#socunnoucatala:de l'odi a la convivència

COSTA SABER què fer davant de provocacions d'un racisme malaltís com les d'Anglada. El millor seria no haver de suportar tanta misèria moral. A vegades sembla oportú ignorar-lo i no donar-li el protagonisme que busca. Hi ha qui hi cau i l'insulta, hi ha qui treballa per acumular proves d'incitació a la violència que permetin il·legalitzar PxC. L'altre dia aquest personatge sinistre va penjar la foto d'un nen etíop amb una estelada dient: "Estem arreglats. Si aquests han de ser els nous catalans, jo marxo de Catalunya. Primer els de casa!" Una dona va respondre-hi amb aquest text: "M'he quedat glaçada, no només pel contingut racista, no només per posar en el centre del seu odi un infant, sinó també perquè aquest nen és el meu fill". La mare d'en Nil, adoptat als 4 mesos, recorda que el seu nen "és tan català com la Manpreet, filla del botiguer de sota casa i nascuda a Esparreguera fa 5 anys; en Mohamed, que va venir sota l'eix d'un camió en fa set i ara treballa en un institut; en Volodia, que va venir amb una beca i s'ha casat amb la Mònica; en Sergio, que va fugir del corralito argentí i viu en una preciosa casa de pagès a l'Empordà". La resposta ha generat una campanya a les xarxes: #socunnoucatala. Gent de totes les procedències i colors de pell escriu el missatge: "Sóc un nou català. Sr. Anglada, quan vulgui ja pot marxar". Agafar-li la paraula i accelerar les seves ganes d'abandonar el país em sembla una idea brillant. La llàstima és que la baixesa d'Anglada li impedirà complir la paraula i lamentablement es quedarà, provocant. I haurem de continuar pensant com ignorar el seu odi o transformar-lo, amb fermesa i intel·ligència, en sanes invitacions a la cohesió i la convivència.