La paraula contrària, processada
Fins fa uns mesos, no havia llegit res d’Erri de Luca. Tampoc no és tan estrany: ja us havia dit en un altre article que no som un gran lector de narrativa. Ara, ja puc dir que n’he llegit dos llibres, triats per l’atzar de la disponibilitat: ‘En el nom de la mare’ i ‘Els peixos no tanquen els ulls’, dues novel·les breus intensament líriques. Us en recomanaria la lectura sense cap reserva. Vaig voler llegir De Luca arran de la història del seu processament, acusat d’incitació a la violència, per unes declaracions a un diari digital. I si he volgut començar així aquest escrit és per tornar a mostrar aquest efecte curiós que tenen els atacs a la llibertat d’expressió: són, per a un autor o un llibre, una campanya de promoció que cap editorial no aconseguiria amb milers i milers d’euros. Don les gràcies, doncs, als magistrats italians que m’han conduït a aquesta descoberta literària.
La història del procés a De Luca té a veure amb les obres del tren d’alta velocitat que volen fer entre Torí i Lió. El projecte va topar des del començament amb una forta oposició per part de la població afectada. El rebuig al nou tren és especialment bel·ligerant a la Vall de Susa, al Piemont italià, i a la propera Vall d’Aosta, un dels nombrosos territoris de cruïlla europea, a migjorn de la massa imponent del Mont Blanc. La Vall d’Aosta gaudeix d’un estatut d’autonomia especial dins Itàlia, té una identitat cultural mig francesa i mig italiana, i és l’únic territori que concedeix una certa protecció a l’arpità o francoprovençal, una llengua d’uns 150.000 de parlants estesos en una àrea que també inclou Lió i Grenoble, a França, i Ginebra i Neuchâtel, a Suïssa. I perdonau la digressió lingüística, però són coses que a molts ens agraden.
Els activistes de NoTav de les valls d’Aosta i de Susa afirmen que aquesta és una obra cara i inútil, i amb perills ambientals que no només tenen a veure amb l’impacte paisatgístic, sinó amb l’alliberament d’amiant de les muntanyes que han de ser perforades. Erri de Luca, escriptor amb llarg historial d’home compromès, va fer-se solidari amb aquesta lluita. En paraules seves, a la Vall de Susa l’estat es comporta com un tirà, mentre que la gent de la vall “lluita en legítima defensa de la seva salut i la seva mare terra”. “No tenen una altra vall de recanvi”. Davant el moviment ciutadà de resposta, “l’estat recorre a una ocupació militar, com si fos un territori estranger”.
El setembre de 2013 Erri de Luca va manifestar a l’edició italiana del ‘Huffington Post’ que les obres del tren d’alta velocitat havien de ser sabotejades. L’empresa francesa LTF, responsable del projecte, el va demandar per incitació a la violència. La fiscalia de Torí va admetre a tràmit la denúncia i ara està processant De Luca, que podria ser condemnat a una pena d’entre un i cinc anys de presó. Amb motiu del processament, l’escriptor va publicar l’opuscle ‘La paraula contrària’, una vibrant defensa de la llibertat d’expressió que ha esdevingut un gran èxit editorial i que podeu trobar en català. De Luca hi explica que ell no ha fet altra cosa que opinar i que només algú amb molta vocació de repressor pot entendre que “sabotejar” implica necessàriament una acció violenta.
El processament de De Luca ha cobert algunes de les seves primeres passes i ha patit, típicament, algun ajornament. El proper dilluns 21 de setembre, d’aquí a dos dies, serà reprès a Torí. És un bon moment per recordar aquesta història. Tornarem a veure ‘hashtags’ de suport. Ben entrat el segle XXI, i en un dels països fundadors de la Unió Europea, encara cal dir que voler condemnar per expressar opinions significa tornar dècades enrere i que la paraula contrària, la paraula que s’enfronta al poder, no pot ser processada.
