Tres vegades no

i Francesc Florit Nin
30/07/2014
3 min

Votar tres vegades el mateix. Amb tants anys de docent mai un director no m’havia convocat a un claustre de professors per votar per tercera vegada el mateix document. Al final de juliol els docents s’han hagut de reunir per tractar l’aprovació (o no) del Tractament Integrat de Llengües, el nyap que la Conselleria vol imposar al sistema educatiu de les Balears. En el nostre cas, a l’IES J.M. Quadrado de Ciutadella, la inspecció educativa ha remès al director un correu en el qual diu que el nostre PTIL s’adequa a la normativa dictada però que cal l’aprovació dels aspectes curriculars i pedagògics per part del claustre de professors. Per una immensa majoria el nostre claustre ja va dir dues vegades en anteriors dues reunions que no aprovava aquell document. La Conselleria insisteix que l’hem d’aprovar. Tal vegada els seus caps pensen que l’aprovarem per cansament. Hem tornat votar i el resultat ha estat el mateix.

Ningú, ni tan sols la inefable consellera de la cosa, pot obligar el sentit d’un vot. Ja pot pregar a la Mare de Déu dels Desemparats o a Maria Auxiliadora, patrona de Ciutadella, de la qual sembla ser devota segons consta en document oficial per les dietes cobrades. Hem votat no tres vegades el mateix. D’ençà que vam comunicar a la inspecció el resultat de la primera votació, la Conselleria no ha modificat res ni ha acordat res, ni ha millorat res de res perquè puguem canviar d’opinió i aleshores variar el vot. Si la Conselleria té la gran majoria del professorat en contra del TIL i si no compta amb qui ha de portar a terme el TIL, quin futur té el TIL?

D’altra banda, malgrat que la LOMCE (LOMQE en català) ha decapitat el Consell Escolar com a òrgan de decisió i de participació de la comunitat educativa de cada centre, i malgrat que hagi estat suprimida la potestat del Consell Escolar d’aprovar (o no) els documents educatius, en canvi sí que és prescriptiu que aquest òrgan emeti una valoració del TIL, cosa que no ha succeït. Per tant, la Conselleria s’ha saltat un procediment legal en el tràmit d’aprovacó i posada en marxa del TIL. Ells que diuen ser tan legalistes són els primers a incomplir la llei. Ho han fet així, perquè saben que els consells escolars també faran una valoració negativa. Els pares d’alumnes igualment s’oposen al TIL.

Així, les coses no poden anar pitjor. La Conselleria demostra no només poca flexibilitat, sinó també un tarannà ben poc democràtic. Vol imposar les seves decisions emparant-se en la majoria parlamentària de què disposa actualment. No hi ha dubte que en té tota la legitimitat. Però tenir legitimitat no vol dir tenir la raó. Un cas semblant ha passat amb la imposició de serveis mínims durant els dies de vaga dels docents, que ara (ara és hora!) el Tribunal Superior de Justícia ha considerat il·legals. Com es pot rescabalar avui un dret que ha estat trepitjat (mai més ben dit)? Quan el mal ja està fet, com es recompensarà? Recordem que aquest mateix tribunal va suspendre l’aplicació del TIL i que una malifeta del Govern Bauzá va saltar-se el dictamen de la sentència.

Ara fa igual amb les votacions als claustres. Vol imposar un projecte pedagògic sense l’aval dels professionals del sector. Què passarà amb aquesta tercera votació? No ho sabem. Tampoc no ho sap la Conselleria ni la Inspecció Educativa. Cada vegada que des dels centres hem demanat per escrit oficial una resposta, la Conselleria no ha cotestat, simplement perquè no saben què fer. El nostre director de l’IES Quadrado farà com les altres vegades, és a dir complir per manament legal allò que li demanen i trametre la voluntat del centre, el nostre tercer rotund no al disbarat del TIL. N’hi ha que fan la broma que el PP convocarà tantes votacions com facin falta fins que tenguin la majoria absoluta que necessita per tornar a governar. És absurd, com absurda és la política educativa del PP ( i lingüística, que és el mateix). És absurd que la Conselleria vulgui forçar una votació a favor del seu TIL quan tothom sap que és una estratègia camuflada per arraconar la llengua pròpia, la catalana, com a llengua de l’ensenyament. Quantes vegades més haurem de dir no? Esperam que la nostra insistència sigui més tossuda que la seva fins el maig de 2015.

Mentrestant a Menorca es treballa d’ençà fa dos anys en un document esperançador, el Pacte per l’Educació. Serà presentat a les Jornades d’agost de dia 26 i 27. Tant de bo que la Conselleria sigui present a l’acte. Tant de bo que el document faci de full de ruta de la política educativa a les properes eleccions.

stats