Peccata minuta: hi ha botí per a rato...

No robaràs, ens adoctrinaven de petits. Era un pecat capital, d'aquells que no et deixaven entrar al Cel perquè et feien suspendre l'examen final. Però començo a no estar-ne tan segur. No hi ha dia que no passin coses pertorbadores que posen en qüestió el vell ordre moral que tant va costar d'entatxonar en el cervell dels que vam conèixer els beneficis de la Croada del 1936 -1939 i que ara sembla revifar. Per exemple, don Emilio Botín, amo principal del "millor banc del món el 2012", segons la revista Euromoney . L'any passat aconseguia que l'Audiència Nacional li arxivés que havia ocultat més de 2.000 milions d'euros (els tècnics d'Hisenda sospiten que devien ser 6.000) en un compte de l'HSBC en el paradís fiscal suís. Va pagar-ne un 10%, 200 milions a Hisenda i problema solucionat. Es dóna la circumstància que don Emilio del Gran Cognom va ser educat pels jesuïtes i que just abans havia obert una capella a la ciutat financera del Grup Santander a Bobadilla del Monte (Madrid), beneïda pel bisbe de Getafe, Joaquín María López de Andújar, un ultraconservador del moviment Camino Neocatecumenal. Un altre dia esmorzes amb el nomenament d'un nou cap de la Banca Vaticana per part del Papa Francesc, el de l'Església dels Pobres. L'afortunat és Ernst von Freyberg, un cotitzat executiu de private banking (per si no ho saben: l'art de gestionar grans patrimonis sense haver de declarar ni un canet a Hisenda) i president d'unes drassanes a Hamburg que ara mateix estan construint fragates militars per a Frau Merkel. Amb Freyberg, dirigirà per primer cop les finances vaticanes l'hereu d'una família d'industrials alemanys que es va fer d'or servint comandes a l'aparell de guerra nazi. Tampoc no sembla haver-hi cap problema de sinergia entre la Salvació i fer d'assessor del turbocapitalisme mentre fabriques enginys letals. Una altra història fascinant és la de don Rodrigo Rato, també educat als jesuïtes. Parlem de tot un estadista, que va dirigir del 2004 al 2007 el Fons Monetari Internacional sense haver previst la crisi mundial que venia i que defensava que els bancs d'Islàndia i dels EUA eren els més sòlids del món. Va dimitir-ne "per raons familiars". Tot i això, aviat el vam veure entronitzat com a president de Bankia, "la banca del futur", segons la publicitat, tot i que, per ara, ha deixat un forat de 36.000 milions d'euros a la caixa pública espanyola. No ha tocat presó, ni ha pagat res per la seva desastrosa gestió dels diners dels altres ni tampoc no se li coneixen problemes amb la jerarquia episcopal que l'estigmatitzin com a "no apte" per promocionar cap a una existència eterna quan arriba l'hora.

De tot plegat, ingenu súbdit de la Unió Europea, dedueixo que l'evasió fiscal massiva, l'enriquiment amb la fabricació d'armament a costa de la caixa comuna o l'estafa a l'engròs des de la banca suposadament pública tenen un efecte neutral sobre les possibilitats d'accedir a una confortable i matusalèmica Second Life. Per si no m'emprenyés prou, La Vanguardia diu que D. Mariano Rajoy, el registrador de la propietat de Santa Pola, al Baix Vinalopó, i també president del govern d'Espanya a temps parcial, ha dedicat 220.000 milions d'euros a tapar forats del sistema bancari nostrat i que el conjunt d'ajuts a la banca ja equival al 37% del PIB d'Espanya. Però, a hores d'ara, cap banquer no malviu a la garjola ni ha hagut d'avalar ni que fos una part simbòlica de les seves malifetes amb el seu patrimoni particular. És el mateix registrador que pretén que la Religió, catòlica òbviament, que per això és la vertadera, pesi tant com les matemàtiques o les llengües en la formació dels nostres joves. Gran país, Espanya, a fe.

Per acabar de sentir-me un betzol, no deixo de tenir malsons amb l'estupefaent notícia que circula per la premsa seriosa, res a veure amb Intereconomía o La Razón (sic): els empresaris espanyols declaren guanyar 10.000 euros menys a l'any que els seus empleats. A més, la bretxa entre uns i altres és cada cop més grossa. En 10 anys, els empleats estaríem incrementant un 50% el diferencial de guanys respecte als "emprenedors" (antigament dits empresaris). Sort de l'estudi internacional que acaba de treure la Fundación BBVA; sí, els que s'engreixen com a porcs amb les clàusules sòl de les hipoteques, els mateixos, sobre Values and Worldviews . Ara m'ho explico: només 7 de cada espanyols són religiosos i, per més inri, no són gaire practicants. Tot quadra. Me'n vaig a missa. Amén.