Educació torna a deixar en mal paper els professors
La consellera denuncia que hi ha alumnes que no poden dir què pensen per por de suspendre
PalmaMalgrat les crítiques que genera en el món educatiu la política del Govern, l'Executiu s'entesta a continuar tirant llenya al foc. Ahir, tant la consellera del ram, Joana Maria Camps, com el mateix president José Ramón Bauzá aprofitaren el darrer ple ordinari del Parlament per qualificar de "minoria" aquells que qüestionen les actuacions de l'Executiu, tot i que les crítiques provenen de docents, directors, sindicats, pública, concertada, pares i mares, alumnes i oposició. Unes crítiques que s'han avivat amb l'aprovació del Decret de llengües i les instruccions que marquen com s'ha d'aplicar. Però, a banda de considerar minoritari el col·lectiu que qüestiona les seves actuacions, la consellera denuncià al Parlament suposats casos de males pràctiques de docents. Per un costat, afirmà que en hores de classe, hi ha hagut mestres o professors que han obligat els seus alumnes a fer cartells, se suposa que reivindicatius. Per l'altre, assegurà que hi ha alumnes que tenen por de manifestar idees contràries a les dels seus professors per por de ser suspesos.
La responsable d'Educació no explicà a quins centres s'haurien produït aquests fets ni quants infants se n'haurien vist afectats ni quantes vegades haurien ocorregut els fets denunciats. Només advertí que això ha passat i que a l'oposició no li importa. Perquè, segons ella, l'esquerra només empra la nostra "estimada" llengua com a "llança" per lluitar contra qualsevol avanç en matèria educativa, com el que impulsa el Govern. "La minoria no pot llevar la raó a la majoria, això és el que han d'entendre", advertí en resposta a una pregunta del diputat Lluís Maicas. El socialista demanà a la consellera que "posi seny al disbarat" de la política educativa del Govern, que només té el suport d'un "grepuscle extremista" com el Círculo Balear.
Bosch va fer el mateix
No és la primera vegada que el Govern posa exemples de suposades actuacions dels professors. L'abril de l'any passat, també al Parlament, l'anterior conseller Rafel Bosch denuncià que hi havia centres educatius a les Illes on no es deixaven fer fotocòpies en castellà al professor de llengua castellana o que hi havia centres que als infants, als passadissos, els deien que per favor no parlassin en castellà entre ells. Les paraules de Bosch, que tampoc no concretà ni on es produïen aquests fets ni quantes vegades s'havien repetit, generaren polèmica entre la comunitat educativa. En una altra intervenció parlamentària, que igualment generà controvèrsia, l'exconseller va denunciar que s'havia trobat amb nins que no sabien castellà.
Ahir, la seva substituta seguí les seves passes en un ple del Parlament, el darrer del període ordinari, molt centrat en la política educativa. Fins i tot els diputats de la coalició MÉS varen comparèixer vestits amb les camistes verdes de la plataforma Crida en defensa de l'educació pública i que duen els membres de la comunitat educativa per criticar les retallades i exigir un ensenyament de qualitat. Per a aquest dijous s'ha convocat una protesta dels sindicats i la plataforma a Palma, Eivissa i Maó.
El Govern, tot sol
Mentre l'oposició denuncia que el Govern ha quedat tot sol amb la seva política educativa i només una entitat minoritària com el Círculo Balear li fa costat, l'Executiu ho veu a l'inrevés, defensa la seva nova proposta de mesa per l'educació i considera que aquells que s'oposen a les seves mesures són una minoria i que la majoria que votà el PP ara fa dos anys els continua fent costat.
El portaveu de MÉS, Biel Barceló, exigí la derogació del Decret de llengües perquè, per ell, tota la comunitat educativa hi està en contra. I va retreure al Govern que continuï "perseguint" els professors al·legant que "adoctrinen", quan allò que el PP voldria és que "espanyolitzassin" els alumnes. "No converteixi les aules d'aquest país en el seu Vietnam polític", demanà el diputat al president.
Bauzá els diu "minoria"
Bauzá li contestà que el Govern aplicarà el programa electoral amb el qual guanyà les eleccions per una àmplia majoria "malgrat les queixes de la minoria de la societat". El president aprofità una altra resposta, aquesta a la portaveu socialista Francina Armengol, per pronosticar que l'any 2015 tornarà a guanyar les eleccions autonòmiques.
També la consellera Camps qualificà de "minoria" els qui qüestionen el Decret de tractament de llengües. La nova titular d'Educació afirmà que una assemblea de 50 professors, com la que va promoure fer vaga indefinida en l'ensenyament el proper curs, no representa els més de 12.000 docents que hi ha a les Illes Bsalears. I defensà que una vaga de minories no lleva la raó a la majoria.