Per glosar s’ha de saber xerrar
Allargam la xerrada amb un dinar -demana fricandó- i a cada pas he de tornar a treure la llibreta per apuntar una nova cosa. Per exemple, que Caterina Canyelles (sa Pobla, 1980) va néixer un 29 de febrer, i ara fa dos anys va poder celebrar el seu aniversari el dia que tocava amb una festa infantil -pels 8 anys- i una altra festa per als grans, per gaudir dels seus 32. Enginyera química i glosadora, Canyelles està acostumada a fer-se valer en un món masculí i competitiu, però són valors que, ho deixa clar, no li interessen gaire. No creu gaire en la diferència entre ciències i lletres i, per ella, els sabers es relacionen tots. Des de fa uns anys, fa classes a una escola privada de matemàtiques, català, lectura i, com no, de cançó improvisada, una experiència que li ha donat moltes satisfaccions i que als al·lots, que fan segon d’ESO, els serveix també per aprendre a concentrar-se i a resumir bé el que volen dir i per aprendre a parlar en públic.
PER QUÈ UNA ENGINYERIA? “M’agradaven les assignatures de les enginyeries i, a més, m’interessa la ciència aplicada, més que la teoria abstracta”, explica Caterina Canyelles, que recorda que a la seva classe hi havia molt poques dones quan el 1998 es va instal·lar a Barcelona per fer la carrera. Va treballar 8 anys d’enginyera energètica en una cooperativa de treballadors i també va fer feina per diverses ONG al Perú i Nicaragua. Al final, però, no li va fer el pes, no tant la feina en si com el seu entorn.
D’ON LI VE EL GLOSAR? “El meu repadrí, que jo no vaig conèixer, era glosador, i es veu que era bo. La meva padrina m’ho contava i això em fascinava. I el meu padrí era cantador, i de petita vaig voler aprendre també les cançons de camp, que són diferents de les de ximbomba”. La fal·lera per la glosa, però, li va pegar quan ja estava a Barcelona. Aquí forma part d’una associació, cordecarxofa.cat, dedicada a promoure i a recuperar el glosat en català, on es pot trobar informació sobre combats, actuacions i tot tipus d’activitats relacionades amb l’art d’improvisar cançons. També va formar part del grup Ensaladilla So Insistent, que va ser molt actiu fa uns anys. Tanmateix, tot i que ara encara fa actuacions o combats quan li ho demanen, el que més li agrada és anar a cantar als bars. “Ens trobam un cop al mes i amb les melodies que sabem o les que tenim ganes d’aprendre anam fent cançons”, explica. La tècnica, diu, no és tan important com el sentit, la intenció i l’interès del que es vol transmetre. “Per saber glosar has de saber xerrar. I si no tens res interessant a dir, no tens res a glosar”.
COM VEU EL PAÍS? “La independència? Això està fet. Ara es tracta de veure com fer-ho de la millor manera i sense rompre gaire vidres; hi ha més feina a generar allò nou que en la separació”. Activa políticament en la feina de base de casals, ateneus i moviments d’esquerra, la preocupa que l’establishment vulgui reproduir a la nova Catalunya el mateix que hi ha a Espanya. Tampoc no té del tot clar com afectarà Mallorca. “Serà el que els mallorquins vulguin que sigui. Aquí hi va haver un moment en què la gent va fer un clic, i s’haurà de veure si a Mallorca també acaba passant”. De moment, diu, hi veu molta indiferència. Ella hi va sovint a veure la família, i més ara que és mare, però ja ha fet el pas. “Som de sa Pobla, però sobretot estic arrelada a la realitat catalana”.
