de treball digne promulgats per l’OIT; els permisos de maternitat i paternitat fossin iguals i intransferibles; es reforcessin les polítiques actives d’ocupació amb la incorporació decidida i plena de la perspectiva de gènere; o es derogués la Reforma Laboral del PP que, en feliç expressió del secretari general de Treball de la Generalitat de Catalunya, Josep Ginesta, pretenia que fóssim la “maquila” d’Europa. És sobradament conegut que l’explotació a les maquiles és, sobretot, femenina.

Per tot plegat, aquest 8 de març cal tornar a sortir al carrer amb la força del feminisme que mou el món.