“Les cooperatives som un intent seriós de democratització de l’economia”

ValènciaBenet Delcán va marxar de la localitat andalusa d’Ayamonte l’any 1972. Va canviar la desembocadura del riu Guadiana per la del Túria i es va traslladar al municipi valencià de Catarroja, a tocar de la ciutat de València. Des d’aleshores dedica els seus esforços a enfortir un dels teixits cooperatius més importants de l’estat espanyol, i que té en els supermercats Consum la seva joia més preada. A Caixa Popular, l’entitat que presideix Delcán, la desaparició de caixes d’estalvis valencianes com Bancaixa i la CAM li ha regalat l’oportunitat de somiar a fer-se gran. Conscients d’aquesta orfandat financera, la comunicació de Caixa Popular subratlla que són una entitat “100% valenciana”. Aquesta oportunitat de creixement, però, també inclou un risc: que el desig de créixer aigualeixi uns valors que han resistit ja quasi 40 anys.

¿Com naix el moviment cooperatiu al País Valencià?

Un grup de persones vinculades a la Joventut Agrària Rural Catòlica de la comarca de l’Horta del Sud es van adonar que les classes populars tenien dificultats per accedir a un habitatge, i van crear una cooperativa d’habitatges. Amb aquesta eina van construir més de 2.000 habitatges en barris obrers. A més, van destinar l’1 per mil del cost de cada habitatge a un fons de promoció cooperatiu. Amb aquest fons, l’any 1975 va nàixer Consum, i l’any 1978, Caixa Popular. Tot açò va passar ja fa més de 40 anys, durant el final del franquisme. Era un moment de molta efervescència social.

¿En aquests 40 anys el moviment associatiu s’ha afeblit?

Aquell era un moment bulliciós que la democràcia va canalitzar i, possiblement, també va endormiscar. Durant aquests anys, el sistema no ha pogut donar resposta a algunes de les expectatives generades i, potser, ha provocat frustració. Jo crec que estem en un moment d’una certa reinvenció i, tal vegada, algunes opcions polítiques com Podem o Ciutadans responen a aquest moviment. Hem de buscar una forma nova de treballar. Un camí és la cooperació entre nosaltres. Per exemple, entre les associacions empresarials, que per definició són agressives amb el territori però necessàries, i els moviments que defensen l’entorn natural. Hem de buscar punts en comú perquè l’activitat econòmica sigui com menys agressiva millor.

A Caixa Popular se la percep pròxima al nacionalisme valencià. És certa eixa proximitat?

Caixa Popular està compromesa amb la cultura i una sèrie de valors, com poden ser l’entorn i les persones desafavorides, però també amb els xicotets comerciants i les empreses. Per tant, ¿estem compromesos amb els valors nacionalistes i solidaris? Sí. ¿Volem caracteritzar-nos per ser una entitat nacionalista? No necessàriament.

¿El seu creixement pot exigir la rebaixa d’alguns dels compromisos?

Estem creixent en clients que valoren els nostres compromisos i també la nostra solvència i eficàcia com a entitat financera. Hi ha gent que ens tria pel primer aspecte i d’altres pel segon. En el passat no vam participar en operacions especulatives, i això ha fet que disposem d’una estructura molt sanejada que ens permet ser solidaris i patrocinar activitats esportives i culturals, ja sigui Escola Valenciana o les Falles.

Després de la desaparició de Bancaixa i de la CAM, ¿vostès estan intentant ocupar el buit que han deixat eixes entitats?

Sí. La desaparició del Banc de València i les caixes d’estalvis, a excepció de la d’Ontinyent, ha generat un espai que a nosaltres ens ofereix certes oportunitats. També estem aprofitant el procés de tancament d’oficines de diverses entitats, que deixa sense servei localitats i barris, situació a la qual nosaltres volem donar resposta.

¿Poden garantir que els estalvis dels seus clients no participen en fons d’inversió poc ètics?

Dels 1.310 milions de dipòsits que tenim actualment, nosaltres gestionem de forma directa 850 milions. Podem garantir que aquests 850 milions no els invertim en activitats especulatives. El dubte sorgeix en relació a la part que invertim mitjançant altres entitats financeres. Nosaltres necessitem fer inversions, per exemple, en lletres del Tresor, però no podem saber si amb aquests diners l’Estat finança empreses públiques que es dediquen a fer vaixells de guerra o a fabricar armament.

¿És el màxim compromís al qual es pot aspirar?

Possiblement sí. Nosaltres estem fent la nostra aportació per aconseguir fer una banca diferent, que sigui més pròxima a les necessitats de les famílies i les empreses. En els nostres orígens i en els nostres valors sí que hi ha una voluntat transformadora de la societat, però sols podem incidir sobre una xicoteta parcel·la, que és de la qual som responsables. Intentem no especular, sinó finançar l’economia real. Ens trobem entre el capitalisme amable, l’economia del bé comú i la responsabilitat social corporativa. Estem ahí, fregant-ho tot. El conjunt de cooperatives del qual formem part són un intent seriós de democratització de l’economia.