Els jardins botànics més espectaculars del món

Són llocs interessants, instructius, d’una bellesa i harmonia immenses i, fins i tot, si hi ha sort, amb algunes ombres alleugeridores. Els jardins botànics funcionen també com a pol d’atracció turística, tot i que cal no oblidar que són sobretot una “infraestructura científica”, com recorda Jordi Díaz Callejo, enginyer tècnic agrícola i especialista en jardins històrics. N’hi ha arreu del món; alguns daten de fa poques dècades, però d’altres són un testimoni durador i valuós de segles d’estudi i anàlisi de les plantes. “Un dels compromisos que tenen és generar respecte per la natura i promocionar la cultura botànica”, explica Díaz Callejo. Aquests jardins atresoren una gran diversitat de plantes i n’estudien l’evolució i el comportament.

Els jardins botànics són un invent renaixentista, però cal matisar que molt abans les plantes ja suscitaven força interès, com demostren col·leccions botàniques anteriors al Renaixement. Una de les primeres raons que va moure la societat a posar el focus sobre el regne vegetal va ser la necessitat de tenir a prop plantes alimentàries i medicinals. “Les plantes proveïen el 90% dels medicaments que es feien servir a totes les farmàcies del món”, explica Josep Maria Montserrat, director del Jardí Botànic de Barcelona. Montserrat destaca que al segle XVIII els jardins botànics tenien un propòsit econòmic i es van convertir en “instruments de poder de les potències colonials”. Així, afegeix aquest expert, l’Imperi Britànic va construir jardins botànics per aclimatar el te i poder treure’n més benefici comercial. “Els anglesos van construir específicament a l’illa de Ceylan un jardí botànic per aclimatar a l’Índia el te que venia del sud de la Xina”, explica Montserrat. Els edificis imponents, magnificents, que trobem en alguns jardins són el vestigi que queda encara avui de la importància econòmica d’aquests indrets en el passat. Més tard, l’evolució continua i s’arriba al model actual, uns jardins científics que atorguen més pes a la divulgació i volen obrir a tothom el coneixement sobre les plantes. “Els jardins americans són avui el model a seguir: situen el visitant en el centre de les seves prioritats”, explica el director del Jardí Botànic de Barcelona. Tant al Vell Continent com arreu del món, aquests oasis de biodiversitat són llocs molt recomanables si es fan vacances per la zona. A més d’una gran diversitat de plantes, també ofereixen activitats culturals i per fer en família.

Kew. Royal Botanic Gardens, Anglaterra

A més de ser una infraestructura científica de primer ordre, a Kew tot està pensat perquè el visitant s’ho passi bé. Aquests jardins, declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, disposen de bars, restaurants, un tren turístic que els recorre, botigues de souvenirs i activitats per fer en família. A més, acullen festivals de música, cinema a l’aire lliure i exposicions d’art. És un jardí botànic de referència al món. El seu herbari -plantes que es conserven per un procediment d’assecament- conté 7 milions d’espècies i recull coneixements recopilats durant 150 anys. Els paisatges del jardí resulten exuberants: s’hi pot passejar per unes passarel·les disposades a l’alçada dels arbres, per contemplar la natura a vista d’ocell. Plantes de climes tropicals, temperats, àrids i alpins conviuen en aquest imponent museu verd.

Brooklyn Botanic Garden, els Estats Units

Situat a uns 20 minuts del cor de Manhattan, i fundat el 1910, aquest jardí planteja nombroses activitats per atreure tant científics i professionals de la botànica com la resta de públic. Si aneu a Nova York, caldrà reservar una estona a l’agenda per contemplar i gaudir d’aquest jardí centenari. Entre els paisatges que ofereix al visitant destaca l’esplanada dels cirerers o el jardí japonès de l’estanc i el turó, considerat un dels millors jardins d’inspiració nipona fora del Japó. Entre molts altres racons, els visitants poden descobrir els jardins Shakespeare, la col·lecció de bonsais, els hivernacles Steinhardt o el jardí de les fragàncies, dissenyat i preparat per a les persones invidents.

Royal Botanic Gardens Vitoria, Austràlia

L’embrió d’aquests jardins de Melbourne i Cranbourne se situa el 1846. Al llarg dels anys, s’han anat transformant enormement fins a arribar al que són en l’actualitat. Tot i que caldrà un viatge llarg fins a arribar a les portes d’aquest museu vegetal, paga la pena veure les seves col·leccions. A Melbourne, el jardí compta amb 31 col·leccions de plantes, entre les quals hi ha el bosc australià, la col·lecció de bambús, els eucaliptus, les palmeres, els nenúfars -que acostumen a ornamentar llacs- o bé una col·lecció d’espècies pròpies del sud-est xinès. A Cranbourne també hi ha una col·lecció de plantes que deixa bocabadats els visitants. Allà, el jardí de la diversitat convida a un viatge per les 85 bioregions australianes. Destaca també el jardí del futur, que incita a reflexionar sobre la manipulació humana de les plantes per aconseguir algun propòsit estètic o per motius comercials.

Jardí botànic de Pàdua, Itàlia

Unes 7.000 espècies diferents creixen en aquest jardí italià de gran interès històric, ja que és el jardí botànic universitari més antic que existeix al món. Va ser creat el 1545 en unes parcel·les de terra de monjos benedictins. En la seva primera etapa s’hi conreaven plantes medicinals. Més endavant va evolucionar i va començar a acollir plantes exòtiques de tot el món, particularment d’aquells indrets vinculats a la república veneciana. La Unesco el va declarar Patrimoni de la Humanitat el 1997. Ho va fer destacant que era l’origen de tots els jardins botànics del planeta i que suposava el bressol de la ciència i de l’estudi de les relacions entre la natura i la cultura. Plantes verinoses, plantes medicinals, plantes insectívores i també exemplars introduïts per primer cop a Itàlia formen la vasta col·lecció d’aquest jardí històric.