La investigació biosanitària, a les portes de les grans lligues
L’Institut d’Investigació Sanitària de Palma confia a rebre, d’aquí a un any, l’acreditació que li permetrà l’accés al gruix dels fons per a la recerca
PalmaNo prometen titulars tan cridaners com la cura de la sida però en les seves mans hi ha bona part de les esperances del tantes vegades anunciat canvi de model productiu de les illes. Són els gairebé 600 científics de l’Institut d’Investigació Sanitària de Palma (IdISPa), creat a finals de 2013 amb l’objectiu d’unificar els esforços i treure la recerca científica balear de les ombres. Tres anys després, l’organisme encara la prova de foc que l’ha de fer entrar a la primera divisió de la investigació biomèdica a l’Estat: l’acreditació, el segell de qualitat que li permetrà accedir a doblers als quals, ara mateix, no pot accedir.
Un llarg camí amb nous obstacles
L’Institut Carlos III és l’organisme que canalitza la major part dels fons públics per a investigació biosanitària. També és l’encarregat de concedir l’anhelada acreditació. El procés és complex però, a priori, l’IdISPa ha esquivat l’obstacle més pronunciat: l’adscripció a una facultat de medicina. Pel camí han sorgit, però, nous entrebancs. A principis de juliol, el govern en funcions va aprovar un decret sobre acreditació d’instituts d’investigació biomèdica i sanitària, que anunciava un enduriment de les condicions. Aquestes no es coneixeran fins que no es publiqui la nova guia d’acreditacions, document que marca els requisits. La directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, Marga Frontera, assegura que estan “expectants” davant les noves regles del joc. Amb les actuals, l’IdISPa ja hauria pogut començar el procés d’autoavaluació, inici d’un procés que es podria allargar un any. La setmana passada, el responsable d’acreditació del Carlos III, Carlos Segovia, va visitar Palma per participar en les jornades de l’IdISPa i va avançar alguna de les noves condicions, com tenir elaborada una estratègia de Recursos Humans, mesura ja aprovada el mes d’abril. D’altres, com tenir una política de ciència oberta, és a dir, garantir la immediata disponibilitat de les dades obtingudes per part de la ciutadania, s’hauran de començar a implementar amb celeritat. “Ens faran córrer una mica però sempre és una mica així”, assenyala. Amb tot, es confia que les modificacions no siguin excessivament dures i es pugui complir el tràmit inicialment previst: tenir l’autoavaluació acabada durant el primer trimestre de 2017 per poder iniciar el procés burocràtic que hauria d’acabar abans de finals d’any.
El director gerent de l’IdISPa, David Martínez, certifica el diagnòstic de Frontera i assegura que actualment, i sense l’acreditació, l’institut presenta números que no desentonen amb altres organismes que sí que juguen en aquesta ‘primera divisió’ de la ciència. En només un any, el nombre d’equips d’investigació ha augmentat un 15% i l’impacte de les publicacions en mitjans especialitzats (el barem que realment determina la productivitat científica), gairebé un 10%. En la darrera Acció Estratègica de Salut, la convocatòria anual que fa el Carlos III, es van obtenir un 60% més de fons que el 2014, tot i no estar acreditats. “Una investigadora balear va obtenir una beca Miguel Servet, la més ben dotada a l’Estat, que va ser qualificada com la millor candidatura que s’hi va presentar”, destaca amb satisfacció continguda.
Set àrees d’interès
Actualment, els investigadors de l’IdISPa treballen en set àrees científiques. La més nombrosa, actualment, és la de neurociències, on hi fan feina més d’un centenar de científics. A continuació, en nombre d’efectius, van les malaties infeccioses, oncohemotalogia i epidemiologia. Les instal·lacions estan ubicades a la planta -1 de l’Hospital de Son Espases, dividides en set plataformes cientificotècniques: al biobanc, una quinzena d’armaris tenen capacitat per conservar fins a 450.000 mostres a una temperatura de -80ºC, mentre que a cistometria i cultius cel·lulars hi podem trobar la joia de la corona de tota una sèrie d’aparells insòlits: el sorter, un enginy que quantifica i aïlla poblacions cel·lulars.
La plataforma de genòmica és una de les que està evolucionant més ràpidament: l’aparell de seqüenciació massiva de què disposa pot fer un examen capaç d’identificar els gairebé 5.000 gens que actualment es coneix que afecten tota patologia descrita. Ho fa en 48 hores, mentre que, a principis de segle, podia trigar fins a cinc anys. Els costos també s’han reduït significativament: actualment, costa uns 500 euros; la primera seqüenciació del genoma humà va costar 100.000 milions de dòlars.
Frontera destaca que, tot i la curta trajectòria de l’institut, cada cop troben més fàcil captar valors emergents. Això, diu, crea sinèrgies positives que influeixen en els resultats: “És com un equip de futbol. I ara, s’ho s’ho comencen a creure”.
